divendres, 30 de juliol de 2010

Llenguatge

Estan passant moltes coses, no creieu?

La sentència de l'estatut és, no ho neguem, la més important. Avui diuen que el TC s'ha ventilat una altra llei catalana. I parlem dels toros: el 1991 un diputat del PP a Canàries va proposar que es prohibissin els toros en aquella comunitat - on feia ja 6 anys que no es feia cap corrida -, i així es va fer, però això no ha servit per a callar a la direcció del PP.

Què vol fer ara el PP? Demostrar "qui mana aquí". O sigui, sincerament, la millor idea que han tingut mai: declarar els toros patrimoni nacional i treure així les competències respecte aquesta matèria a les comunitats autònomes. En altres paraules, prohibir la prohibició.

I ara em pregunto, en quin món viuen aquesta gent? Tenen una mínima idea del ressentiment que ha creat la sentència del TC al treure-li l'última paraula a Catalunya sobre les seves pròpies lleis? S'han oblidat que la prohibició dels toros ha sortit d'una iniciativa popular? Si realment són una mica conscient del que està passant, i tot i així continuen endavant, només en trec una possible conclusió: volen trencar Espanya, i quedar-se amb les restes.

Aquí passo a la part 2. Els eixos polítics.

Tota la vida ens han vingut explicant que els partits polítics es troben distribuïts al llarg d'un eix: l'eix esquerra-dreta. El que vol dir aquest eix poca gent ho té clar, ja que aquí (i l'altre exemple bipartidista important que tenim, EEUU) hi ha 2 partits i un es proclama d'esquerres i l'altre de dretes, i aleshores agafem la definició d'esquerres i dretes a partir del que fan.

Però esquerres i dretes no vol dir només això.

Esquerres normalment vol dir 2 coses: econòmicament, una intervenció de l'estat relativament alta, donant prestacions als ciutadans a través del repartiment de la riquesa; i socialment una àmplia acceptació i normalització de les llibertats individuals (Aborts, Homosexualitat, etc...).

En la part de la dreta ens trobem amb la teoria de "deixar que l'economia voli al seu aire", ja que sense tanta pressió està demostrat que l'economia millora més de pressa -clar que, segons els detractor, jo inclòs, té el perillós efecte secundari de córrer massa i fotre's una castanya del 15 (ejem crisi actual ejem), a més tendeix a distanciar els rics dels pobres, i això, encara que la mitjana surti "millor" és com l'acudit de l'estadista que té una mà al forn i l'altre al congelador i diu que està "bé" - i així l'economia va millor en general. En l'àmbit "personal" aquests partits tendeixen a agafar-se a les tradicions i tal... no sé com explicar-ho d'una manera que sembli una opció decent.

Personalment crec que una cosa no hauria d'anar lligada a l'altre. Vull dir, i si jo "crec" en el liberalisme econòmic, però també en les llibertats individuals, què?

Però ara passem a la part peluda, i és que a Espanya hi ha un altre eix. L'eix "com collons ens organitzem en aquest estat". A Catalunya això es resumeix en Independència-Federació-Autonomisme-Província indistingible. A Espanya, això es resumeix en... negociar amb Catalunya i/o Euskadi el que demanin i donar-ne una mica només no fos cas que s'ho creguin (opció A), o no (opció B).

I aquí és on entra el títol del post. Ha estat una notícia de El País el que m'ha fet pensar-hi. És una qüestió de llenguatge, només llenguatge. Al principi no te n'adones, però quan ho fas, hi veus la importància.

Es parla de Catalunya.

I es parla d'Espanya.

En altres paraules, el TC va negar de jure les relacions bilaterals, però resulta que les tenim de facto, o sigui, que encara que en cap llei pugui dir que Catalunya i Espanya són ens diferents (de fet, un és inclòs a l'altre) la consciència col·lectiva ja les tracta per separat i és totalment normal fer-ho i l'estrany seria que algú no ho fes. Aquest fet és molt important, i per això li dedico el post.

