dilluns, 26 novembre de 2012

Una persona, un vot

Em guardo anàlisis personals / opinions sobre els resultats electorals, i em poso a fer números, que és el que m'agrada. Primer, en sec:

          Vots      Total
CiU     1.112.341  30.41%
PSC       523.333  14,31%
ERC       496.292  13,57%
PP        471.197  12,88%
ICV       358.857   9,81%
C's       274.925   7,52%
CUP       126.219   3,45%
PxC        60.142   1,64%
SI         46.608   1,27%
Eb         27.874   0,76%
PACMA      20.777   0,56%
PIRATA.CAT 17.942   0,49%
Altres     35.812   0,97%
En blanc   52.899   1,45%
Nuls       32.232   0,88%
Total   3.657.450


Segon, repartir els escons de la següent manera:

  1. Entren al parlament aquelles formacions que hagin tret, com a mínim, un 1/135 dels vots (0,74%).
  2. Per cada 1/136 de vots sobre el total de les formacions que han entrat, es garanteix un escó.
  3. Els escons que falten per arribar a 135 s'assignen usant el métode del resitu més gran (aquell al que si sobri més vots). NOTA: Si fos per mi, aqui usaria un Vot Únic Transferible.*

          Vots      Total  Escons  Residu  Adicional  Total
CiU     1.112.341  31,80%    43     0,25              31,85%
PSC       523.333  14,96%    20     0,35              14,81%
ERC       496.292  14,18%    19     0,29              14,07%
PP        471.197  13,47%    18     0,32              13,33%
ICV       358.857  10,26%    13     0,95   +1 -> 14   10,37%
C's       274.925   7,86%    10     0,69   +1 -> 11    7,41%
CUP       126.219   3,61%     4     0,91   +1 ->  5    3,71%
PxC        60.142   1,72%     2     0,34               1,48%
SI         46.608   1,33%     1     0,81   +1 ->  2    1,48%
Eb         27.874   0.79%     1     0,07               0,74%
Total   3.497.788           131

Aqui tenim una idea de com quedaria el parlament en formacions si els vots fóssin proporcionals. Entrarien 3 partits (PxC, SI, Eb [exercici a fer, ajuntar Eb amb vots en blanc, jejeje]), CiU perdria 7 escons, ERC i PP també en perdríen mentre que ICV, C's i les CUP en guanyaríen.


* Vot únic transferible: Només hi ha 4 escons que el VUT pugui decidir, però això no és el que importa del sistema, sinó la posibilitat "d'eliminar" el "vot únic". Jo podría votar al partit pirata en primera opció i a ERC a segona, així m'asseguraria que si PIRATA.CAT no entra al parlament, el meu vot al menys serveix per alguna cosa. Això per mi, i altres que no volen tirar el seu vot pot canviar moltes tendències.

dilluns, 22 octubre de 2012

Vot electrònic (I)

IMPORTANT: L'algoritme aquí explicat crec que no va bé. De fet, crec que el vot no és secret, o com a mínim no ho és si el que emet la papereta i el que la reb són el mateix. Com que en el cas d'un gobern, crec que seríen el mateix o tindríen incentius per "conxorxar-se", no me'n fiaría massa. Si es vol fer vot electrònic, es pot fer pseudo-presencial: vas a l'ajuntament/ambaixada/consolat més proper i allà tenen una pila de sobres tancats amb contrasenyes "úniques", tu agafes un sobre a canvi del DNI que te'l registren a la base de dades per no "repetir-te" i fas servir aquesta contrasenya per votar per internet. Fàcil, senzill, tothom ho pot entendre, i es pot implementar sense masses dificultats.

EDIT II: Crec que he trobat una manera de fer que això funcioni, però la revisaré una mica abans de publicar-la.

Fa molt de temps que no publico res, i sento haver de fer una entrada técnica i poc "agraïda", però em vui apuntar el següent algorisme.

Primer les referències:


@article{DBLP:journals/cacm/Chaum85,
  author    = {David Chaum},
  title     = {Security Without Identification: Transaction Systems to
               Make Big Brother Obsolete},
  journal   = {Commun. ACM},
  volume    = {28},
  number    = {10},
  year      = {1985},
  pages     = {1030-1044},
  ee        = {http://doi.acm.org/10.1145/4372.4373},
  bibsource = {DBLP, http://dblp.uni-trier.de}
}


BibTex == lol

I també els apunts del DEIC que baixen i pugen i mai se sap si es mantindràn per gaire temps:
http://www.deic.uab.es/material/20375-9-protocols.pdf

De què es tracta? De votar per internet.
Queda pendent fer una implementació de la democràcia líquida. Es pot fer. I el vot és secret. Bàsicament és ampliant la mateixa idea.

