dimarts, 30 de novembre del 2010

Manifest per una xarxa neutral

Els ciutadans i les empreses usuàries d'Internet adherides a aquest text manifestem:
  1. Que internet és una Xarxa neutral per disseny, des de la seva creació a la seva actual implementació, en la que la informació flueix de forma lliure, sense discriminació segons origen, destí, protocol o contingut.
  2. Que les empreses, emprenadors i usuaris d'Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d'autoritzacions ni acords previs, donant pas a una barrera d'entrada pràcticament innexistent que ha permès una explosió creativa, d'innovació i de serveis que defineis l'estat de la xarxa actual.
  3. Que tots els usuaris, emprenadors i empreses d'Internet han pogut definir i oferir els seus seveis en condicions d'igualtat duent el concepte de lliure competència fins extrems mai vistos abans.
  4. Que Internet es el vehicle de lliure expresió, lliure informació i desenvolupament social més important amb el que comptem ciutadans i empreses. La seva natura no pot ser posada en perill sota cap concepte.
  5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar els paquets de dades de forma neutral sense actuar com a "aduaners" del tràfic i sense afavorir o perjudicar a uns continguts en front d'altres.
  6. Que la gestió del tràfic en situacions puntuals i exceptionals de saturació de les xarxes ha de transcórrer de forma transparent, d'acord amb criteris homogénis i d'interés públic i no discriminatoris ni comercials.
  7. Que aquesta restricció excepcional del tràfic per part de les operadores no pot convertir-se en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
  8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials per els que es privilegii o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb dita operadora.
  9. Que algunes operadores del mercat volen "redefinir" la Xarxa Neutral per a emprar-la d'acord amb els seus interessos, i aquesta pretenció cal que sigui evitada; la definició de les regles fonamentals d'Internet han de basar-se en l'interès d'aquells que l'utilitzen, no d'aquells que el proveeixen.
  10. Que la resposta en front d'aquesta amenaça per la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interesos privats puguin de facto emprar pràctiquesque afectin les llibertats funamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
  11. Que és necessari i urgent instar al Gobern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la fí de protegir el valor d'Internet de cara al desenvolupament d'una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d'injerències i intromisions indegudes. Per això és necessari que qualsevol moció que s'aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que la promogui, i no condicioni la seva aplicació a cuestions que poc tinguin a veure amb aquesta.






A continuació us adjunto l'original en Castellà:


Los ciudadanos y las empresas usuarias de Internet adheridas a este texto manifestamos:
1.- Que Internet es una Red Neutral por diseño, desde su creación hasta su actual implementación, en la que la información fluye de manera libre, sin discriminación alguna en función de origen, destino, protocolo o contenido.
2.- Que las empresas, emprendedores y usuarios de Internet han podido crear servicios y productos en esa Red Neutral sin necesidad de autorizaciones ni acuerdos previos, dando lugar a una barrera de entrada prácticamente inexistente que ha permitido la explosión creativa, de innovación y de servicios que define el estado de la red actual.
3.- Que todos los usuarios, emprendedores y empresas de Internet han podido definir y ofrecer sus servicios en condiciones de igualdad llevando el concepto de la libre competencia hasta extremos nunca antes conocidos.
4.- Que Internet es el vehículo de libre expresión, libre información y desarrollo social más importante con el que cuentan ciudadanos y empresas. Su naturaleza no debe ser puesta en riesgo bajo ningún concepto.
5.- Que para posibilitar esa Red Neutral las operadoras deben transportar paquetes de datos de manera neutral sin erigirse en “aduaneros” del tráfico y sin favorecer o perjudicar a unos contenidos por encima de otros.
6.- Que la gestión del tráfico en situaciones puntuales y excepcionales de saturación de las redes debe acometerse de forma transparente, de acuerdo a criterios homogéneos de interés público y no discriminatorios ni comerciales.
7.- Que dicha restricción excepcional del tráfico por parte de las operadoras no puede convertirse en una alternativa sostenida a la inversión en redes.
8.- Que dicha Red Neutral se ve amenazada por operadoras interesadas en llegar a acuerdos comerciales por los que se privilegie o degrade el contenido según su relación comercial con la operadora.
9.- Que algunos operadores del mercado quieren “redefinir” la Red Neutral para manejarla de acuerdo con sus intereses, y esa pretensión debe ser evitada; la definición de las reglas fundamentales del funcionamiento de Internet debe basarse en el interés de quienes la usan, no de quienes la proveen.
10.- Que la respuesta ante esta amenaza para la red no puede ser la inacción: no hacer nada equivale a permitir que intereses privados puedan de facto llevar a cabo prácticas que afectan a las libertades fundamentales de los ciudadanos y la capacidad de las empresas para competir en igualdad de condiciones.
11.- Que es preciso y urgente instar al Gobierno a proteger de manera clara e inequívoca la Red Neutral, con el fin de proteger el valor de Internet de cara al desarrollo de una economía más productiva, moderna, eficiente y libre de injerencias e intromisiones indebidas. Para ello es preciso que cualquier moción que se apruebe vincule de manera indisoluble la definición de Red Neutral en el contenido de la futura ley que se promueve, y no condicione su aplicación a cuestiones que poco tienen que ver con ésta.
La Red Neutral es un concepto claro y definido en el ámbito académico, donde no suscita debate:los ciudadanos y las empresas tienen derecho a que el tráfico de datos recibido o generado no sea manipulado, tergiversado, impedido, desviado, priorizado o retrasado en función del tipo de contenido, del protocolo o aplicación utilizado, del origen o destino de la comunicación ni de cualquier otra consideración ajena a la de su propia voluntad. Ese tráfico se tratará como una comunicación privada y exclusivamente bajo mandato judicial podrá ser espiado, trazado, archivado o analizado en su contenido, como correspondencia privada que es en realidad.
Europa, y España en particular, se encuentran en medio de una crisis económica tan importante que obligará al cambio radical de su modelo productivo, y a un mejor aprovechamiento de la creatividad de sus ciudadanos. La Red Neutral es crucial a la hora de preservar un ecosistema que favorezca la competencia e innovación para la creación de los innumerables productos y servicios que quedan por inventar y descubrir. La capacidad de trabajar en red, de manera colaborativa, y en mercados conectados, afectará a todos los sectores y todas las empresas de nuestro país, lo que convierte a Internet en un factor clave actual y futuro en nuestro desarrollo económico y social, determinando en gran medida el nivel de competitividad del país. De ahí nuestra profunda preocupación por la preservación de la Red Neutral. Por eso instamos con urgencia al Gobierno español a ser proactivo en el contexto europeo y a legislar de manera clara e inequívoca en ese sentido.

divendres, 5 de novembre del 2010

Noticietes

M'ha arribat la notícia que fa prop de més i mig que no escric res a aquest blog.

Raons? Baja, ningú s'ha queixat, he començat la uni, he començat a fer coses diverses que duen força feina...

Anirem a pams: He entrat al master de videojocs de la UAB. Puc dir-ne què en penso? De moment, quan només he fet 4 setmanes (3 de "teoria" i 3 dies de pràctica, aquesta ha estat una setmana curta) m'ha agradat força el que he vist, i el que intueixo per al futur: apendre a treballar en grup. Ara en sério. Aqui serem, si no falla res, uns 5 programadors i un parell d'artistes (que ja veurem com va lo dels artistes, ja que hi ha "problemilles"...), i també hi ha moltíssima feina, així que ningú se salvarà de pringar.

Per posar un exemple, hem tardat 3 dies en configurar el VS, i encara no estem del tot d'acord. Amb prou feines hem acabat la feina que se suposava que hauriem de fer aquesta setmana!!!

L'objectiu final del màster serà crear una demo tecnològica entre "tots". Hem plantejat un parell de propostes:
  • Joc shooter en un futurista "retro" (amb elements desfassats, fora de temps, per mostrar declivi)
  • Un plataformes estúpid de ninjas vs pirates amb ambientacions históriques caricaturesques. Concretament aqui seràs un ninja a l'anic egipte on estàn construint un esfinx del capità pirata.
Farem la primera opció, no us enganyeu, però ens ho hem passat d'allò més bé escrivint tonteries per la segona xD


Altres coses a fer? No podia faltar la nota política. Després del desencant dels partits independentistes (reagrupament, SCI...) vaig passarma a pirata.cat, com els que van llegir l'última entrada van deduir. Avui estava pensant en coses de copyright i volia escriure una entrada al respecte, però he decidit fer una petita re-presentació de mi mateix després de tant de temps sense escriure.

Què em toca fer a pirata.cat? Practicament res, a vegades els ajudo una mica, l'altre dia vaig estar unes hores muntant les llistes electorals amb ells. Sembla mentida, però ens presentem a les 4 diputacions (cosa no fàcil) i amb més dones de l'estrictament necessàri (40% mínim de cada sexe, i cada grup de 5 cal que sigui 2/3 o 3/2, nosaltres crec que arrivem al 45% o 46% de dones a barcelona, on s'han de presentar 80 persones!). Recordem que pirata.es no es va poder presentar ja que no complia el requisit de la paritat (pobrets...).

Recompensa? Sóc 18è a la llista de barna. Com de dalt és això? A ERC haguès entrat al 2006 (en van treure 21), però no al PP ni a ICV (C's no hauria d'existir, com tothom sap). Fent regles de 3 extranyes, necessitaria que pirata.cat atregués 266.000 vots a la província de Barcelona, una fita difícil.

Arribarà pirata.cat al 3% de vots necessàri per entrar al parlament? Tot és una fita, i si arriba poques coses "pràctiques" podrem fer, PERÒ, tindrem veu, i tenir veu, encara que el vot que tinguis sigui minso, és important, com ja s'ha vist al parlament europeu (van firmar en contra d'ACTA a iniciativa del partit pirata suec, que hi té 2 representants. Què és ACTA? Una llarga história, certament...[1]) i moltes coses que pirata.cat defensa són fàcilment defensables des de altres partits, l'objectiu no és tant governar (des del meu punt de vista) com posar certes coses a l'agenda política, diguise'n democràcia directa, una racionalització del copyright (més en un post que farè més tard), una descriminalització del ciutadà (Canon, etc...), neutralitat de la xarxa, bla bla bla...

Una altra cosa semi-important que vui dir: hi van haver bufetades per no anar de cap de llista, pràcticament. Dels 3 candidats que hi van haver destaco el que finalment anirà 6è a les llistes, un profesor de català nascut a valència que fa temps que ajuda a la comunitat del software lliure català (i valencià i balear, per extenció). El perfil del candidat final ja el sabreu si mireu al blog de pirata.cat, i de l'últim teníem un poeta, així que no tothom és un informàtic (o biotecnòleg, estan molt amoïnats per el tema de les patents d'ADN. Sona xungo? Ho és!!!).

[1] http://es.wikipedia.org/wiki/Anti-Counterfeiting_Trade_Agreement

P.S.: M'he equivocat al posar els resultats del 2006, ERC va treure 11 diputats, així que ni a ERC entraria xDDDDD. Per treure'n 18 es necessiten uns 450.000 (però depèn tot, obviament, del % de participació)

dimarts, 14 de setembre del 2010

Pirata.cat

Aquestes eleccions, 29-N, seràn unes de les més disputades últimament,  sobretot, pel que fa a partits nous (després veurem els anàlisis a posteriori, quan res hagi canviat).

Tenim, així interessantment, Reagrupament, Solidaritat Catalana per la  Independència i, menys nou, Ciutadans. Parlo de ciutadans, que ja té una legislatura de vida, per posar el mateix exemple, però a l'altra banda,  o sigui, un partit nou "anti-catalanista", quan els primers són els  partits nous "catalanistes".

Per què apareixen aquests partits? Una raó important, al meu parer és la  "decepció" als partits tradicionals. Decepció per que no aporten  solucions prou "granulars", en altres paraules, quan toca votar, toca  votar un paquet monolític de projecte, sense espai a modificacions. Ens  estàn dient que només hi ha 6 (CiU, PSC, ERC, ICV, PP, C's) maneres  diferents d'encarar els próxims 4 anys? I els punts mitjos, i les  combinacions? Potser vui un model d'autogovern com el que proposa ERC, però unes polítiques socials de ICV.

A tot això han aparegut els nous partits. C's s'explica per  l'alternativa centralitzadora d'esquerres a ERC/PSC. I tant reagrupament  com solidaritat es centren en un eix poc practicat: l'autodeterminació definitiva i desacomplexada.

I ara apareix el Partit Pirata de Catalunya (nom provisional [1]), donant resposta al mateix problema.

Els diferents partits pirates que han anat apareixent a europa s'han  creat amb la idea de donar molta més participació i marge de decisió al  ciutadà dia a dia, sense limitar-se a decisions monolítiques i  puntuals cada 4 anys.

Per això una de les bases de pirata.cat és tenir un programa (ideari) clar i senzill, del que parlaré després, i deixar la resta de decisions en mans dels afiliats.

Això faria que un govern de pirata.cat aportés sobretot propostes  basades en l'ideari, algunes proposades per afiliats, i sobretot  acceptés moltes propostes d'altres partits (després de tot, es tracta de  governar entre tots, aquí no hauríem pas de ser enemics sinó la  representació del poble català).

Així doncs, de què va l'ideari pirata? Doncs hi tenim 5 punts:
  • Mantenir i preservar drets i llibertats que es consideren bàsics  i que últimament, amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme i la pederàstia s'estàn deixant de banda: la llibertat d'expresió, la presumpció d'innocència i la privacitat són alguns exemples que s'estan deixant enrere amb aquestes excuses.
  • Fomentar i protegir l'ús d'internet. Que sigui considerat un servei  bàsic com l'aigua i l'electricitat, i que se'n protegeixi la neutralitat, per impedir pràctiques on serveis i opinions puguin ser  silenciades pels operadors, o que existeixin diferents internets,  depenent de la capacitat adquisitiva de l'usuari (neutralitat de la  xarxa).
  • Remodelar el sistema de drets d'autors per dur el protagonisme  als usuaris i als creadors, en comptes dels distribuïdors, per tal  d'aconseguir que la cultura sigui un negoci renovat i adaptat al nou  panorama que internet ha creat. I també eliminar polítiques nascudes de  la incapacitat d'adaptar-se, com ha estat el Cànon Digital: (quantes coses  a dir en aquest aspecte).
  • Renovar el sistema de patents, impedir que siguin renovables i que  tinguin un temps d'expiració raonable per a recuperar la inversió però  també per afavorir la evolució tecnològica. Oposició frontal a les patents del software i sobre els éssers vius.
  • Fomentar la democràcia directa i la participació ciutadana.


[1] El nom del Partit Pirata de Catalunya (pirata.cat) és provisional ja que existeix un Partido Pirata  (pirata.es) i la llei ara impedeix crear partits amb noms que puguin dur a confondre's amb partits anteriors, a no ser que es presenti davant de notari un document on el partit antic accepti com a subeditat el nou. I en aquest cas concret, pirata.cat no vol ser cap "edició catalana" de  pirata.es, sinó una "edició catalana" del Partit Pirata Internacional.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Petita nota lingüística

Es vé a afirmar el que ja sabíem:

El Valencià és diferent al Català per raons polítiquen, que no acadèmiques.

Per mostra, un botó.

divendres, 20 d’agost del 2010

Correcció

Semblen una mica menys indecents els de SC.

Hi ha 3 tipus de persones:
  1. Adherits (han pagat 20€ a Solidaritat)
  2. Simpatitzants (s'han inscrit a la web)
  3. Amics i saludats
Per votar a primàries cal ser adherit abans de les primàries.
Per ser candidat cal ser simpatitzant avans del 16 d'Agost i Adherit abans del 31.

Aqui teniu l'explicació per haber-ho explicat després del 16:

"SCI només demana haver-se donat d'alta en una web i fer un pagament de 20 euros, i aquesta facilitat requereix prendre precaucions front a incorporacions interessades, de persones o grups espanyolistes que dediquin diners a ser elegits i rebentar SCI per dintre. Apuntar 1.000 persones només costa 20.000 euros, una propina per a organitzacions espanyolistes o contràries a la independència que, si haguessin sabut que era tan fàcil, i si encara poguessin fer-ho, podrien amb pocs diners fer elegir candidats a la seva conveniència. Siguem demòcrates i transparents, però no ingenus."

Tornen a guanyar punts, però vigilem-los!

dimecres, 18 d’agost del 2010

Vergonyós (enèsima part)

Bé, crec que ja entenc a tots als que Solidaritat Catalana no els hi fa molta gràcia.

