dilluns, 28 de juny del 2010

La sentència de l'estatut (1?)

El tribunal constitucional ha parlat.

Hi ha sentència.

La podríem resumir com a críptica i, el que més em temia, sense justificacions. Per que ens entenguem, el TC no ha justificat cap dels punts (al menys de moment) assenyalant quina part de la constitució era "trencada". I això és lo que més ràbia em fa, però vaja...

una cosa que vui fer és analitzar punt per punt la sentència. De moment és impossible, ja que el punt 3 és ininteligible (al menys jo no l'entenc). El 1 simplement diu que el terme nació està per a fer bonic, el 2 diu quins articles o parts d'articles són "nuls". Us en faig una llista:

Edit 1: Ho anava a escriure al final, però dubto que ningú es llegeixi el tostón tot seguit, així que ho apunto aquí. Li he enviat un mail al Iceta del PSC (el primer que ha sortit al google quan he posat "FJ 137") preguntant-li què collons volia dir tot això. M'ha respost amb certa claredat i tal, dient que la sentència que hi ha ara és com un "resum" i que encara ens falten uns dies o algo per tal de tenir la "completa". Al final del seu e-mail hi havia aquesta nota: "Enviat des de la meva BlackBerry® de Vodafone". Espero que no hagin pagat un duro a Vodafone per les BlackBerrys, sincerament.

-------------------------- 1

La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

El "i preferent" és inconstitucional.

-------------------------- 2

Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.

A la basura

-------------------------- 3

El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l'Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen.

Supervisar-nos a nosaltres mateixos? Què collons estàvem pensant!!??

-------------------------- 4/5

ARTICLE 97. EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya.
Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d'aquest darrer, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.

ARTICLE 98. ATRIBUCIONS
  1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
  2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
    1. Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials.
    2. Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d'assistència, suport o substitució, i també determinar l'adscripció d'aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
    3. Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
    4. Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d'inspecció dels jutjats i tribunals que insti el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades.
    5. Informar sobre els recursos d'alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.
    6. Precisar i aplicar, quan escaigui, en l'àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
    7. Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats.
    8. Presentar una memòria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de justícia a Catalunya.
    9. Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial.
  3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s'han d'adoptar d'acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.
  4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada.
No és que els hi moli que tinguem una justícia independent, suposo...

-------------------------- 6

  1. El President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se'n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
  2. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.
Participar en l'elecció del president del TSJ de CATALUNYA????? Nosaltres??? Com ens atrevim a pensar que ens escau?

-------------------------- 7

El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial.

Consell de justícia sense president. Em pregunto què collons té d'inconstitucional que hi hagi un president...

-------------------------- 8

Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.

Tot això s'enva a la cloaca, però com que no ho entenc no ho comento...

-------------------------- 9

  1. La Generalitat proposa al Govern de l'Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
  2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a cobrir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial.
  3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat.
Començo a olorarme que el CJC serà de paper, si és que serà d'alguna manera...

-------------------------- 10

En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques.

No ho acavo d'entendre, però crec que vol dir que l'estat té l'última paraula en competències compartides. O sigui que si la generalitat fot algo que està d'acord amb la constitució i l'estatut, però a l'Estat no li agrada, a la paperera...

-------------------------- 11

Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l'obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d'emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d'ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l'estabilitat financera i a la solvència.

No hi ha molt a comentar...

-------------------------- 12

Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l'apartat 1, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin les bases estatals.

Més de lo mateix, i crec que no hi ha molta diferència entre l'article sencer i sense la part retallada. Ells sabràn.

-------------------------- 13

Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l'Estat.

Ojo que ens toquen el finançament!!!

I té collons la cosa, han eliminat la part que diu "donarem els nostres diners, sempre i quan ells paguin més o menys els mateixos impostos". Sense això altres comunitats poden eliminar els seus impostos, cobrar de cataluna "l'anivellament" i quedar-se tant amples. Té collons.

-------------------------- 14

La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l'Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.

Regular els impostos dels pobles? I si ho podem fer nosaltres com s'ho farà l'estat per girar els pobles contra la gene?? (vegi's cas d'escó i el cementiri nuclear, etc...)

Petites perles

Aqui us regalo un blog de petites perles de sabiduria popular.

Val la pena: Coses que ningú m'ha explicat.

dimecres, 23 de juny del 2010

Una que val la pena

Bé, com alguns sabreu, vaig treballar un any al Departament d'Enginyeria de la Informació i les Comunicacions [deic] de la UAB.

Una companya meva, que feia feina realment útil, ha engegat una prova pilot de la seva feina; en resum, recollida digital de signatures, que si tot va bé, es podran fer servir per a fer propostes populars.

El tema de la prova pilot és l'anulació del CANON digital (per aconseguir mobilitzar gent). Un apunt important és que aquesta prova NO servirà per a crear una proposta popular de llei, sinó per a "sondejar" si és possible fer-ho.

Per tant, i en un moment probablement crític en el desenvolupament de la "democràcia digital" (un possible canvi de paradigma real) us demano que col·laboreu en mesura d'allò possible.

Web: e-ilp

dimarts, 8 de juny del 2010

Endevinalla

Quina cosa tenen en comú
  • Fonaments de matemàtica discreta.
  • Eines de Càlcul Simbòlic.
  • Seguretat Computacional.
  • Distributed Systems.
Crec que només hi ha hagut un any de la meva vida universitària que no m'hagin explicat el:

  1. Escollim p i q enters grans
  2. N = p*q
  3. Escollir e tal que 1 < e < phi(N)
  4. d = e^-1 (mod phi(N))
  1. c = M^e (mod N)
  2. M = c^d (mod N)
de memòria.

dissabte, 5 de juny del 2010

Oda a Espanya

Avui he vist el documental que porta per nom l'últim vers de la poesia de Maragall "Oda a Espanya".

Per a aquells qui no l'hagin vist encara, aqui teniu el link de "Adéu, Espanya?". Crec que val força la pena.

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall