dimarts, 22 de novembre del 2011

Sistemes electorals

Bones.

Continuant amb el tema i havent parlat amb algun pirata sobre sistemes electorals, he pensat de dissenyar-ne un (no m'hi poso pas per poc).

La idea és agafar el que tenim, inspirar-me en propostes vigents en altres països (tot gira al voltant del STV).

Què tenim de bo? Poca cosa. M'agrada que hi hagi representativitat lligada al territori. Estic en contra de la circumscripció única, ja que m'agradaria que hi hagi "proximitat".

Què falta? Primer, i sobretot, proporcionalitat. No pot ser que els vots d'uns ciutadans contin més que els d'altres, fi. No pot ser que un partit amb amb el 44% dels vots tingui el 53% dels diputats, i que un altre amb el 7.1% dels vots tingui el 3.1% dels diputats (menys de la meitat).

En segon punt a millorar, parlaré d'obrir les llistes, però no totalment, doncs és difícil de fer el sistema que m'imagino amb llistes totalment obertes.

Tercer punt, important, eliminar el concepte "vot útil". Tots els vots han de ser igual d'útils.

Comencem.

Primer: Què voten les persones.

Cada persona tindrà a la seva disposició la llista de tots els partits que es presentin, que haurà de numerar en preferència (1 el més preferent, 2 el segon, etc...). Aquí hi ha 2 alternatives, la primera és limitar el màxim de nombres, i la segona és no fer-ho. Per una banda hi ha donar la llibertat total als electors, però per l'altre hi ha un problema de logística important (la complexitat del sistema és d'ordre O(n!) on "n" és el nombre d'opcions, per tant limitar-ho és interessant) i també el fet de que la segona opció té poc pes al sistema, i el tercer és ja pràcticament negligibles.

Després, l'elector tindrà la opció de reordenar els diputats de les 2 primeres llistes (sense intercanviar-los). Això és conegut com a "llistes desbloquejades".

Segon: Cambres.

Senat fora, no serveix per a res.

En quan al congrés, hi ha un límit constitucional de que hi hagi entre 300 i 400 diputats. Anem a distribuir-los.

Comencem tal i com es fa actualment, 2 per provincia, un per ceuta i un per melilla. La resta, fins a arribar a 300, es distribueixen segons la població (Podriem aquí fer un Homt o Sainte-Languë) per cada provincia. Aquests són els representants "fixes", o "mínims" que cada província aportarà al congrés.

Els 100 diputats que queden, una quarta part, serviran per re-equilibrar els vots dels ciutadans. Si, per exemple una candidatura ha rebut un suport per sota del llindar per treure un diputat en moltes províncies, aquests vots es poden "sumar" per treure'n un d'aquests 100. Això farà que el resultat final en quan a diputats sigui molt més representatiu.

Aquests 100 diputats es tornen a repartir segons la població per totes les províncies. Sumant amb el nombre anterior dóna el nombre màxim d'escons que una província pot aportar. Aquests seran el nombre mínim de candidats que una força política haurà d'incloure a la llista de cada província, no havent-hi màxim.

Tercer: Recompte

El recompte té tres fases: Primer escollir quants membres de cada partit en cada circumscripció són escollits directament per aquesta, en la segona fase es trien els diputats "d'equilibri": a quin partit pertanyen i de quina llista (circumscripció) surten. Finalment, es decideix, per cada circumscripció i partit, quins dels candidats són finalment escollits (i s'ordena la resta per fer de "suplents").

Primera fase.

Mitjançant un mètode inspirat al del "Vot únic transferible" (STV per les seves sigles en anglès) es trien els diputats de la província.

Aquí partim d'unes butlletes on hi ha numerades les preferències dels electors ( 1 - Partit dels Cargols, 2 - Partit de les Libèl·lules, etc...). De moment només ens fixem en la primera opció.

Es calcula la quota del coeficient de Droop (jo el modifico una mica, perdoneu-me):
coeficient = (vots totals vàlids) / ( (escons a escollir) + 1)
El coeficient original és enter, jo el vui fer servir com a real.

Seguidament, per cada partit que superi (estrictament) el coeficient en nombre de vots, se li resta el coeficient i se li suma un diputat, fins que cap partit tingui un nombre de "vots restants" estrictament superior al coeficient.

Ara comença lo bo:

Es comencen a eliminar partits. Si en qualsevol moment queden tants partits "vius" com escons a escollir, es reparteixen automàticament 1 a cada un.

S'elimina el partit amb menys vots, i els vots que li resten es reparteixen entre els altres. Com? Tenint en compte les segones opcions d'aquells que han votat el partit eliminat. Si s'elimina el Partit dels Cargols, amb 500 vots restants, i un 20% dels seus electors han posat el Partit de les Libèl·lules com a segona opció, aleshores se li sumen 100 vots al Partit de les Libèl·lules (el 20% de 500). D'aquests 100 vots cal compatibilitzar la tercera opció, que es suma a les segones del Partit de les Libèl·lules, i així successivament.

Si algun partit ha arribat a superar la quota, se li adjudica un escó, restant-li els vots corresponents.

Amb aquest complex algorisme, es trien quants representants de cada partit van per cada comarca. L'algorisme té les següents característiques:

  • El vot és únic, només serveix per un partit.
  • Si el partit que has escollit com a primera opció no aconsegueix cap representant, el teu vot serveix, amb el mateix pes, a la segona opció (i així successivament).
  • Si el partit que has escollit obté representació, però li "sobren vots" (té prou vots per aconseguir un escó, però no suficients per arribar al segon), aquests es reparteixen a segones opcions, havent restat el pes que representa ja haver escollit algun diputat.
  • Concretament, si la teva primera opció no obté representació, la segona obté el teu vot amb el mateix pes que qualsevol altre vot amb primera opció, si aquesta tampoc, passa a la tercera opció igual, etc... Si la teva primera opció obté un escó, el teu vot passa a la segona amb la meitat del pes, 2 diputats, 1/3, etc... La tercera opció rep el vot diluït per els escons obtinguts per les 2 primeres sumades, i així successivament.
Segona Fase

Queden 100 diputats, que cal escollir de tal manera per reequilibrar el parlament per a que recuperi la proporcionalitat que les urnes creen però les circumscripcions retallen.

Per fer-ho es torna a calcular el coeficient abans esmentat i s'agafen el nombre de vots TOTALS a tot el país de cada partit i el nombre d'escons aconseguit per cada partit. Aleshores es resta una vegada el coeficient al recompte de vots restants a cada partit per cada escó ja aconseguit (són vots que "ja ha utilitzat"). Amb el que queda es repeteix l'algorisme STV de l'apartat anterior*.

* Pot ser que quedin nombres de vots restants negatius. Amb un 12% d'escons de re-equilibri n'hi poden quedar segur, però amb un 25% no ho tinc tant clar, caldria mirar-ho. En tot cas, què s'ha de fer si això passa no ho tinc molt pensat, de moment eliminaria el partit i treuria del recompte de "vots vàlids totals" els vots que aquest partit hagués tret, i recalcularia el coeficient.

Després toca triar quina província va cada diputat extra. Aquí s'acaba el STV i passem al Sainte-Languë (un sistema similar a la llei d'Homt). Girem una mica la truita i compatibilitzem les províncies com si fossin candidates i els vots al partit que ha guanyat l'escó (o escons) extra a cada província ens serveixen per decidir a quina província va aquest diputat extra. A l'hora de calcular el coeficient a cada província necessitem comptavilitzar també els escons guanyats per aquest partit en aquella província a la primera fase.


Per exemple el Partit dels Cargols ha guanyat 2 escons a Barcelona amb 170.000 vots, però cap a Girona, Lleida ni Tarragona, on hi té 30.000, 15.000 i 16.000 vots respectivament. Aquest partit ha guanyat 2 representants extres en aquesta fase.

El coeficient és de [170.000/ (2*2 + 1) =] 34.000 per Barcelona, 30.000 per Girona, 15.000 per Lleida i 16.000 per Tarragona, per tant el primer escó va a Barcelona, que modifica el seu coeficient i el deixa a [170.000 / (3*2 + 1) =] 24.286, que com és inferior al coeficient de Girona aquesta última província és la que guanya el diputat. Ni Lleida ni Tarragona han obtingut cap escó, però els vots allà obtinguts han ajudat a aconseguir els escons extra per Barcelona i Girona.