Concretament, a data de 17 d’agost de 2010, 21:03, vaig rebre un mail on explicaven com presentar-se a les primàries de solidaritat.


El resum és: has d'estar inscrit i haver pagat quota (20€) abans del 16 d'agost.


Això fot un tuf enorme.

P.S.: Al Rin del Nord / Westfàlia (allà on hi ha Düsseldorf, Colònia i Dortmund) hi ha un polític que ha calat lo que passa a Catalunya i ha proposat la única solució que pot acavar bé per espanya. Quina llàstima que no li faràn pas cap cas.

dijous, 5 d’agost del 2010

divendres, 30 de juliol del 2010

Llenguatge

Estan passant moltes coses, no creieu?

La sentència de l'estatut és, no ho neguem, la més important. Avui diuen que el TC s'ha ventilat una altra llei catalana. I parlem dels toros: el 1991 un diputat del PP a Canàries va proposar que es prohibissin els toros en aquella comunitat - on feia ja 6 anys que no es feia cap corrida -, i així es va fer, però això no ha servit per a callar a la direcció del PP.

Què vol fer ara el PP? Demostrar "qui mana aquí". O sigui, sincerament, la millor idea que han tingut mai: declarar els toros patrimoni nacional i treure així les competències respecte aquesta matèria a les comunitats autònomes. En altres paraules, prohibir la prohibició.

I ara em pregunto, en quin món viuen aquesta gent? Tenen una mínima idea del ressentiment que ha creat la sentència del TC al treure-li l'última paraula a Catalunya sobre les seves pròpies lleis? S'han oblidat que la prohibició dels toros ha sortit d'una iniciativa popular? Si realment són una mica conscient del que està passant, i tot i així continuen endavant, només en trec una possible conclusió: volen trencar Espanya, i quedar-se amb les restes.

Aquí passo a la part 2. Els eixos polítics.

Tota la vida ens han vingut explicant que els partits polítics es troben distribuïts al llarg d'un eix: l'eix esquerra-dreta. El que vol dir aquest eix poca gent ho té clar, ja que aquí (i l'altre exemple bipartidista important que tenim, EEUU) hi ha 2 partits i un es proclama d'esquerres i l'altre de dretes, i aleshores agafem la definició d'esquerres i dretes a partir del que fan.

Però esquerres i dretes no vol dir només això.

Esquerres normalment vol dir 2 coses: econòmicament, una intervenció de l'estat relativament alta, donant prestacions als ciutadans a través del repartiment de la riquesa; i socialment una àmplia acceptació i normalització de les llibertats individuals (Aborts, Homosexualitat, etc...).

En la part de la dreta ens trobem amb la teoria de "deixar que l'economia voli al seu aire", ja que sense tanta pressió està demostrat que l'economia millora més de pressa -clar que, segons els detractor, jo inclòs, té el perillós efecte secundari de córrer massa i fotre's una castanya del 15 (ejem crisi actual ejem), a més tendeix a distanciar els rics dels pobres, i això, encara que la mitjana surti "millor" és com l'acudit de l'estadista que té una mà al forn i l'altre al congelador i diu que està "bé" - i així l'economia va millor en general. En l'àmbit "personal" aquests partits tendeixen a agafar-se a les tradicions i tal... no sé com explicar-ho d'una manera que sembli una opció decent.

Personalment crec que una cosa no hauria d'anar lligada a l'altre. Vull dir, i si jo "crec" en el liberalisme econòmic, però també en les llibertats individuals, què?

Però ara passem a la part peluda, i és que a Espanya hi ha un altre eix. L'eix "com collons ens organitzem en aquest estat". A Catalunya això es resumeix en Independència-Federació-Autonomisme-Província indistingible. A Espanya, això es resumeix en... negociar amb Catalunya i/o Euskadi el que demanin i donar-ne una mica només no fos cas que s'ho creguin (opció A), o no (opció B).

I aquí és on entra el títol del post. Ha estat una notícia de El País el que m'ha fet pensar-hi. És una qüestió de llenguatge, només llenguatge. Al principi no te n'adones, però quan ho fas, hi veus la importància.

Es parla de Catalunya.

I es parla d'Espanya.

En altres paraules, el TC va negar de jure les relacions bilaterals, però resulta que les tenim de facto, o sigui, que encara que en cap llei pugui dir que Catalunya i Espanya són ens diferents (de fet, un és inclòs a l'altre) la consciència col·lectiva ja les tracta per separat i és totalment normal fer-ho i l'estrany seria que algú no ho fes. Aquest fet és molt important, i per això li dedico el post.

Ara una miqueta allunyat del paràgraf anterior, però una cosa que fa dies que volia dir:

El PP se n'ha adonat que espanya és clarament d'esquerres, econòmicament parlant. I per això posa la lluita en una altra banda. Per què critica tant les decisions econòmiques del govern i no en proposa de seves? Per que saben que a Espanya no agraden (en general). Així que posa la guerra en els altres 2 eixos, els que sap que en pot treure alguna cosa: l'eix de "conservador" en el sentit de tradicions, etc... i sobretot l'eix "sobiranista" (i en aquest eix, és el PSOE el que no s'atreveix a lluitar-hi, ja que sap que en surt perdent... a Espanya, però el no posar-s'hi li sortirà car a Catalunya, molt car si tot continua com apunten les enquestes).

Lo que em cabreja ara mateix és que a Catalunya els partits d'esquerra segueixen la mateixa tàctica. ERC, i sobretot i molt especialment, ICV, donen molta importància a l'eix econòmic i social, fent cas omís que el punt comú ara mateix a Catalunya és l'altre eix. Sincerament, l'excusa de ICV de no apuntar-se a Solidaritat és com a mínim trista i molt decepcionant: "no ens aliarem mai amb la dreta". Per a ells és això: la dreta és l'enemic, i cal combatre'l a qualsevol cost. Per altra banda, ERC diu que no vol perdre "el seu projecte social" (més de lo mateix). Com a excusa a tot plegat, diu s'hi apunta si CIU s'hi apunta també, però la veritat és que saben que CIU no ho farà. I no em queixaré ara de CIU, crec que CIU té bones raons per no apuntar-s'hi, encara que jo pensi d'una altra manera.

Les raons són bàsicament les següents: Convergència duu massa temps amb Unió, i Unió es proclama obertament autonomista, decisió que ja no puc compartir, però com a demòcrata convençut, respecto. El que si que penso és que a Convergència li pesa una mica unió, però si amb una mica de sort en Mas compleix el que ha promès, estaré decentment no decepcionat amb ell.

I és que, demanar el concert econòmic ara mateix pot ser molt molt i molt divertit.

Vota Laporta.

Ja que potser no escriuré en un temps, ho foto tot junt.

Si en Laporta, en Carretero, i els de SI són una mica intel·ligents faran el que potser estan fent.

Reagrupament va començar fa un any, amb força. Ara critiquen als de Solidaritat Catalana dient que porten massa poc temps i no es podran presentar "en condicions". Ara jo us dic: ens al contrari. Quan temps feia que no sentíem res de Reagrupament? Força. Ara, SC ha entrat amb força, però d'aquí a un més ja ningú se n'enrecordarà. SI s'ha presentat i ha estat una mica fred tot plegat, però agrupa un bon nombre d'assossiacions. Si tots plegats són una mica intel·ligents, esperaran fins a mitjans de setembre per començar a fer soroll de veritat - unir-se els uns amb els altres, vaja - així que la consciència col·lectiva no els oblidi tan ràpidament i poder arribar a finals d'octubre (eleccions) essent el centre d'atenció.

I és que queda massa, a opinió meva, per les eleccions, que si haguessin estat fa una setmana, hagués estat trumfant, amb tothom cabrejat, etc... però ara sembla que els ànims es poden refredar i buf...

En fi, demanem-li al rajoy que, si pot, proposi aquesta prohibició de prohibició taurina el setembre o a l'octubre, ni que sigui per encendre els ànims una mica.

Salut, i força al canut! (que per cert, aquesta expressió he descobert que va de que antigament els catalans no tenien butxaques, ja que essencialment no s'havien inventat, així que duien un canut de pell a la faixa amb tota la pasta. Així que la pròxima vegada que feu servir l'expressió, ja sabeu que desitgeu salut econòmica, també...)

Long post is loooooooooooooooooooooooooooooooooong

dissabte, 24 de juliol del 2010

He sobreviscut a la Love Parade!

Ha estat una odissa. Hem tardat la ostia en arribar a Duisburg (tren amb retard que s'esperava 10 o fins i tot 30 minuts a les estacions). I un cop hem arribat allà ens ha costat d'entendre cap on haviem d'anar, estava tot a petar.

I finalment hem trobat on era la loveparade aquesta, rere un cordó de policies amb automàtiques que deien "hi ha massa gent, ja no hi pot entrar ningú més". Gràcies.

Després m'he enterat que han mort 15 persones en una allau humana. Vaia tela. No se exactament què diu a la noticia, però jo em pensava que era a l'estació de tren, ja que l'han tancada unes hores (i ens hi hem vist atrapats fora) i tornar ha estat una altra odissea. Que eren les 6 quan voliem entrar a l'estació, les 7:30 quan hi hem entrat i les 10:20 quan hem arribat a Dortmund...

Estic bé, jo, per això ;-D

dimecres, 21 de juliol del 2010

Números II - Solidaritat Catalana i ERC

A veure, ERC, una mica de decència.

No parlaré de que ERC recolza al president que ha anat a Madrid amb la força de més d'un milió de Catalans a l'esquena i ha tornat amb res.

Parlaré d'això del partit Laportista. A veure, el Laporta aquest ha fet força el gilipolles al Barça, però no se li pot negar que ha tingut una bona idea: fer un partit "únic" que agrupi el "catalanisme", amb l'objectiu de guanyar majoría al parlament i declarar la independència i fer tot seguit el referèndum.

Perquè "del revés"? Bé, no es pot fer el referèndum amb l'actual marc legal, així que cal canviar el marc legal, d'alguna manera (resumint).

Prou de publicitat. Per què ERC s'hauria d'unir a la coalició? Bé, primer perquè l'independentisme ja té més vots dels que ERC va guanyar les últimes eleccions (i els sondejos fan caure ERC per la següent), segon, perquè l'actual excusa d'ERC és "primer CIU". No ens enganyem, aquesta és una excusa dolenta de les de veres, sobretot per què la "U" de CIU no s'unirà (no són molt sobiranistes), però el que ERC ha de demostrar és iniciativa d'una **** vegada.

Ara els números. Recordeu tot allò de les consultes populars? Mireu amb atenció:
  • Persones amb dret a vot (2006): 5.212.444
  • Participació: 2.959.027
  • Votants d'Esquerra: 416.355
  • CIU: 935.756
  • PSC: 796.173
  • Persones que han pogut votar a les consultes: 2.502.450
  • Si a la independéncia: 478.353
  • Regla de 3 del si sobre els votants totals: 996.378 (la majoria absoluta rondaria els 1.500.000 l'any 2006)
O sigui... primer, el referéndum JA TÉ MÉS votants que esquerra (en absolut), però havent refrendat menys de la meitat de gent. I si la tendéncia continua igual, tindria més que CIU.

En fi, el que ara necessita "Solidaritat Catalana" és presentar-se com una opció seriosa. I això passa per ERC. En altres paraules, ERC té l'oportunitat de donar un impuls potser definitiu a la independéncia, hi estarà a l'alçada?

dimarts, 20 de juliol del 2010

Salut!

Avui he après l'orígen de l'expresió "Salut, i força al canut" (i de la seva continuació "i que l'any que bé, sigui més gros i pelut!").

Bé, em deixaré de segons significats que tant han calat en l'humor de la terra. La història comença quan estava buscant l'expresió "roc a la faixa" (en el context de "aquest va amb un roc a la faixa"), que he ensopegat amb el "Salut...".

Doncs això, resulta que antigament els catalans no teníem això de butxaques (que és un invent relativament modern) i tot es duia a la faixa, entre totes les coses que es duien, es duia un "canut" cilíndric de pell on es duien els calers. Per tant "força al canut" bé a voler dir com... molta pasta a la butxaca. Per altra banda, la coletilla de "i que l'any que bé, sigui més gros i pelut!" es refereix al canut de pell, que quan més gros doncs, més money.

I el "roc a la faixa" parla d'algú que se surt fàcilment dels problemes, és dir "tenir un pla B". En concret, tu duien un roc a la faixa per si algú et venia a atracar doncs agafaves el roc i li estampaves a la cara. Fàcil, i pràctic.

Els catalans hauríem d'anar a Madrid amb el roc aquest, no estaria malament.

diumenge, 18 de juliol del 2010

L'EuroCat

Mola, eh?

Donant voltes per la xarxa he anat a petar a CCN, el Centre Català de Negocis. Un projecte de "Lobby" empresarial que pressioni cap a la independència. I la veritat és que tenen recursos "convincents", com és el seu apartat de "nòmina catalana", molt ben explicat i amb la qual hi tinc poques divergències.

Relacionat amb el tema... Què passa amb la pobra espanya, que es queda sense la pasta gansa que xucla de Catalunya? Doncs amb perdó, acritud extrema, d'ara endavant, fins que tornin plorant a fer la "federació de països ibèrics" proposada per Francesc Macià, amb capital a Barcelona, muajajajajajajaja

Nota: no m'agafeu l'anterior paràgraf literalment... o casi.

P.S.: Aquí teniu un document mooooooooooolt extens fet per el CCN sobre l'expoli... Ara que el TC està de moda, el 2001 va dir que Catalunya té competències sobre beques (es demanen per solucionar el fet de que CAT tingui el 17% dels estudiants i el 8% de les beques) i... no, encara no s'ha traspassat!

divendres, 16 de juliol del 2010

El recompte del Lynce

Lynce, la empresa que ha dit "només hi han anat 62.000 persones, a la mani de barcelona" ha publicat les fotos:

http://www.lynce.es/es/manifadetalle.php?cod=44

només comentar que les fotos son de les 8:30, encara que n'hi ha algunes de les 7:45, com a nota curiosa, les de les 8:30 són mig vuides i dónen unes 10.000 persones per "carrer" (i contant que hi ha unes 15 seccions de la diagonal a Tetuan, aixo son 150.000 persones a ull), mentre que les de les 7:45 estan a rebentar i donen 1.000 persones per la mateixa secció.

dimarts, 13 de juliol del 2010

Números

Vaig donar unes pistes l'altre dia, però avui hi reflexiono una mica més profundament.

Primer de tot, podeu consultar els nombres que utilitzo aquí i aquí.

Aquests nombres són:
  • Habitants de Catalunya: 7.504.881
  • Majors de 18 anys (el 2006): 5.212.444
  • Gent Consultada: 2.494.881 (Entren estrangers i majors de 16!)
  • Gent que ha respost: 511.693
  • Gent que ha respost que si: 476.674
En percentatges:

  • Habitants de Catalunya: 100
  • Majors de 18: 69
  • Consultats: 33
  • Respost: 7
  • Si: 6
 Ara, en percentatges trucats:
  • Majors de 18: 100
  • Consultats: 48
  • Respost: 10
  • Si: 9
I percentatges trucats II:

  • Consultats: 100
  • Respost: 20
  • Si: 19
Primer de tot, us explico quina trampa faig: "estenc" la consulta feta a un terç de la població a tota la població. En una enquesta oficial, això seria extremadament suficient (on consultant un 5% ja vas sobrat). Per què això és trampa? En primer lloc, falta Barcelona, on probablement tenim una bona proporció de "xarnegos". Per altra banda, poblacions del baix Llobregat i del maresme no s'han sortit gaire de la mitja.

Bé, a veure. Imaginem-nos que es fa una consulta seriosa. De veritat. També imaginem-nos que la raó primera de la baixa participació en la feta fins ara sigui, principalment, que és "totalment" inútil.

Imaginem-nos també, que la nova consulta tingui una participació espectacular, diguéssim, del 80%.

Quins números teníem? 100 persones, 19 ja han dit que si i una que no. De les 80 persones que participarien, unes 60 encara no s'han pronunciat. Per a que la consulta surti "si", un mínim de 21 (una de cada 3) han de dir que si.

Ara ens hem de preguntar, de les persones que es van abstenir, quantes ho van fer per vagància etc, i en una consulta seriosa anirien a votar i dirien que si? Si la resposta és "doncs un terç, com a mínim", aleshores surt el si.

P.S.: Amb una participació del 60%, només 11 de les 40 persones que no s'han pronunciat (una de cada 4) "s'han de convéncer".

dilluns, 12 de juliol del 2010

Democràcia Digital

Reflexionant avui sobre els successos dels darrers dies, he arribat a la no gaire difícil conclusió que la política fa una mica de fàstic.