La inspiració bé d'un dia de classe, a Seguretat Computacional, on ens van explicar un algoritme per fer transaccions (de $) sense que el banc sapigués qui les feia. Com és que no he sentit a parlar d'això? Doncs per que funcionava tant bé que blanquejar diners seria perillosament fàcil, així que no s'usa. Aquí crec que no tenim el mateix problema.

Què necessitem? Un algoritme que compleixi nosequina propietat (distributiva, diria). El cas és que RSA la compleix, així que no ens hi ficarem gaire més, ja que podem fer servir el DNIe.

-1. La propietat distributiva és que Ei(x)*Ei(y) == Ei(x * y) && Di(x) * Di(y) == Di(x * y), on Ei(x) és xifrar "x" amb la clau pública de "I" i Di(x) amb la clau privada (signar).
0. Tenim al ciutadà (A) i el parlament (B)
1. El ciutadà tria un nombre aleatòri de 128 bits, que anomenarem "m".
2. El ciutadà tria un segon nombre aleatòri, el "factor de ceguesa" "k".
3. El ciutadà calcula mEb(k). Eb(k) == "k" xifrat amb la clau pública del parlament. mEb(k) == m * Eb(k).
4. El ciutadà s'identifica amb el DNIe al parlament i li envia mEb(k).
5. El parlament signa mEb(k), obtenint Db(mEb(k)). Fem una mica de matex amb la propietat distributiva: Db(m * Eb(k)) == Db(m) * Db(Eb(k)) == Db(m) * k == kDb(m)
6. El parlament li retorna al ciutadà kDb(m). S'anota que ja li ha enviat la "butlleta" a aquest ciutadà per no enviar-li una altra.
7. El ciutadà obtè Db(m) gràcies a Db(m) == kDb(m) / k
8. En un moment diferent, el ciutadà envia al parlament el seu vot juntament amb Db(m) i "m". El parlament comprova que la firma és correcte i accepta el vot si "m" no ha estat utilitzat prèviament.

Amb això tenim que el parlament entre els passos 4 i 6 el parlament no pot obtenir "m" i, per tant, no sap què firma i, si el pas 8 es fa amb prou diferència de temps, no es pot lligar el ciutadà amb el seu vot.
Per a la gent que no sàpiguen criptografía, però si que tinguin una idea de mates, crec que amb els següents apunts breus ho podràn copsar tot (en cas contrari, comentaris i responc):

Les funcions criptogràfiques són 2: Eb(x) i Db(x); la gràcia està en que TOTHOM pot realitzar Eb(x) però només "B" pot fer Db(x). També tenen la particularitat de que Eb(Db(x)) == Db(Eb(x)) == x.
En RSA (algorisme més utilitzat) explicat de forma ràpida: tens 3 números: "d", "e" i "N". "e" i "N" es fan públics, aleshores:
Eb(x) = x ^ e (mod N)
Db(x) = x ^ d (mod N)
Per a que funcioni, d = e (mod phi(N)), diria; però és igual...

P.S.: No me'n recordava. El nombre "m" és de 128 bits per "evitar" que es repeteixi. He fet càlculs ràpids seguint la paradoxa de l'aniversari i m'ha donat que les probabilitats a España (47M de persones, menys de 2^26) 2 persones triin el mateix nombre és de 2^(-120), que seria de 1 entre un nombre de 37 xifres. Difícil.

P.P.S.: Ja li he trobat un error a l'algoritme. Aquesta tarda reviso els apunts, que he de tornar al curro.

P.P.P.S.: No, l'algoritme és correcte. Em pensava que l'administració podría trobar la "transacció" amb la cual va crear una butlleta un cop veia la butlleta fent un seguit d'operacions matemàtiques i comprovacions, segons els meus càlculs aquestes comprovacions resultaven certes en la "transacció" que va crear la butlleta. Ara bé, resulta que també són certes en totes les transaccions, així que m'he estat rallant 2 dies amb el tema per al final descobrir que tot era correcte. Próximament, democràcia líquida.

dijous, 29 març de 2012

Raons per Esquirolejar

Bones. Avui 29 de març del 2012, vaga general, he treballat.

I per què, oh esquirol nostre? Doncs ara us ho explico.