Aquest sistema, a més de les característiques de la primera fase guanya les següents característiques:
  • Al compatibilitzar els resultats obtinguts en la primera fase, serveix per equilibrar els resultats que l'arrodoniment que el sistema de circumscripcions desequilibra. El resultat final sempre és altament representatiu i la diferència entre el % de vots obtinguts (respecte el total de vots a les forces amb representació parlamentària) i el % d'escons obtinguts mai s'allunya més d'un 1% (absolut).
  • Tota força amb més del 0.25% de vots aconsegueix un escó (1 diputat és el 0.25% del total).
  • El teu vot, si no aconsegueix donar un escó a la teva província pot ajudar a una altra província a sumar prou per obtenir escó de la força que tu has triat. O al revés, et pots ajudar de vots "orfes" d'altres províncies per tal de poder obtenir escons extra.
  • La única manera de que un vot no sigui útil és que cap de les forces que has escollit (en pots triar 5) obtingui representació, cosa que és molt complicada ja que a mesura que s'eliminin opcions minoritàries els vots a aquestes tendirien a agrupar-se a altres opcions minoritàries i eventualment alguna obtindria representació.
Última Fase.

Aquesta és la fase més senzilla de totes (especialment per qui hagi pogut seguir les anteriors). Recuperem el mètode STV per decidir quins candidats de cada força surten de cada província ara que ja sabem quants n'han de sortir. Només es poden canviar l'ordre de llista de les dues primeres opcions, per tal d'evitar "boicots" a llistes "enemigues", es podria revisar.

Conclusions

El mètode que proposo permet:
  • Mantenir representativitat territorial (Cada diputat surt d'un territori i farà bé de recordar a qui representa).
  • Equilibrar el resultat final, que no hi hagi una diferència esperpèntica entre el percentatge de vot al percentatge d'escons obtinguts.
  • Eliminar el "vot inútil". Si no ajudes a la primera força de la teva elecció a obtenir un escó, ajudaràs a la segona, o a la tercera, o...
  • Encara que no ajudis a la teva primera elecció a obtenir un escó a la teva circumscripció, és probable que l'ajudis a obtenir per una altra. Les forces polítiques farien bé de recordar la solidaritat de quins territoris l'han ajudat a aconseguir poder.
  • Desbloquejar les llistes i decidir l'ordre de cada candidat en cada partit polític.
Fi.

Gràcies a aquells que hagin tingut la santa paciència d'haver-se llegit tot això. Es nota que ara sóc un ni-ni, jejeje.... :-(

dilluns, 21 de novembre del 2011

Eleccions generals

Avui, hi ha hagut eleccions generals. Suposo que no sorprenc a ningú.

Mirant els resultats (http://www.generales2011.mir.es/99CG/DCG99999TO_L1.htm) m'han sorprès un parell de coses.

La primera, el PP ha guanyat uns 550.000 vots (+5.37%) i 32 escons (+20.75%) respecte les últimes eleccions. Sorpren.

Després destaco EQUO i PACMA. Ambdós han superat a vàries forces que han entrat al parlament en nombre de vots (EQUO n'ha superat a 5!) i cap dels 2 ha entrat.

Finalment, al PP cada escó li ha costat uns 58.200 vots, mentre que a UPyD més de 228.000. Equo té 215.000 vots i no ha aconseguit cap escó.


És per això que he decidit fer un "sondeig" del resultat electoral amb diferents sistemes:

Les columnes són:
Nom del partit (1), total vots (2 [99.9% escrutat]), % de vots (3), diputats actuals i % sobre el total (4 i 5), amb circumscripció única (6 i 7), ídem, però canviant llei d'Homt per Sainte-Laguë "light", sense el "1.4" (8 i 9), i fent el sistema "norueg", que explico després (10 i 11).

Sobre els percentatges, incloc el persentatge de diputats, i el persentatge de vots sobre el total entre les forces amb representació ( % de diputats / % de vots ).




   1           2        3      4       5       6       7       8       9      10      11 
 partit      vots      % vot    resultats      Homt            Sainte-Languë  Noruega
PP        10.830.035  44,62%  186 (53.%/47.%) 164 (48.%/46.%) 159 (45.%/46.%) 210 (52.%/46.%)
PSOE       6.973.351  28,73%  110 (31.%/30.%) 105 (30.%/30.%) 103 (29.%/29.%) 125 (31.%/30.%)
CiU        1.013.979   4,17%   16 (4.6%/4.4%)  15 (4.3%/4.3%)  15 (4.3%/4.3%)  18 (4.5%/4.3%)
IU-LV      1.680.639   6,92%   11 (3.1%/7.3%)  25 (7.1%/7.1%)  25 (7.1%/7.1%)  15 (3.7%/7.1%)
AMAIUR       333.628   1,37%    7 (2.0%/1.4%)   5 (1.4%/1.4%)   5 (1.4%/1.4%)   8 (2.0%/1.4%)
UPyD       1.140.116   4,69%    5 (1.4%/4.9%)  17 (4.9%/4.8%)  17 (4.9%/4.8%)   7 (1.7%/4.8%)
EAJ-PNV      323.517   1,33%    5 (1.4%/1.4%)   4 (1.1%/1.4%)   5 (1.4%/1.4%)   6 (1.5%/1.4%)
ESQUERRA     256.304   1,05%    3 (.86%/1.1%)   3 (.86%/1.1%)   4 (1.1%/1.1%)   4 (1.0%/1.1%)
BNG          183.279   0,75%    2 (.57%/.79%)   2 (.57%/.78%)   3 (.86%/.77%)   2 (.50%/.78%)
CC-NC-PNC    143.514   0,59%    2 (.57%/.62%)   2 (.57%/.61%)   2 (.57%/.60%)   2 (.50%/.61%)
COMPROMÍS-Q  125.150   0,51%    1 (.29%/.54%)   1 (.29%/.53%)   2 (.57%/.53%)   1 (.25%/.53%)
FAC           99.173   0,40%    1 (.29%/.43%)   1 (.29%/.42%)   1 (.29%/.42%)   1 (.25%/.42%)
GBAI          42.411   0,17%    1 (.29%/.18%)   1 (.29%/.18%)   1 (.29%/.18%)   1 (.25%/.18%)
EQUO         215.750   0,88%    0 (---------)   3 (.86%/.92%)   1 (.29%/.91%)   0 (---------)
PACMA        101.546   0,41%    0 (---------)   1 (.29%/.43%)   1 (.29%/.43%)   0 (---------)
Eb            97.685   0,40%    0 (---------)   1 (.29%/.41%)   1 (.29%/.41%)   0 (---------)
PA            76.842   0,31%    0 (---------)   0 (---------)   1 (.29%/.32%)   0 (---------)
PxC           59.778   0,24%    0 (---------)   0 (---------)   1 (.29%/.25%)   0 (---------)
P.R.C.        43.903   0,18%    0 (---------)   0 (---------)   1 (.29%/.18%)   0 (---------)



El "mètode noruec" es tracta en afegir uns quants diputats (jo n'he afegit 50, per arribar als 400 que la constitució deixa que hi hagi) i distribuir-lo via llei Sainte-Laguë en circumscripció única.

Un anàlisi profund indica que

  1. El sistema actual és una mofa. El % de vot respecte el % d'escons està desproporcionadament distant.
  2. La diferència entre la llei d'Homt i la Sainte-Laguë no és tan profunda com sembla a la teoria. La única diferència pràctica és qui arrodoneix "cap amunt" i qui "cap avall". De fet, només PP i PSOE perden escons, i tampoc en perden gaires (7 en total).
  3. El "mètode noruec" equilibra però no és la panacea. És qüestió de proporció, a més pes de la llista general, més equilibra. Jo ho he fet amb un 12%. Noruega ho fan al 22%. Pujant fins a 450 diputats la cosa comença a semblar decent, i amb 500 diputats (30% de llista general) la cosa queda ja força bé (entra el PACMA i escons en blanc). Comptant que he afegit 150 diputats i eliminant els 264 del senat (una cambra que no serveix per a res) es guanya un sistema força més equitatiu, amb menys necessitat de "vot útil" (el teu vot acaba anant a algun lloc, encara que no surti a la teva província).
P.S.: Taula amb els 450/500 diputats, mètode noruec.