Aviso, aquest post promet ser dens, desordenat, i amb idees que existeixen, però que poca publicitat se n'ha fet. Si llegiu el que ara escric, us demanaria humilment que publiqueu, d'alguna manera, la vostra opinió al respecte. Gràcies.

El detonant és, doncs, la massiva manifestació de dissabte. Un de cada set catalans va sortir al carrer a protestar per l'insult que les institucions espanyoles han proferit contra Catalunya (un de cada cinc, segons els organitzadors). I no em quedo aquí, dic, sense por a equivocar-me, que dels que es van quedar a casa pocs pensen en contra d'aquesta manifestació i, uns quants, hi haguessin anat d'haver pogut.

Voleu més xifres? Un de cada cinc catalans que ha estat preguntat, ha parlat a favor de la independència. Mireu les xifres [web]. Baixa participació? Entenguem-nos, és un referèndum que NO VAL PER A RES. L'únic resultat que es pot extreure és contar la gent que ha votat. No es pot ni dir que els que no han votat estan en contra de la independència, ni dir que hi estan a favor. El número que val és, un de cada cinc hi està a fabor, mentre que els altres quatre no han respost.

Fins aquí, la introducció, ara l'agravi.

Els partits polítics han relativitzat els efectes d'ambdós events. "Hi havia més persones que estelades", segons Montilla. Avui, TOTS els polítics catalans haurien de tenir el DEURE de tenir autèntica POR del que va passar dissabte. De fet, la tenen, per això intenten, amb més o menys gràcia, relativitzar els efectes del que va fer la gent.

El resultat final és que, entre una setena i una cinquena part de Catalunya ha parlat, i els polítics s'esforcen únicament a treure'n crèdit. I aquí arribem al moll de l'ós. La democràcia representativa se'ns està mostrant crua en tots els seus defectes.

No us equivoqueu, estic molt a favor de la democràcia representativa, però el que vull ressaltar avui són els problemes que provoca.

La teoria és que en el parlament i el govern, uns "representants" del poble prenen les decisions que nosaltres els hi hem cedit. Fins aquí molt bé, mentre els "polítics" s'esforcessin a intentar seguir la veu del poble. Però, malauradament, la direcció d'idees a la pràctica en una democràcia representativa com Espanya/Catalunya (no en conec prou profundament les altres i per tant no en parlo) va en el sentit contrari al que hauria. Les idees van dels polítics al poble, i no al revés (com hauria de ser), són els polítics els que intenten donar explicacions i "amansir" els resultats d'una manifestació on es va cridar "els polítics al darrere/el poble és la capçalera", després de que hi hagués una guerra extremadament estúpida per triar la capçalera des del govern, i no acceptar la que l'associació civil convocant havia anunciat.

I aquí el poble també ha dit "prou". Prou a intentar dir, des de la política, el que pensa el poble. Prou a intentar utilitzar la veu del poble per els propis fins. Prou de, sobretot, utilitzar el poble per arribar al poder, en comptes de utilitzar el poder per a ajudar al poble.

I és que aquest és un altre dels grans problemes. La idea del polític és arribar al govern, intentar forçar el seu programa electoral per entrar en una cadira i "fer així alguna cosa". No. El polític el que ha de fer és REPRESENTAR aquell que l'ha votat. El polític no hauria de convèncer a ningú per a que el votés, el polític hauria de ser un ens més aviat passiu, seguint la veu del seu elector. Però això és irrealitzable, el polític necessita de certa força per a poder prendre decisions, fer lleis, etc... i per això s'agrupen en partits polítics i intenten recaptar el suport del poble, entrar al poder, i fer el que ells creuen "correcte".

I ara bé la part somniatruites.

És possible girar la truita? Es possible tenir un polític que representi el poble, en comptes d'un poble que representi un partit polític? És molt difícil, però d'eines, n'hi ha.

L'altre dia llegia en un blog [web] com la tecnologia canvia la nostra concepció del món. La tesis és que "la tecnologia converteix una cosa dolenta en una de bona". El context, com no, la pirateria. En aquest exemple podem veure com la paràbola de "robatori" s'ha allunyat de la realitat. L'anomenada pirateria no és un robatori, ja que li manca un aspecte fonamental: la pèrdua de l'article robat per part de la víctima. Si, hi ha pèrdues "col·laterals" per omissió del cobrament que es fa per la distribució "legal" de l'obra. Però continua sense ser un robatori.

Ara, potser, se'ns presenta l'oportunitat d'aplicar aquest canvi tecnològic en una cosa tant important com és a la política (que definiré com a "la activitat humana que tendeix a governar o dirigir l'acció de l'estat en benefici de la societat"). La idea m'ha vingut de la iniciativa que fa poc ha sortit de la UAB en un projecte per a fer consultes populars on-line [web]. La idea és dur-ho a l'extrem. Us imagineu una xarxa social seriosa?

Imagineu la següent plataforma: un portal web on el ciutadà s'hi pot registrar, amb una eina tant eficaç com el DNIe (que permet una autenticació de l'usuari fins hi tot a nivell legal), de tal manera que els participants d'allà no són, en cap moment, persones anònimes, sinó ciutadans de veritat. I quines eines hauria de poder donar aquest portal? Sens dubte, una plataforma per a promulgar iniciatives populars hi seria, de manera que el ciutadà s'hi pogués afegir amb no molta més dificultat que als grups del Facebook. També s'haurien de poder seguir aquelles iniciatives que haguessin entrat a tràmits parlamentaris, i de segur estaria molt bé que cada partit polític escrivís la seva postura respecte a cada un dels projectes del govern, explicant així al ciutadà interessat què fa realment cada un dels partits i per què.

No seria difícil d'imaginar una evolució d'això, on els ciutadans podrien recolzar o rebutjar, mitjançant enquestes, anònimes o no, cada una de les accions del parlament. Això podria servir com una gran guia per al legislador per a veure realment què vol el poble. I probablement això establiria una base molt més propera a la "democràcia directa".


Crear aquesta plataforma no és una tasca fàcil. Hi ha hagut intents, el més nou és la web del nou primer ministre anglès on fa enquestes del tipus "quina llei sobra al regne unit", i no podem oblidar la força d'Obama a la web... Però aquest tipus d'iniciatives estan condemnades ja que els hi manca un requeriment fonamental: no s'han fet des de "fora" del sistema.

Una plataforma així només seria efectiva si fos totalment transversal. Acceptada per igual per tots els partits, i sobretot, acceptada per igual per als ciutadans. I això últim és el més difícil. He mirat el projecte d'e-lip i la manca de confiança que tenen els ciutadans respecte a aquestes iniciatives es el principal problema que es troben. El ciutadà creu que "perdent" l'anonimat "cedeix" el seu poder. No vol utilitzar el DNIe per a firmar una cosa, ja que no entén les característiques d'aquesta firma, entre altres, que és impossible de "copiar-la" a un altre document. La gent té por que la firma utilitzada en una iniciativa contra el Canon Digital sigui manipulada i "reutilitzada" en alguna altra cosa. I això demostra que s'ha de, primer de tot, educar als usuaris. Ensenyar-lis que les firmes digitals tenen unes propietats que impedeixen aquests tripijocs. De fet, una firma digital, si el seu propietari manté el seu DNIe sota un control acceptable, és força més segura que la firma tradicional.

En fi, prou de somniar truites per avui. Algun comentari?

diumenge, 11 de juliol del 2010

Lamentable

Estava jo disfrutant una mica del mal futbol (ja sabeu, patades al pit amb mala baba, etc...) al bar de la uni al costat d'una quanta gent de l'altra banda de l'ebre que ho vivien molt (i un de per allà tarragona), rodejat de italianc, turcs i polacs (dels de la polònia de veritat) i disfrutant del futbol brut aquest que deia al principi.

Si, el paràgraf anterior és una merda i me'l suspendrien en qualsevol classe de llengua.

En tot cas, a l'enésima patada holandesa desconsiderada, aquesta una mica dintre de l'àrea (allò, que diguéssim, una mica penal, però potser no per que l'arbitre no ha vist res), tots els espanyols han saltat a recordar-se de la família desestructurada de l'arbitre. Fins aquí normal. El problema és que hi havia una marroquins escalfats darrere (ep! No vui caure en tòpics, així que dic: ho semblaven, no ho sé segur, a un alemany amb qui he parlat després també li ho han semblat, així que de moment, doneu-li un "es podien confondre per") que s'han picat i de poc no arriben a les mans amb els espanyols (un d'ells contestant-lis i tot...)