Primer de tot, ens hem de posar en precedents, pq pogueu compsar la meva (manca) d'objectivitat en aquests temes.
Com algú sabrà, vaig estudiar a la UAB. Informàtica. Curiosament, la única carrera que seguia el pla Bolonya abans de que aquest s'adoptés per totes les carreres Espanyoles. I a què ve això? Un segon, ara us ho dic.
Com potser haureu sentit a parlar, el pla Bolonya va encendre diverses protestes estudiantils i, curiosament, aquestes protestes van ser poc seguides per les carreres "técniques" i concretament molt poc per la nostra. Jo no vaig anar a cap protesta, ni vaig seguir cap vaga d'estudiants (a mi, el pla Bolonya em sembla una bona idea que, oh sorpresa, no s'ha posat en pràctica correctament, però això és una altre história). Allà ja vaig rebre els (tímits) intents de boicotejar-nos les classes per part de piquets informatius, però afortunadament a la ETSE aquests no rascaven gaire (la majoria de gent preferia estudiar/fer classe que no pas seguir teories conspiranoiques sobre la Caixa intentant prendre el control de la ment dels estudiants).
Què vui dir amb tot això? Que ja vinc cremat de sindicats i co. Us ho dic pq entengueu que intento donar arguments, però que tinc fors prejudicis instal·lats en mi.

En fi, al tema.

No segueixo aquesta vaga, per que és una vaga que pretén ser d'una "lluita de classes" que ja no existeix (i aquí segurament haureu de fer un salt de fé: no crec en la lluita de classes "proletariat vs empresaris" la trobo completament passada) i en realitat és per defensar els "drets" en una altra lluita dels que estan per sobre i jo, estic per sota. Parlo de la lluita dels insiders i els outsiders.

Si no teniu ni idea de què és això, us recomano un bloc, el politikon, força d'esquerres i molt ben documentat (cosa que agraeixo enormement) on en algun lloc (o forces) s'explica molt bé.

Fent-ne un petit resum, es tracta de que en espanya hi ha 2 tipus de treballadors: els insiders (els que són dintre el sistema i gaudeixen de tota la seva protecció i beneficis) i la dels outsiders (gent que té feina precària i no està ben protegida). Són, respectivament alts funcionaris (i alguns mitjans/baixos) i treballadors amb contracte indefinit que porten uns 10 anys o més treballant contra la resta.

Per què entenguem millor de què va, us explico un petit apunt matemàtic. Si nosaltres tenim una població de 100 persones i hi ha 80 llocs de treball, aleshores hi ha 80 persones treballant i 20 a l'atur. Fàcil. Si suposem que mai es "creen" ni "destrueixen" ni persones ni llocs de treball (una simplificació que no em b de gust explicar per què la podem considerar correcta, ho deixo com a exercici al lector) aleshores la pregunta és: quan de temps, de mitjana està una persona a l'atur? La resposta és fàcil: el temps mitjà que una persona està a l'atur és directament proporcional al temps mitjà que una persona està treballant. Això vol dir (seguint l'exemple anterior), que si lo normal és estar 800 dies treballant, vol dir que lo normal és que cada 10 dies algú "perdi" la seva feina, i que en canvi algú altre en trobi. Això vol dir que cada 10 dies algú troba feina, si fem una "cua" ens dóna que des de que la perdem fins que la tornem a trobar, passen 200 dies. Ara bé, si la durada mitjana del treball és de 8.000 dies, la durada mitjana de l'atur és de 2.000!

A quina conclusió arribem? Doncs de que que hi hagi gent que perdi la feina no és del tot dolent, ja que en permet a altra trobar-ne. Un cert "reciclatge" és bo. En aquest sistema, hi ha 2 extrems, i un punt d'equilibri. Els extrems són: massa reciclatge (ningú treballa prou temps com per acumular experiència, i sempre que treballa ho fa en condicions precàries) i massa poc reciclatge (quan es perd la feina, és refotut, ja que costa molt de trobar-ne una altra). Sabeu en quina situació està Espanya, actualment? Als 2 extrems.

Tenim un sistema laboral que crea insiders (gent que està molt de temps en un lloc de treball i no hi ha qui els hi tregui, i impedeixen que altres puguin accedir a llocs similars) i outsiders (gent que està constantment trobant/perdent feina i no aconsegueix entrar a la roda "bona").

I per què no he volgut fer vaga? (ah, el tema principal) Molt senzill. Per què és una vaga per defensar els drets dels insiders. Que si, que la reforma laboral és una merda, hi estic molt d'acord. Que no, que ni tan sols s'acosta una mica a solucionar el problema de la dualitat. Però amb un 20% d'atur, qualsevol canvi és millor que la inacció, i la proposta que han fet els sindicats (me l'he mirada) és suïcida en el sentit de que només fa que defensar els privilegis dels insiders.

I un altre apunt anti-sindicats, i per què em costarà molt fer res que es pugui confondre com a suport en vers a ells:
Amb el tema de les retallades, s'han posat molt i molt durs i molt i molt guerreros i al final sempre han cedit (en una negociació és una obligació cedir, no em queixo de que cedeixin, em queixo de què cedeixen) en els mateixos temes: fotre fora temporals, adjunts, etc... En altres paraules, fotre als outsiders a canvi de mantenir els drets dels insiders. I no ens enganyem, només insiders es poden interessar a afiliar-se a un sindicat, així que és totalment normal  que els sindicats protegeixin els seus afiliats, però que després no vagin de defensor del treballador per que això és mentida. Són defensors de cert tipus de treballador.

I a mi no em representen.

I a mi no m'ajuden.

I per això no penso recolzar-los.

P.S.: Estaré a favor d'una reforma laboral que inclogui el següent: http://uncontratoparaemplearlosatodos.es/
Per posar-ho en paraules ràpides, un sol tipus de contracte, indefinit, amb una clàusula de recisió de derivada "decreixent" però "positiva". Cada dia que passa creix el "finiquito", però creix menys que l'anterior. La idea és que fins als 7 anys la indemnització sigui superior al sistema actual, però que a partir d'aquí amb prou feines pugi, eliminant el concepte d'insiders sobreprotegits i donant a aquells que fan feines curtes una bona indemnització (que són els realment putejats).

dijous, 16 febrer de 2012

Notes sobre Blender (2.61) i Python (Part I)

Útil per poder fer exportadors:

bpy.context.object #objecte actualment seleccionat


En general, per exportar un mesh, necessitem la següent informació:


  • Vertexos
    • Posició
    • Normals
    • Coordenades de textura
    • Pesos (d'animació)
  • Cares
    • Apuntadors a 3 vertexos
Per poder construir, hem de donar unes quantes voltes a les dades de Blender, ja que no estan en l'ordre que ens agradaria.

*------------------------------------------------*
|               Objecte                          |
+------------------------------------------------+
| - data:                                        |
|   *------------------------------------------* |
|   |                   Mesh                   | |
|   +------------------------------------------+ |
|   | - faces: Array de:                       | | 
|   |   *------------------------------------* | | 
|   |   |             MeshFace               | | |
|   |   +------------------------------------+ | |
|   |   | - vertices: Array de 3 o 4 ints    | | |
|   |   |   que indiquen els vertexos        | | |
|   |   |   corresponents                    | | |
|   |   |                                    | | |
|   |   | - material_index: index al material| | |
|   |   |   de la cara.                      | | |
|   |   |                                    | | |
|   |   | - normal: normal a la cara         | | |
|   |   *------------------------------------* | |
|   |                                          | |
|   | - vertices: Array de:                    | |
|   |   *------------------------------------* | |
|   |   |          MeshVertex                | | |
|   |   +------------------------------------+ | |
|   |   | - co: Array de 3 floats indicant   | | |
|   |   |   les coordenades                  | | |
|   |   |                                    | | |
|   |   | - groups: Array de:                | | |
|   |   |   *------------------------------* | | |
|   |   |   |     VertexGroupElement       | | | |
|   |   |   +------------------------------+ | | |
|   |   |   | - weight: pes de l'os        | | | |
|   |   |   |                              | | | |
|   |   |   | - group: index del grup      | | | |
|   |   |   *------------------------------* | | |
|   |   |                                    | | |
|   |   *------------------------------------* | |
|   |                                          | |
|   | - uv_textures: Mapa de                   | |
|   |   *------------------------------------* | |
|   |   |       MeshTextureFaceLayer         | | |
|   |   +------------------------------------+ | |
|   |   | - name                             | | |
|   |   |                                    | | |
|   |   | - data: Array on cada element      | | |
|   |   |   correspon a una cara             | | |
|   |   |   *------------------------------* | | |
|   |   |   |      MeshTextureFace         | | | |
|   |   |   +------------------------------+ | | |
|   |   |   | - uv1: coordenades del 1r    | | | |
|   |   |   |   vertex                     | | | |
|   |   |   |                              | | | |
|   |   |   | - uv2: coordenades del 2n    | | | |
|   |   |   |   vertex                     | | | |
|   |   |   |                              | | | |
|   |   |   | - uv3: coordenades del 3r    | | | |
|   |   |   |   vertex                     | | | |
|   |   |   |                              | | | |
|   |   |   | - uv4: coordenades del 4rt   | | | |
|   |   |   |   vertex                     | | | |
|   |   |   *------------------------------* | | |
|   |   |                                    | | |
|   |   *------------------------------------* | |
|   |                                          | |
|   | - materials: array de materials (dades   | |
|   |   apuntades per separat)                 | |
|   *------------------------------------------* |
|                                                |
| - vertex_groups: Array de:                     |
|   *------------------------------------------* |
|   |            VertexGroup                   | |
|   +------------------------------------------+ |
|   | - name: nom del grup (de l'ós que        | |
|   |   influencia)                            | |
|   *------------------------------------------* |
|                                                |
*------------------------------------------------*