Ara una miqueta allunyat del paràgraf anterior, però una cosa que fa dies que volia dir:

El PP se n'ha adonat que espanya és clarament d'esquerres, econòmicament parlant. I per això posa la lluita en una altra banda. Per què critica tant les decisions econòmiques del govern i no en proposa de seves? Per que saben que a Espanya no agraden (en general). Així que posa la guerra en els altres 2 eixos, els que sap que en pot treure alguna cosa: l'eix de "conservador" en el sentit de tradicions, etc... i sobretot l'eix "sobiranista" (i en aquest eix, és el PSOE el que no s'atreveix a lluitar-hi, ja que sap que en surt perdent... a Espanya, però el no posar-s'hi li sortirà car a Catalunya, molt car si tot continua com apunten les enquestes).

Lo que em cabreja ara mateix és que a Catalunya els partits d'esquerra segueixen la mateixa tàctica. ERC, i sobretot i molt especialment, ICV, donen molta importància a l'eix econòmic i social, fent cas omís que el punt comú ara mateix a Catalunya és l'altre eix. Sincerament, l'excusa de ICV de no apuntar-se a Solidaritat és com a mínim trista i molt decepcionant: "no ens aliarem mai amb la dreta". Per a ells és això: la dreta és l'enemic, i cal combatre'l a qualsevol cost. Per altra banda, ERC diu que no vol perdre "el seu projecte social" (més de lo mateix). Com a excusa a tot plegat, diu s'hi apunta si CIU s'hi apunta també, però la veritat és que saben que CIU no ho farà. I no em queixaré ara de CIU, crec que CIU té bones raons per no apuntar-s'hi, encara que jo pensi d'una altra manera.

Les raons són bàsicament les següents: Convergència duu massa temps amb Unió, i Unió es proclama obertament autonomista, decisió que ja no puc compartir, però com a demòcrata convençut, respecto. El que si que penso és que a Convergència li pesa una mica unió, però si amb una mica de sort en Mas compleix el que ha promès, estaré decentment no decepcionat amb ell.

I és que, demanar el concert econòmic ara mateix pot ser molt molt i molt divertit.

Vota Laporta.

Ja que potser no escriuré en un temps, ho foto tot junt.

Si en Laporta, en Carretero, i els de SI són una mica intel·ligents faran el que potser estan fent.

Reagrupament va començar fa un any, amb força. Ara critiquen als de Solidaritat Catalana dient que porten massa poc temps i no es podran presentar "en condicions". Ara jo us dic: ens al contrari. Quan temps feia que no sentíem res de Reagrupament? Força. Ara, SC ha entrat amb força, però d'aquí a un més ja ningú se n'enrecordarà. SI s'ha presentat i ha estat una mica fred tot plegat, però agrupa un bon nombre d'assossiacions. Si tots plegats són una mica intel·ligents, esperaran fins a mitjans de setembre per començar a fer soroll de veritat - unir-se els uns amb els altres, vaja - així que la consciència col·lectiva no els oblidi tan ràpidament i poder arribar a finals d'octubre (eleccions) essent el centre d'atenció.

I és que queda massa, a opinió meva, per les eleccions, que si haguessin estat fa una setmana, hagués estat trumfant, amb tothom cabrejat, etc... però ara sembla que els ànims es poden refredar i buf...

En fi, demanem-li al rajoy que, si pot, proposi aquesta prohibició de prohibició taurina el setembre o a l'octubre, ni que sigui per encendre els ànims una mica.

Salut, i força al canut! (que per cert, aquesta expressió he descobert que va de que antigament els catalans no tenien butxaques, ja que essencialment no s'havien inventat, així que duien un canut de pell a la faixa amb tota la pasta. Així que la pròxima vegada que feu servir l'expressió, ja sabeu que desitgeu salut econòmica, també...)

Long post is loooooooooooooooooooooooooooooooooong

dissabte, 24 de juliol de 2010

He sobreviscut a la Love Parade!

Ha estat una odissa. Hem tardat la ostia en arribar a Duisburg (tren amb retard que s'esperava 10 o fins i tot 30 minuts a les estacions). I un cop hem arribat allà ens ha costat d'entendre cap on haviem d'anar, estava tot a petar.

I finalment hem trobat on era la loveparade aquesta, rere un cordó de policies amb automàtiques que deien "hi ha massa gent, ja no hi pot entrar ningú més". Gràcies.

Després m'he enterat que han mort 15 persones en una allau humana. Vaia tela. No se exactament què diu a la noticia, però jo em pensava que era a l'estació de tren, ja que l'han tancada unes hores (i ens hi hem vist atrapats fora) i tornar ha estat una altra odissea. Que eren les 6 quan voliem entrar a l'estació, les 7:30 quan hi hem entrat i les 10:20 quan hem arribat a Dortmund...