Però obviament la cosa no ha acabat així. La cosa ha acabat (i dic acabar de veritat) amb el gol de Sant Andrés de Fuentealvilla, "lo puto crac", quan l'eufòria s'ha desfermat i un dels espanyols ha tingut la mala idea de celebrar-ho mirant on no tocava (els gilipolles de darrere). Així que els gilipolles de darrere s'han sentit provocats i legitimats per anar a ósties pròpiament dites (obviament, ha rebut un dels que intentava separar el barullu, amb nyanyo inclós) i fins hi tot he vist una cadira intentant ser llençada de darrere a endavant.

Com és obvi, l'amo del local ha apagat la tele i ha fotut a tothom fora, així que no m'he quedat patint fins el final i encara sort, que així he pogut agafer l'últim bus (que no bus nit) cap a casa.

Lamentable.

Com a nota final i reconciliadora: felicitats, selecció, per donar mitja copa més al barça (jejejeje) i ànims, que la pròxima, amb una mica de sort, és per a la "quatribarrada".

I una última coseta.

P.S.: Ha costat de trobar

dissabte, 10 de juliol del 2010

1.100.000

Segons la guàrdia urbana, 1.100.000 persones s'han manifestat avui a Barcelona.

Escric això en directe, a les 8 de la tarda, des de Dortmund, escoltant RAC 1. Sento no poder-hi ser. Així que escric la meva idea, la meva visió, d'això.

Primer, us recordo una cita de "V for Vendetta":

El poble no hauria de témer al gobern, el gobern hauria de témer el poble.

El PSC tenia por. Unió tenia por. I s'ha demostrat.

Tenien por de sentir la veu del poble. Temíen saber quina era la opinió del poble. I ara la saben. La gent està FARTA. Els polítics estan per darrere del poble.

Un segon, que l'orfeò canta "els segadors"...

Doncs com anava dient, 1.100.000 persones (1.500.000 segons els organitzadors). Més d'una setena part de Catalunya. I, com diuen, la manifestació ja anava poc del Constitucional.

Gràcies, TC. Gràcies. Ens ha despertat.


P.S.:

"Estic fins els c**** que lletres que vaig escriure fa 30 anys encara tinguin vigència" - Lluís Llach

P.P.S.: 56.000 persones segons "lynce", dades que ElPaís i altres diaris no dubten a secuntar.

P.P.P.S.: "som molts més dels que ells volen i diuen" - Raimon

divendres, 9 de juliol del 2010

La sentència de l'estatut (2)

Qui em va manar fer una segona part?

M'he mirat la sentència. Són 880 pàgines.

No en farè un resum, ho sento.

Si voleu, la primera i la última pàgines són d'or:

Inici de la sentència:

"El pleno del TC formado por blablabla, ha pronunciado

EN NOMBRE DEL REY

la siguiente

S E N T E N C I A

en el recurso de inconstitucionalidad..."

Bé... si, el rei. En negreta i majúscula. Ben fort, perquè quedi clar que el TC és només una entitat que treballa en nom seu.

I en el totxo final, que diu que no és la generalitat, sinó el rei, qui va convocar el referèndum per aprovar el estatut (curiós que es digui això 4 anys després del referèndum, però vaja...).

Aqui teniu:

"la exigencia de que sea El Rey, en uso de una de sus atribuciones como cabeza visible del Estado y encarnación física de la Nación, el que convoque el referéndum en un caso previsto por la Constitución"

Aqui la negreta és collita pròpia. Els ha faltat allò de "l'estat sóc jo" que va dir Lluís XIV... bé, diguéssim que sí que vol dir el mateix, és lo que tè tenir un Borbó.

dilluns, 28 de juny del 2010

La sentència de l'estatut (1?)

El tribunal constitucional ha parlat.

Hi ha sentència.

La podríem resumir com a críptica i, el que més em temia, sense justificacions. Per que ens entenguem, el TC no ha justificat cap dels punts (al menys de moment) assenyalant quina part de la constitució era "trencada". I això és lo que més ràbia em fa, però vaja...

una cosa que vui fer és analitzar punt per punt la sentència. De moment és impossible, ja que el punt 3 és ininteligible (al menys jo no l'entenc). El 1 simplement diu que el terme nació està per a fer bonic, el 2 diu quins articles o parts d'articles són "nuls". Us en faig una llista:

Edit 1: Ho anava a escriure al final, però dubto que ningú es llegeixi el tostón tot seguit, així que ho apunto aquí. Li he enviat un mail al Iceta del PSC (el primer que ha sortit al google quan he posat "FJ 137") preguntant-li què collons volia dir tot això. M'ha respost amb certa claredat i tal, dient que la sentència que hi ha ara és com un "resum" i que encara ens falten uns dies o algo per tal de tenir la "completa". Al final del seu e-mail hi havia aquesta nota: "Enviat des de la meva BlackBerry® de Vodafone". Espero que no hagin pagat un duro a Vodafone per les BlackBerrys, sincerament.

-------------------------- 1

La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

El "i preferent" és inconstitucional.

-------------------------- 2

Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.

A la basura

-------------------------- 3

El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l'Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen.

Supervisar-nos a nosaltres mateixos? Què collons estàvem pensant!!??

-------------------------- 4/5

ARTICLE 97. EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya.
Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d'aquest darrer, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.

ARTICLE 98. ATRIBUCIONS
  1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
  2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
    1. Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials.
    2. Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d'assistència, suport o substitució, i també determinar l'adscripció d'aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
    3. Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
    4. Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d'inspecció dels jutjats i tribunals que insti el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades.
    5. Informar sobre els recursos d'alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.
    6. Precisar i aplicar, quan escaigui, en l'àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
    7. Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats.
    8. Presentar una memòria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de justícia a Catalunya.
    9. Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial.
  3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s'han d'adoptar d'acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.
  4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada.
No és que els hi moli que tinguem una justícia independent, suposo...

-------------------------- 6

  1. El President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se'n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
  2. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.
Participar en l'elecció del president del TSJ de CATALUNYA????? Nosaltres??? Com ens atrevim a pensar que ens escau?

-------------------------- 7

El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial.

Consell de justícia sense president. Em pregunto què collons té d'inconstitucional que hi hagi un president...

-------------------------- 8

Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.

Tot això s'enva a la cloaca, però com que no ho entenc no ho comento...

-------------------------- 9

  1. La Generalitat proposa al Govern de l'Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
  2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a cobrir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial.
  3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat.
Començo a olorarme que el CJC serà de paper, si és que serà d'alguna manera...

-------------------------- 10

En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques.

No ho acavo d'entendre, però crec que vol dir que l'estat té l'última paraula en competències compartides. O sigui que si la generalitat fot algo que està d'acord amb la constitució i l'estatut, però a l'Estat no li agrada, a la paperera...

-------------------------- 11

Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l'obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d'emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d'ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l'estabilitat financera i a la solvència.

No hi ha molt a comentar...

-------------------------- 12

Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l'apartat 1, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin les bases estatals.

Més de lo mateix, i crec que no hi ha molta diferència entre l'article sencer i sense la part retallada. Ells sabràn.

-------------------------- 13

Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l'Estat.

Ojo que ens toquen el finançament!!!

I té collons la cosa, han eliminat la part que diu "donarem els nostres diners, sempre i quan ells paguin més o menys els mateixos impostos". Sense això altres comunitats poden eliminar els seus impostos, cobrar de cataluna "l'anivellament" i quedar-se tant amples. Té collons.

-------------------------- 14

La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l'Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.

Regular els impostos dels pobles? I si ho podem fer nosaltres com s'ho farà l'estat per girar els pobles contra la gene?? (vegi's cas d'escó i el cementiri nuclear, etc...)

Petites perles

Aqui us regalo un blog de petites perles de sabiduria popular.

Val la pena: Coses que ningú m'ha explicat.

dimecres, 23 de juny del 2010

Una que val la pena

Bé, com alguns sabreu, vaig treballar un any al Departament d'Enginyeria de la Informació i les Comunicacions [deic] de la UAB.