Ara que ja tenim informació de les malles, per definir el material necessitem:
  • Paràmetres d'especular
  • Paràmetres de paral·lax
  • Alpha blended
  • Textures
    • Nom
    • Tipus

*------------------------------------------------*
|                  Material                      |
+------------------------------------------------+
| - specular_intensity                           |
|                                                |
| - specular_hardness: (potència especular)      |
|                                                |
| - texture_slots: Mapa de:                      |
|   *------------------------------------------* |
|   |          MaterialTextureSlot             | |
|   +------------------------------------------+ |
|   | - use_map_alpha: si utilitza l'alpha     | |
|   |                                          | |
|   | - use_map_color_diffuse: textura         | |
|   |   d'albedo (color)                       | |
|   |                                          | |
|   | - use_map_normal: mapa de normals        | |
|   |                                          | |
|   | - use_map_displacement: mapa d'alçades   | |
|   |                                          | |
|   | - texture.image: (la textura ha de tenir | |
|   |   el tipus correcte)                     | |
|   |   *------------------------------------* | |
|   |   |               Image                | | |
|   |   +------------------------------------+ | |
|   |   | - name                             | | |
|   |   |                                    | | |
|   |   | - filepath_raw: fitxer on es       | | |
|   |   |   guarda la imatge                 | | |
|   |   |                                    | | |
|   |   | - save(): guarda la imatge         | | |
|   |   *------------------------------------* | |
|   |                                          | |
|   *------------------------------------------* |
|                                                |
*------------------------------------------------*

dijous, 9 febrer de 2012

Per què, oh, per què piratejo ("il·legalment").

Bé, fa cosa d'un any i mig, em vaig comprar un joc, el Fallout 3, a l'Steam (una botiga on-line de jocs). En aquell temps, jo era a Alemanya, d'Erasmus. Entre una cosa i l'altre, no vaig obrir el joc fins fa ben poc i, oh sorpresa, estava en Alemany i no se li podia canviar d'idioma.

Per què? Doncs per què a Alemanya es censuren jocs (sorprenent? Australia és pitjor) per la seva violència. I resulta que la versió "censurada" només està en Alemany (i no són pocs els alemanys que es queixen per que volen una "versió original" ja que no els hi agrada la traducció, encara que estigui igualment censurada). Malgrat és força obvi que no estic a Alemanya, i que no he jugat al joc, ni Valve (l'amo d'Steam), ni Bethesda (editors del Fallout 3) em volen canviar el joc, per un d'igual, sencer.

Així que hi tornem a ser. Creia que Steam havia aconseguit eliminar, en bona part, aquest problema, però ara em trobo, que per jugar bé a un joc que m'he comprat, necessito piratejar-lo. Un altre cop, la versió piratejada és millor que la oficial. I aquesta és la raó, senyors, per que existeix la pirateria. I em toca els nassos enormement que companyies del tamany de Bethesda (no culpo a Valve, en aquest cas, ja que em va ajudar moltíssim amb un problema que vaig tenir amb el Batman: Arkham City) es neguin a veure-ho. Mentre el servei que proporcionin els pirates sigui millor que el servei que ells proporcionen, no tenen res a pelar.

Així que passarà una temporada fins que em torni a plantejar comprar un joc que dugui el nom de Bethesda en alguna banda, if you know what I mean.

dimecres, 8 febrer de 2012

Anacronismes de lateralitat política.