 partits    vots       % vots    resultats     noruega 450     noruega 500
PP        10.830.035  44,62%  186 (53.%/47.%) 233 (52.%/46.%) 255 (51.%/46.%)
PSOE       6.973.351  28,73%  110 (31.%/30.%) 140 (31.%/30.%) 154 (30.%/30.%)
CiU        1.013.979   4,17%   16 (4.6%/4.4%)  20 (4.4%/4.3%)  22 (4.4%/4.3%)
IU-LV      1.680.639   6,92%   11 (3.1%/7.3%)  18 (4.0%/7.2%)  22 (4.4%/7.1%)
AMAIUR       333.628   1,37%    7 (2.0%/1.4%)   8 (1.8%/1.4%)   9 (1.8%/1.4%)
UPyD       1.140.116   4,69%    5 (1.4%/4.9%)  10 (2.2%/4.9%)  12 (2.4%/4.8%)
EAJ-PNV      323.517   1,33%    5 (1.4%/1.4%)   6 (1.3%/1.4%)   7 (1.4%/1.4%)
ESQUERRA     256.304   1,05%    3 (.86%/1.1%)   4 (.89%/1.1%)   5 (1.0%/1.1%)
BNG          183.279   0,75%    2 (.57%/.79%)   3 (.67%/.78%)   3 (.60%/.78%)
CC-NC-PNC    143.514   0,59%    2 (.57%/.62%)   3 (.67%/.61%)   3 (.60%/.61%)
COMPROMÍS-Q  125.150   0,51%    1 (.29%/.54%)   2 (.44%/.54%)   2 (.40%/.53%)
FAC           99.173   0,40%    1 (.29%/.43%)   1 (.22%/.42%)   2 (.40%/.42%)
GBAI          42.411   0,17%    1 (.29%/.18%)   1 (.22%/.18%)   1 (.20%/.18%)
EQUO         215.750   0,88%    0 (---------)   1 (.22%/.92%)   1 (.20%/.92%)
PACMA        101.546   0,41%    0 (---------)   0 (---------)   1 (.20%/.43%)
Eb            97.685   0,40%    0 (---------)   0 (---------)   1 (.20%/.41%)
PA            76.842   0,31%    0 (---------)   0 (---------)   0 (---------)
PxC           59.778   0,24%    0 (---------)   0 (---------)   0 (---------)
P.R.C.        43.903   0,18%    0 (---------)   0 (---------)   0 (---------)


En aquest cas, els únics partits que realment podria considerar el resultat com un atracament son UPyD i IU. PA i PxC també es podrien queixar, doncs tenint més d'un 0.2%, no tenen cap diputat.

P.P.S.: He fet un re-pensament i he tornat a calcular els resultats segons el métode norueg "repassat". Abans, repartia els 50 escons "contant des de zero", ara ho faig tenint en compte els resultats anteriors i dóna un parlament molt decent. (Últimes columnes)


 partit     vots       %vots    actuals         noruega ben fet
PP        10.830.035  44,62%  186 (53.%/47.%) 186 (46.5%/46.6%) +0
PSOE       6.973.351  28,73%  110 (31.%/30.%) 114 (28.5%/29.3%) +4
CiU        1.013.979   4,17%   16 (4.6%/4.4%)  17 (4.25%/4.27%) +1
IU-LV      1.680.639   6,92%   11 (3.1%/7.3%)  27 (6.75%/7.08%) +16
AMAIUR       333.628   1,37%    7 (2.0%/1.4%)   7 (1.75%/1.41%) +0
UPyD       1.140.116   4,69%    5 (1.4%/4.9%)  19 (4.75%/4.80%) +14
EAJ-PNV      323.517   1,33%    5 (1.4%/1.4%)   5 (1.25%/1.36%) +0
ESQUERRA     256.304   1,05%    3 (.86%/1.1%)   4 (1.00%/1.08%) +1
BNG          183.279   0,75%    2 (.57%/.79%)   3 (.750%/.772%) +1
CC-NC-PNC    143.514   0,59%    2 (.57%/.62%)   2 (.500%/.605%) +0
COMPROMÍS-Q  125.150   0,51%    1 (.29%/.54%)   2 (.500%/.527%) +1
FAC           99.173   0,40%    1 (.29%/.43%)   2 (.500%/.418%) +1
GBAI          42.411   0,17%    1 (.29%/.18%)   1 (.250%/.179%) +0
EQUO         215.750   0,88%    0 (---------)   4 (1.00%/.909%) +3
PACMA        101.546   0,41%    0 (---------)   2 (.500%/.428%) +2
Eb            97.685   0,40%    0 (---------)   2 (.500%/.411%) +2
PA            76.842   0,31%    0 (---------)   1 (.250%/.324%) +1
PxC           59.778   0,24%    0 (---------)   1 (.250%/.252%) +1
P.R.C.        43.903   0,18%    0 (---------)   1 (.250%/.185%) +1