Una companya meva, que feia feina realment útil, ha engegat una prova pilot de la seva feina; en resum, recollida digital de signatures, que si tot va bé, es podran fer servir per a fer propostes populars.

El tema de la prova pilot és l'anulació del CANON digital (per aconseguir mobilitzar gent). Un apunt important és que aquesta prova NO servirà per a crear una proposta popular de llei, sinó per a "sondejar" si és possible fer-ho.

Per tant, i en un moment probablement crític en el desenvolupament de la "democràcia digital" (un possible canvi de paradigma real) us demano que col·laboreu en mesura d'allò possible.

Web: e-ilp

dimarts, 8 de juny del 2010

Endevinalla

Quina cosa tenen en comú
  • Fonaments de matemàtica discreta.
  • Eines de Càlcul Simbòlic.
  • Seguretat Computacional.
  • Distributed Systems.
Crec que només hi ha hagut un any de la meva vida universitària que no m'hagin explicat el:

  1. Escollim p i q enters grans
  2. N = p*q
  3. Escollir e tal que 1 < e < phi(N)
  4. d = e^-1 (mod phi(N))
  1. c = M^e (mod N)
  2. M = c^d (mod N)
de memòria.

dissabte, 5 de juny del 2010

Oda a Espanya

Avui he vist el documental que porta per nom l'últim vers de la poesia de Maragall "Oda a Espanya".

Per a aquells qui no l'hagin vist encara, aqui teniu el link de "Adéu, Espanya?". Crec que val força la pena.

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall

dissabte, 15 de maig del 2010

Babylon 5


Acavo de mirar l'últim capítol de babylon 5...

Casi ploro i tot TT__TT

Vale, els actors no són lo milloret de la galàxia, i el ritme pot ser una micona lent per certs gustos, però crec que, en general, és una de les millors séries que he vist.

dimecres, 12 de maig del 2010

Classes de bateria

No sé si ja ho he comentat, però em trec 3 crèdits fent classes de bateria, jejejejeje

La primera cançó era un muermu, però afortunadament avui n'hem començat una d'interessant:



Per cert, conteu el compàs, ja veureu que hi ha trampa!

Una pista, hi ha 22 temps per vers...

dimarts, 11 de maig del 2010

Petita, incompleta i majoritàriament incorrecta história dels llenguatges de programació.

Primer de tot, indicar que aquesta és només una traducció de l'original a data de 11/5/2010.

L'original es trova a: http://james-iry.blogspot.com/2009/05/brief-incomplete-and-mostly-wrong.html

1801 - Joseph Marie Jacquard utilitza unes quantes tarjetes perforades per fer que un teler cusi "hola món" sobre un tapís. Redditers del temps no es mostres impresionats, degut a la falta de recursivitat, concurrència o correcte ús de les majúscules.

1842 - Ada Lovelace escriu el primer programa. És obstaculitzada per el petit inconvenient de que no existeix cap ordinador on fer funcionar el seu codi. Arquitectes empresarials aprendràn posteriorment de les seves tècniques per tal de fer funcionar programes escrits en UML.

1936 - Alan Turing inventa tot llenguatge de programació que mai serà inventat, però és segrestat per el servei d'intel·ligència britànica per ser 007 abans de poder-los patentar.

1936 - Alonzo Church també inventa tot llenguatge de programació que mai serà inventat, però millor. El seu càlcul lambda és ignorat degut a que no és prou semblant a C. Aquestes crítiques continuen malgrat el fet de que C encara no ha estat inventat.

1940s - Diversos "ordinadors" són "programats" usant conneccions directes i switchos. Enginers ho fan així per tal d'evitar el debat de "tabulació" vs "espais".

1957 - John Backus i IBM creen FORTRAN. No hi ha res de divertit sobre IBM o FORTRAN. És un error de sintaxis escriure FORTRAN si no es du una corbata blava.

1958 - John McCarthy i Paul Graham inventen LISP. Degut als alts costos provocats per la exaustió post-guerra de la reserva estratègica de parèntesis, LISP no és mai popular [1]. Malgrat la seva manca de popularitat, LISP (ara "Lisp" o a vegades "Arc") continua sent un llenguatge influencial en "tècniques algoritmiques clau com la recursivitat i la condensació"[2].

1959 - Després de perdre una juguesca amb L. Ron Hubbard, Grace Hopper i altres sadistes inventen el "Llenguatge Orientat a la Capitalització de lo Repetitiu" (COBOL - Capitalization Of Boilerplate Oriented Language) . Anys més tard, en una malintencionada i sexista revenja contra la feina d'Adm. Hopper en COBOL, conferències de Ruby sovint contenen material misògin.

1964 - John Kemeny i Thomas Kurtz creen BASIC, un llenguatge desestructurat per a no-informàtics.

1965 - Kemeny i Kurtz go to 1964.

1970 - Guy Steele and Gerald Sussman creen Scheme. La seva feina porta a una série de documents "Lambda el Definiu" culminant en "Lambda el Definitiu Estri de Cuina." Aquest document científic es converteix en la base de una sèrie de llargs però inefectius anuncis de matinada. Les Lambdas són condemnades a un relatiu oblid fins que Java els fa populars no tenint-ne.

1970 - Niklaus Wirth crea Pascal, a un llenguatge procedural. Els crítics denuncien inmediatament Pascal perquè usa la sintàxi "x := x + y" en comptes de la més familiar estil C "x = x + y". Aquestes crítiques continuen malgrat el fet de que C encara no ha estat inventat.

1972 - Dennis Ritchie inventa una potent pistola que dispara endavant i enrere a la vegada. No satisfet amb la quantitat de morts i lisiats permanents que això causa, inventa C i Unix.

1972 - Alain Colmerauer dissenya el llenguatge lògic Prolog. El seu objectiu és crear un llenguatge amb l'intel·ligència d'un nen de 2 anys. Demostra haver aconseguit el seu objectiu mostrant una sessió de Prolog que respon "No." a cada pregunta.

1973 - Robin Milner crea ML, un llenguatge basat en la teoria M&M de tipus. ML engendra SML, que té una semàntica formal especificada. Quan és preguntat per una semàntica formal de la semàntica formal, el cap de Miller explota. Altres coneguts llenguatges de la família de ML són OCalm, F# i Visual Basic.

1980 - Alan Kay crea Smalltalk i inventa el terme "orientació a objecte" Quan és preguntat per què vol dir respon: "Els programes d'Smalltalk nomès són objectes." Quan és preguntat per de què estàn fets els objectes respon: "objectes". Quan és preguntat una altra vegada diu "mira, és objectes tota l'estona. Fins que arrives a les tortugues."

1983 - En honor a l'habilitat d'Ada Lovelace de crear programes que mai són executats, Jean Ichbiah i el Departament de defensa dels EEUU creen el llenguatge de programació Ada. Malgrat la manca d'evidència de que mai algun programa important en Ada és mai completat, els historiadors creuen que és un exitós programa públic que manté a milers d'empleats de defensa fora de les màfies.

1983 - Bjarne Stroustrup afegeix tot el que mai ha sentit a C per crear C++. El llenguatge resultant és tant complexe que els programes han de ser enviats al futur per ser compilats per la IA Skynet. Els temps de compilació ho pateixen. Els motius d'Skynet per fer aquest server són incerts, però un representant del futur diu "no hi ha res de què preocuparse, baby" amb un accent monotó austriac. Hi ha especulacions de que Skynet no és més que un pretenciós "buffer overrun".

1986 - Brad Cox i Tom Love creen Objective-C, anunciant "aquest llenguatge té tant la seguretat de memòria de C combinat amb l'electritzant velocitat d'Smalltalk." Historiadors moderns sospiten que ambdós eren dislèxics.

1987 - Larry Wall cau dormit i el front de Larry Wall topa amb el teclat. Després de llevar-se, Larry Wall decideix que la cadena de caràcters en el monitor de Larry Wall no és aleatòri, sinó un exemple d'un llenguatge de programació que Déu vol que el Seu profeta, Larry Wall, dissenyi. Neix Perl.

1990 - Un comité format per Simon Peyton-Jones, Paul Hudak, Philip Wadler, Ashton Kutcher, i Gent per el Tractament Étic d'Animals crea Haskell, un llenguatge funcional pur i no estricte. Haskell trova certa resistència degut a la complexitat d'utilitzar monads per tal de controlar efectes secundàris. Walder tracta de complaure els crítics explicant que "un monad és un monoide en la categoria dels endofunctors, quin és el problema?"