Aqui apunto la resposta que vaig escriure a un amic meu respecte a la demanda de la meva afirmació de "Parlar d'esquerres i dretes avui dia és un anacronisme."


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------




"Dretes" i "Esquerres" són denominacions difuses que ja poca gent sap què vol dir. En un principi haurien de demarcar diferències econòmiques de l'estil "capitalisme radical" (dretes) o "pseudocomunisme" (esquerres). La veritat és que molta gent associa les dretes a gent franquista, nacionalistes espanyols, i altres conceptes que poc tenen a veure amb el "neoliberalisme", i que en tot cas avui dia són compartits per un partit teòricament d'esquerres com el PSOE.

El resultat és, parlar de dretes i esquerres és simplificar la política a un sol eix, quan la política és una discusió multi-dimensional, on pot existir un tio neo-liberal nacionalista català (CiU), que si tira més cap a independentista té problemes per trobar-se un partit ja que no n'hi ha cap que s'avingui a les seves opinions econòmiques (els partits "independentistes" prioritzen ser "d'esquerres").

L'altre tema, amb el fracàs del comunisme i altres alternatives al capitalisme brut, les esquerres s'han quedat sense discurs, i avui dia es resumeix en "el contrari del que digui la dreta". O bé es construeixen un discurs propi i coherent, o bé desapareixen per manca d'arguments.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
I fins aqui el tema principal. Una mica de publicitat.

Per mi, un dels grans encerts del partit pirata català (no, no l'anomenaré "pirates de catalunya" encara que s'hi digui, per que no em dona la gana) i del moviment pirata en general, és la aposta per una democràcia directa, on jo puc escollir un partit per un seguit d'ideals coincidents, però no lligar-me a aquest per la resta de lligams "en pack".

La meva idea idílica de la política (que pot encaixar dintre de pirata.cat, però encara no hi és) és la d'una democràcia representativa-participativa. No somio en que tothom participi activament de totes les decisions de govern/parlament, ja que ho trobo impossible, no per mitjans (crec que de poder-se fer, es pot fer) sinó per que molta gent no està implicada en política, no en vol estar, i obligar-los seria un error.

És per això que mantindria el sistema de representants amb un matís: Cada ciutadà individual podria, puntualment, substreure el seu vot del seu representant i votar diferent.

En aquest món idílic, el polític perdria el seu paper de "persona de poder" i guanyaria un paper on hauria de complir 2 feines: proposar idees i defensar-les.

Fi de totxopost.

dimarts, 22 novembre de 2011

Sistemes electorals

Bones.

Continuant amb el tema i havent parlat amb algun pirata sobre sistemes electorals, he pensat de dissenyar-ne un (no m'hi poso pas per poc).

La idea és agafar el que tenim, inspirar-me en propostes vigents en altres països (tot gira al voltant del STV).

Què tenim de bo? Poca cosa. M'agrada que hi hagi representativitat lligada al territori. Estic en contra de la circumscripció única, ja que m'agradaria que hi hagi "proximitat".

Què falta? Primer, i sobretot, proporcionalitat. No pot ser que els vots d'uns ciutadans contin més que els d'altres, fi. No pot ser que un partit amb amb el 44% dels vots tingui el 53% dels diputats, i que un altre amb el 7.1% dels vots tingui el 3.1% dels diputats (menys de la meitat).

En segon punt a millorar, parlaré d'obrir les llistes, però no totalment, doncs és difícil de fer el sistema que m'imagino amb llistes totalment obertes.

Tercer punt, important, eliminar el concepte "vot útil". Tots els vots han de ser igual d'útils.

Comencem.

Primer: Què voten les persones.

Cada persona tindrà a la seva disposició la llista de tots els partits que es presentin, que haurà de numerar en preferència (1 el més preferent, 2 el segon, etc...). Aquí hi ha 2 alternatives, la primera és limitar el màxim de nombres, i la segona és no fer-ho. Per una banda hi ha donar la llibertat total als electors, però per l'altre hi ha un problema de logística important (la complexitat del sistema és d'ordre O(n!) on "n" és el nombre d'opcions, per tant limitar-ho és interessant) i també el fet de que la segona opció té poc pes al sistema, i el tercer és ja pràcticament negligibles.

Després, l'elector tindrà la opció de reordenar els diputats de les 2 primeres llistes (sense intercanviar-los). Això és conegut com a "llistes desbloquejades".

Segon: Cambres.

Senat fora, no serveix per a res.

En quan al congrés, hi ha un límit constitucional de que hi hagi entre 300 i 400 diputats. Anem a distribuir-los.