Nota final: M'han comentat de mirar com serien les eleccions segons el métode STV. He decidit no fer-ho per una senzilla raó: STV suposa llistes obertes, i el vot seria completament diferent.

La meva proposta.

De moment, i sense ser massa revolucionari.


  1. Llistes desbloquejades (com a mínim)
  2. Eliminaria el senat (no serveix per a res) i pujaria el congrés fins a 400 membres (el màxim que permet la constitució).
  3. Actualment es donen 2 diputats per província, i la resta, fins arribar als 350, es reparteixen segons la població. Això ho deixaria més o menys igual, afegint uns diputats "de reforç" (que anirien abans dels suplents) repartits amb els 50 que falten.
  4. Els 350 primers diputats s'escollirien mitjançant el mateix sistema que fins ara, els 50 que queden es repartirien mitjançant la llei de Sainte-Languë, en circumscripció única i contant els 350 primers com si ja s'haguéssin escollit.
  5. Quan un partit polític guanya un diputat d'aquests 50 extres, aquest surt de la llista d'una província. La província s'escull també amb la llei Sainte-Languë entre les llistes d'aquest partit de cada província, contant els escons ja trets en cada una d'elles. Això afavoreix tenir més representativitat a les províncies amb més participació, i acostuma a equilibrar el "pes" dels votants. (Els diputats "de reforç" són per cobrir aquests llocs).
Per posar uns exemples, CiU i ERC haguessin guanyat un diputat extra a Barcelona, UPyD, els 14 que guanyaria serien: 1 a Alacant, 1 a Barcelona, 1 a Cádiz, 1 a Granada, 4 a Madrid, 1 a Màlaga, 1 a Múrcia, 1 a Sevilla, 1 a València, 1 a Valladolid i 1 a Zaragoza. EQUO 3 a Madrid i 1 a les Balears.

dilluns, 14 de novembre del 2011

Crear un motor 3D Multiplataforma - Motor Antagonista [ I ]

Bones.

Començo el meu "diatari" sobre com vaig fent un motor multiplataforma (Linux i Windows i, opcionalment, Android i, opcionalíssimament, iOs).

Aquest motor serà bàsicament una reescriptura del motor que hem fet al màster (mirar entrada anterior), però "ben fet" (no és que digui que el motor que hem fet està mal fet [fet, fet, fet, parèntesi, parèntesi, parèntesi], sinó que, al anar aprenent no teníem la visió de conjunt necessària per fer certes coses, que ara si que tinc).

En aquest projecte em proposo diverses coses, entre elles aprendre C++11 (la raó principal per la que no faci el joc en Java) i distreure'm mentre no trobi feina.

Els objectius principals seran tenir la mateixa funcionalitat que al master, més la capacitat de ser multiplataforma (i alguna millora gràfica gràcies a no dependre del DirectX, visca OpenGL!!).