1991 - El programador holandès Guido van Rossum viatge a Argentina per a una operació misteriosa. Torna amb una gran cicatriu cranial, inventa Python, és declarat Dictador de Per Vida per una legió de seguidors i anuncia al món que "Només Hi Ha Una Manera De Fer-Ho." Polònia es posa nerviosa.

1995 - En un restaurant italià del barri, Rasmus Lerdorf descobreix que un plat d'espaguetis és la metàfora perfecte per entendre el "word wide web" i que les aplicacions web han d'imitar-ho. Al dors del seu tovalló dissenya el "Programmable Hyperlinked Pasta" (PHP). La documentació del PHP continua en aquell tovalló.

1995 - Yukihiro "Mad Matz" Matsumoto crea Ruby per advertir d'un vagament unespecificat apocalipsi que convertirà a Austràlia en un desert controlat per guerrers mohawk i Tina Turner. El llenguatge és després reanomenat Ruby on Rails per el seu inventor real, Davin Heinemeier Hansson. [La part sobre Matsumoto inventant un llenguatge anomenat Ruby mai ha passat i millor esborrar-la en la següent versió d'aquest article - D.H. Hansson].

1995 - Brendan Eich llegeix una llista de tots els errors fets dissenyant un llenguatge de programació, n'afegeix uns quants més i crea LiveScript. Després, amb la idea d'enganxar-se a la popularitat de Java el reanomena "JavaScript". Més després, per tal d'atrapar la popularitat de les malalties de la pell, el reanomena ECMAScript

1996 - James Gosling inventa Java. Java és un llenguatge de programació relativament redundant, estàticament tipat, de crida única i orientat a objecte amb herència única, però amb múltiple herència d'interfícies. Sun pregona la noblesa de Java.

2001 - Anders Hejlsberg inventa C#. C# és un llenguatge de programació relativament redundant, estàticament tipat, de crida única i orientat a objecte amb herència única, però amb múltiple herència d'interfícies. Microsoft pregona la noblesa de C#.

2003 - Un borratxo Martin Odersky veu un anunci de mantega de cacauet mostrant la crema de cacauet d'algú caient sobre el xocolata d'algú altre i té una idea. Crea Scala, un llenguatge que unifica les construccions tant dels llenguatges orientats a objecte com dels llenguatges funcionals. Això molesta a ambdós grups i tots declaren la Jihad.

Notes:
  1. Afortunadament per la informàtica, les reserves de claus d'ator i corxets són altes.
  2. Catch as catch can - Verity Stob

dilluns, 10 de maig del 2010

101




original on: http://www.thedoghousediaries.com/?p=1762

dilluns, 19 d’abril del 2010

Menys videos depriments!!!

Celebrant que he aconseguit encadenar suficient assignatures per poder accedir a la beca d'Erasmus (30 crèdits), s'ha decidit posar un pust amb menys música depriment.

Com que no sabia que coi fotre, m'he perdut per youtube i al final acaves trovant sempre la major parida de la história:

dilluns, 12 d’abril del 2010

Garage Days

Necessitava una cançó fosca:



I una mica de punk del guai:



Més tranquil, ara...

divendres, 9 d’abril del 2010

Ressó de blogs

Tots 2 són en anglès, però aporten informació interessant del món on vivim:

1 - Google no és el que sembla
2 - Apple està creixent... cada cop és més Microsoft amb polítiques dubtosament properes al monopoli o, més aviat, a eliminar competència.

P.S.: Va, un extra en spañol, per aficionats a hackejar coses, DNIs electronics, en aquest cas...

dijous, 1 d’abril del 2010

Interneeeeeeeeeeet

He passat la barrera dels 5GB, ara l'internet de pago (O2) és insufriblement lent (60kbps).

La web d'avui no està preparada per una connexió de fa 10 anys.


Paral·lelament i sense relació ninguna, avui és el dia internacional dels innocents (bon dia per fer l'examen final d'alemany, per cert) i també ha sortit la nova versió (després d'un any i mig) de Dwarf Fortress.

dimecres, 31 de març del 2010

Foto de grup



Aqui hi ha la penya xunga d'estudiants extrangers (i alguns "tutors" alemanys també), durant la nostra visita a Düsseldorf, capital de la zona.

divendres, 26 de març del 2010

Sinònims

Paraules que NO són sinònimes:

voler, poder, desitjar, preferir, fer, agradar

la llista és més llarga, però de moment només recordo aquestes. Són paraules que, per alguna raó desconeguda, la gent interpreta com a sinónimes.

dimarts, 23 de març del 2010

Tocino i velocitat


A dir que també tenia el torrent a tota maquina (uns 400kB/s).

dissabte, 20 de març del 2010

Köln

Avui he anat al museu de la xocolata (Lindt) de Colònia :D

A que us faig enveja? M'han deixat provar...

dijous, 18 de març del 2010

He trobat el congelador!!

He tret el suc de pinya del que creia que era la nevera.

No suc de pinya... de moment.

Robant internet

He anat un moment a la biblioteca per consultar el correu i ara no puc anar a dinar.

Estic descarregant un torrent a més de 800KiB/s, amb pics de 1MiB/s(Noteu que B!=b, Ki!=K i Mi!=M). I és un torrent de 46GB que normalment no passa de 50KiB/s.

Parlant d'internet, hi ha una estafa internacional que m'agradaria denunciar aquí i ara.

M'he comprat un stick USB que és un módem 3G. Què vol dir? Que utilitza la xarxa dels móvils per connectar-se a internet. Aquest stick val uns 40€ i després pots pagar amb prepagament uns 25€ al més o fer-te un contracte de 10€ al més per un mínim de 2 anys. He fet el prepagament, que a més té una pseudorestricció de 5GB de descàrrega al més (quan sobrepasses se't capa la velocitat de 3MB a... encara no ho sé, però sospito que uns 56-114KB/s.

On és l'estafa? Bé, resulta que lo mateix, a EspaÑa costa uns 40€ si vas amb Movistar. Això de per si és força vergonyós, certament, però és que encara no heu llegit el pitjor del cas. Aquí tinc el stick de O2, una companyia que pertany a (PERTANY A!!) Telefónica, també propietària de Movistar i, com sabreu, originària d'EspaÑa. Com pot una empresa espaÑola oferir millor servei a gent de fora del seu país d'orígen? Simplement vergonyós...

dimarts, 16 de març del 2010

Són ben bojos aquests Germànics

Avui era tan feliç dinant al restaurant de la uni quan he provat les croquetes i...

no eren de pollastre
tampoc eren de porc
ni de bacallà

si, eren de patata. Croquetes, per fora igual que totes, però amb puré de patata dintre.

Amazing.

dijous, 11 de març del 2010

Sort que les bones notícies arriven a Dortmund...

PUES VA A SER QUE NO!!!!!!!! XD

From jordanass blog:

Copieu i enganxeu fins que la blogsfera en vagi ple!!!

diumenge, 7 de març del 2010

Habilitats...

M'acabo de descobrir llegint java bytecode (codi màquina de Java) sense gaires dificultats ja que no trobava el codi font d'una cosa i volia saber què feia. No sé si ès bo o malaltís.

dissabte, 6 de març del 2010

Una setmaneta

Aqui van les fotos del lloc. En fi, es comença per:



És aquest mega complex. Jo sóc... a l'esquerra, rere l'arbrot, al quart pis, continuem per aquí.



Això és simplement el que es veu des del menjador/sala d'estar. Promet ser bonic quan surtin fulles i aquestes coses...



També des del balcó, mirant per darrere.



I això és el que tinc aquí des del meu balcó i...



I aquesta la meva habitació!!!!!!! Uala que petita i desordenada!!! Que fuert.

Apa, ara un parell de extres. Avui he anat a comprar trastos, paelles i aquestes coses. Quan he sortit, això és el que m'he trobat:



Mola, eh?



Vueno, en un tópic absolutament irrelacionat, anuncio que ja no treballo al deic. Explicació curta? És culpa de la Ripoll. La llarga me la pregunteu. Mentrestant, escolteu això que mola:



Quan tinc fantasies de tenir un grup de rock'n'metal, això és el que sona quan es presenten els membres de la banda.

diumenge, 28 de febrer del 2010

Abans de marxar

Això són les maletotes:





Demà marxo jóstiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!