Comencem tal i com es fa actualment, 2 per provincia, un per ceuta i un per melilla. La resta, fins a arribar a 300, es distribueixen segons la població (Podriem aquí fer un Homt o Sainte-Languë) per cada provincia. Aquests són els representants "fixes", o "mínims" que cada província aportarà al congrés.

Els 100 diputats que queden, una quarta part, serviran per re-equilibrar els vots dels ciutadans. Si, per exemple una candidatura ha rebut un suport per sota del llindar per treure un diputat en moltes províncies, aquests vots es poden "sumar" per treure'n un d'aquests 100. Això farà que el resultat final en quan a diputats sigui molt més representatiu.

Aquests 100 diputats es tornen a repartir segons la població per totes les províncies. Sumant amb el nombre anterior dóna el nombre màxim d'escons que una província pot aportar. Aquests seran el nombre mínim de candidats que una força política haurà d'incloure a la llista de cada província, no havent-hi màxim.

Tercer: Recompte

El recompte té tres fases: Primer escollir quants membres de cada partit en cada circumscripció són escollits directament per aquesta, en la segona fase es trien els diputats "d'equilibri": a quin partit pertanyen i de quina llista (circumscripció) surten. Finalment, es decideix, per cada circumscripció i partit, quins dels candidats són finalment escollits (i s'ordena la resta per fer de "suplents").

Primera fase.

Mitjançant un mètode inspirat al del "Vot únic transferible" (STV per les seves sigles en anglès) es trien els diputats de la província.

Aquí partim d'unes butlletes on hi ha numerades les preferències dels electors ( 1 - Partit dels Cargols, 2 - Partit de les Libèl·lules, etc...). De moment només ens fixem en la primera opció.

Es calcula la quota del coeficient de Droop (jo el modifico una mica, perdoneu-me):
coeficient = (vots totals vàlids) / ( (escons a escollir) + 1)
El coeficient original és enter, jo el vui fer servir com a real.

Seguidament, per cada partit que superi (estrictament) el coeficient en nombre de vots, se li resta el coeficient i se li suma un diputat, fins que cap partit tingui un nombre de "vots restants" estrictament superior al coeficient.

Ara comença lo bo:

Es comencen a eliminar partits. Si en qualsevol moment queden tants partits "vius" com escons a escollir, es reparteixen automàticament 1 a cada un.

S'elimina el partit amb menys vots, i els vots que li resten es reparteixen entre els altres. Com? Tenint en compte les segones opcions d'aquells que han votat el partit eliminat. Si s'elimina el Partit dels Cargols, amb 500 vots restants, i un 20% dels seus electors han posat el Partit de les Libèl·lules com a segona opció, aleshores se li sumen 100 vots al Partit de les Libèl·lules (el 20% de 500). D'aquests 100 vots cal compatibilitzar la tercera opció, que es suma a les segones del Partit de les Libèl·lules, i així successivament.

Si algun partit ha arribat a superar la quota, se li adjudica un escó, restant-li els vots corresponents.

Amb aquest complex algorisme, es trien quants representants de cada partit van per cada comarca. L'algorisme té les següents característiques:

  • El vot és únic, només serveix per un partit.
  • Si el partit que has escollit com a primera opció no aconsegueix cap representant, el teu vot serveix, amb el mateix pes, a la segona opció (i així successivament).
  • Si el partit que has escollit obté representació, però li "sobren vots" (té prou vots per aconseguir un escó, però no suficients per arribar al segon), aquests es reparteixen a segones opcions, havent restat el pes que representa ja haver escollit algun diputat.
  • Concretament, si la teva primera opció no obté representació, la segona obté el teu vot amb el mateix pes que qualsevol altre vot amb primera opció, si aquesta tampoc, passa a la tercera opció igual, etc... Si la teva primera opció obté un escó, el teu vot passa a la segona amb la meitat del pes, 2 diputats, 1/3, etc... La tercera opció rep el vot diluït per els escons obtinguts per les 2 primeres sumades, i així successivament.
Segona Fase

Queden 100 diputats, que cal escollir de tal manera per reequilibrar el parlament per a que recuperi la proporcionalitat que les urnes creen però les circumscripcions retallen.

Per fer-ho es torna a calcular el coeficient abans esmentat i s'agafen el nombre de vots TOTALS a tot el país de cada partit i el nombre d'escons aconseguit per cada partit. Aleshores es resta una vegada el coeficient al recompte de vots restants a cada partit per cada escó ja aconseguit (són vots que "ja ha utilitzat"). Amb el que queda es repeteix l'algorisme STV de l'apartat anterior*.