  • Interfície amb el sistema operatius via SDL 1.3 (té llicència ZLib, la qual em permet fer-ne el que em doni la santa gana).
  • Gràfics 2D via SDL o OpenGL (ES?).
  • Gràfics 3D via OpenGL amb diferents perfils "intercanviables".
    • Perfil bàsic: 1.5 o ES 1.1
    • Perfil normal: 2.0
    • Perfil avançat: 4.2 (3.3? Qui el vol?)
  • Configuració amb fitxers YAML
  • Scripting via LUA (no he aconseguit fer funcionar Boost::Python, ja que té un memory leak gros com ell sol, així que tornem al lua).
  • So via SDL (amb l'ajuda del mixer per llegir "ogg"s. Bass costa 2.700€, així que queda descartat.
  • Física via Bullet (si hi ha temps per fer-la). Sé que n'hi ha d'altres, però ja estic una mica familiaritzat amb Bullet, així que no hi ha d'haver masses problemes al respecte.
  • DCCs Blender i Gimp.
  • D'animacions m'agradaria crear el meu pròpi sistema, però sempre hi ha Cal3D allà per si no me'n surto.
No sé si m'he deixat res, però és igual.

Com a eines uso Mercurial com a control de versions (és distribuit i mola lo suficient) i Eclipse com a IDE.

De moment simplement m'he creat una carpeta a l'Ubuntu controlada amb el Hg (mercurial) de nom "Motor Antagonista" i a dintre hi aniré creant els diferents projectes de l'Eclipse.

Començo per el base.

Nou projecte -> C++ Static Library -> Toolchain "Cross GCC"

A partir d'aqui el primer que faig és retocar les configuracions (botó dret sobre el projecte, propietats al final de tot). Dintre de "C/C++ Build" -> Settings et deixa mirar les configuracions. Per defecte n'hi ha 2: "debug" i "release"; els hi canvio el nom per "GNU|Linux Debug" i "GNU|Linux Release" (per després crear les configuracions corresponents per windows) i n'afegeixo una de nova "Production" (cópia de Release) a Release li engego les opcions de debug (així que queda optimitzada a tope i amb debug, sent una build "intermitja"). També defineixo els símbols "_DEBUG" (per la build de debug) i "NDEBUG" (per la resta), per si de cas. Tot això s'ha de afegir 2 vegades, una a la configuració del "gcc" i l'altra a la del "g++" (les 2 són a "Settings", on he dit abans). Finalment, i per totes les configuracions, afegeixo la opció "-std=c++0x" a la línea de comandes de "g++" per que em compili amb les coses del C++11 (bé, amb les coses "provisionals", ja que encara no tinc la versió de gcc que compila C++11 correctament).

 

Després de fer tot això, em dedico a afegir llibreries.

Creo una carpeta "include" i a dintre i foto tots els arxius de "GLI"[0.3.0.3] i "GLM"[0.9.2.7], trets de http://www.g-truc.net/ (nota: els 2 tenen un "dummy.cpp" que cal esborrar, aquestes llibreries són "només capçaleres" i per tant relativament fàcils de incloure | nota2: GLI té un memory leak. No és molt preocupant i ja he avisat de la seva existència i l'autor diu que a la pròxima versió estarà corregit).

Afegeixo també els includes de "yaml-cpp" i creo una carpeta nova "lib/GNULinux" on hi afegeixo la llibreria estàtica (libyaml-cpp.a). Faig el mateix amb les llibreries de LUA (5.1), de SDL (1.3) i Luabind (0.9.1)** (aquestes embruten considerablement la carpeta "include", espero que això no em passi factura després)*.

Una bona estona me la passo fent "./config; make; make install;", per cert (a veure en windows com ho faig tot això).

Afegeixo per acabar "http://sourceforge.net/projects/nvwa/" i GLEW. Finalment faig una carpeta anomenada "Licences" on vaig copiant totes les llicències per tenir-les controlades.

I de moment això és tot. Després intentaré configurar el Mercurial correctament.

*: Per lua, només cal "lua.h" "lua.hpp" "luaconf.h" "lualib.h" i "lauxlib.h"
**: Per al luabind... és més fàcil passar de "bjam"s i limitar-se a copiar tot el codi a dintre del projecte.

Final de màster.

Bé, ja he acabat el màster en creació de videojocs. Feia temps que no em passava per aqui i tinc alguna cosa a apuntar.

De fet, he interromput el que estava fent per escriure aquesta petita entrada, doncs vui tenir els videos del joc ben localitzables.







Bé, ha estat un llarg trajecte que ha comportat mooooooolta feina. El resultat final és, com no, millorable, però n'estic força satisfet.

Ja sóc un Ni-ni, a veure quan duro així.