* Pot ser que quedin nombres de vots restants negatius. Amb un 12% d'escons de re-equilibri n'hi poden quedar segur, però amb un 25% no ho tinc tant clar, caldria mirar-ho. En tot cas, què s'ha de fer si això passa no ho tinc molt pensat, de moment eliminaria el partit i treuria del recompte de "vots vàlids totals" els vots que aquest partit hagués tret, i recalcularia el coeficient.

Després toca triar quina província va cada diputat extra. Aquí s'acaba el STV i passem al Sainte-Languë (un sistema similar a la llei d'Homt). Girem una mica la truita i compatibilitzem les províncies com si fossin candidates i els vots al partit que ha guanyat l'escó (o escons) extra a cada província ens serveixen per decidir a quina província va aquest diputat extra. A l'hora de calcular el coeficient a cada província necessitem comptavilitzar també els escons guanyats per aquest partit en aquella província a la primera fase.


Per exemple el Partit dels Cargols ha guanyat 2 escons a Barcelona amb 170.000 vots, però cap a Girona, Lleida ni Tarragona, on hi té 30.000, 15.000 i 16.000 vots respectivament. Aquest partit ha guanyat 2 representants extres en aquesta fase.

El coeficient és de [170.000/ (2*2 + 1) =] 34.000 per Barcelona, 30.000 per Girona, 15.000 per Lleida i 16.000 per Tarragona, per tant el primer escó va a Barcelona, que modifica el seu coeficient i el deixa a [170.000 / (3*2 + 1) =] 24.286, que com és inferior al coeficient de Girona aquesta última província és la que guanya el diputat. Ni Lleida ni Tarragona han obtingut cap escó, però els vots allà obtinguts han ajudat a aconseguir els escons extra per Barcelona i Girona.

Aquest sistema, a més de les característiques de la primera fase guanya les següents característiques:
  • Al compatibilitzar els resultats obtinguts en la primera fase, serveix per equilibrar els resultats que l'arrodoniment que el sistema de circumscripcions desequilibra. El resultat final sempre és altament representatiu i la diferència entre el % de vots obtinguts (respecte el total de vots a les forces amb representació parlamentària) i el % d'escons obtinguts mai s'allunya més d'un 1% (absolut).
  • Tota força amb més del 0.25% de vots aconsegueix un escó (1 diputat és el 0.25% del total).
  • El teu vot, si no aconsegueix donar un escó a la teva província pot ajudar a una altra província a sumar prou per obtenir escó de la força que tu has triat. O al revés, et pots ajudar de vots "orfes" d'altres províncies per tal de poder obtenir escons extra.
  • La única manera de que un vot no sigui útil és que cap de les forces que has escollit (en pots triar 5) obtingui representació, cosa que és molt complicada ja que a mesura que s'eliminin opcions minoritàries els vots a aquestes tendirien a agrupar-se a altres opcions minoritàries i eventualment alguna obtindria representació.
Última Fase.

Aquesta és la fase més senzilla de totes (especialment per qui hagi pogut seguir les anteriors). Recuperem el mètode STV per decidir quins candidats de cada força surten de cada província ara que ja sabem quants n'han de sortir. Només es poden canviar l'ordre de llista de les dues primeres opcions, per tal d'evitar "boicots" a llistes "enemigues", es podria revisar.

Conclusions

El mètode que proposo permet:
  • Mantenir representativitat territorial (Cada diputat surt d'un territori i farà bé de recordar a qui representa).
  • Equilibrar el resultat final, que no hi hagi una diferència esperpèntica entre el percentatge de vot al percentatge d'escons obtinguts.
  • Eliminar el "vot inútil". Si no ajudes a la primera força de la teva elecció a obtenir un escó, ajudaràs a la segona, o a la tercera, o...
  • Encara que no ajudis a la teva primera elecció a obtenir un escó a la teva circumscripció, és probable que l'ajudis a obtenir per una altra. Les forces polítiques farien bé de recordar la solidaritat de quins territoris l'han ajudat a aconseguir poder.
  • Desbloquejar les llistes i decidir l'ordre de cada candidat en cada partit polític.
Fi.

Gràcies a aquells que hagin tingut la santa paciència d'haver-se llegit tot això. Es nota que ara sóc un ni-ni, jejeje.... :-(