Estic bé, jo, per això ;-D

dimecres, 21 de juliol de 2010

Números II - Solidaritat Catalana i ERC

A veure, ERC, una mica de decència.

No parlaré de que ERC recolza al president que ha anat a Madrid amb la força de més d'un milió de Catalans a l'esquena i ha tornat amb res.

Parlaré d'això del partit Laportista. A veure, el Laporta aquest ha fet força el gilipolles al Barça, però no se li pot negar que ha tingut una bona idea: fer un partit "únic" que agrupi el "catalanisme", amb l'objectiu de guanyar majoría al parlament i declarar la independència i fer tot seguit el referèndum.

Perquè "del revés"? Bé, no es pot fer el referèndum amb l'actual marc legal, així que cal canviar el marc legal, d'alguna manera (resumint).

Prou de publicitat. Per què ERC s'hauria d'unir a la coalició? Bé, primer perquè l'independentisme ja té més vots dels que ERC va guanyar les últimes eleccions (i els sondejos fan caure ERC per la següent), segon, perquè l'actual excusa d'ERC és "primer CIU". No ens enganyem, aquesta és una excusa dolenta de les de veres, sobretot per què la "U" de CIU no s'unirà (no són molt sobiranistes), però el que ERC ha de demostrar és iniciativa d'una **** vegada.

Ara els números. Recordeu tot allò de les consultes populars? Mireu amb atenció:
  • Persones amb dret a vot (2006): 5.212.444
  • Participació: 2.959.027
  • Votants d'Esquerra: 416.355
  • CIU: 935.756
  • PSC: 796.173
  • Persones que han pogut votar a les consultes: 2.502.450
  • Si a la independéncia: 478.353
  • Regla de 3 del si sobre els votants totals: 996.378 (la majoria absoluta rondaria els 1.500.000 l'any 2006)
O sigui... primer, el referéndum JA TÉ MÉS votants que esquerra (en absolut), però havent refrendat menys de la meitat de gent. I si la tendéncia continua igual, tindria més que CIU.

En fi, el que ara necessita "Solidaritat Catalana" és presentar-se com una opció seriosa. I això passa per ERC. En altres paraules, ERC té l'oportunitat de donar un impuls potser definitiu a la independéncia, hi estarà a l'alçada?

dimarts, 20 de juliol de 2010

Salut!

Avui he après l'orígen de l'expresió "Salut, i força al canut" (i de la seva continuació "i que l'any que bé, sigui més gros i pelut!").

Bé, em deixaré de segons significats que tant han calat en l'humor de la terra. La història comença quan estava buscant l'expresió "roc a la faixa" (en el context de "aquest va amb un roc a la faixa"), que he ensopegat amb el "Salut...".

Doncs això, resulta que antigament els catalans no teníem això de butxaques (que és un invent relativament modern) i tot es duia a la faixa, entre totes les coses que es duien, es duia un "canut" cilíndric de pell on es duien els calers. Per tant "força al canut" bé a voler dir com... molta pasta a la butxaca. Per altra banda, la coletilla de "i que l'any que bé, sigui més gros i pelut!" es refereix al canut de pell, que quan més gros doncs, més money.

I el "roc a la faixa" parla d'algú que se surt fàcilment dels problemes, és dir "tenir un pla B". En concret, tu duien un roc a la faixa per si algú et venia a atracar doncs agafaves el roc i li estampaves a la cara. Fàcil, i pràctic.

Els catalans hauríem d'anar a Madrid amb el roc aquest, no estaria malament.

diumenge, 18 de juliol de 2010

L'EuroCat

Mola, eh?

Donant voltes per la xarxa he anat a petar a CCN, el Centre Català de Negocis. Un projecte de "Lobby" empresarial que pressioni cap a la independència. I la veritat és que tenen recursos "convincents", com és el seu apartat de "nòmina catalana", molt ben explicat i amb la qual hi tinc poques divergències.

Relacionat amb el tema... Què passa amb la pobra espanya, que es queda sense la pasta gansa que xucla de Catalunya? Doncs amb perdó, acritud extrema, d'ara endavant, fins que tornin plorant a fer la "federació de països ibèrics" proposada per Francesc Macià, amb capital a Barcelona, muajajajajajajaja

Nota: no m'agafeu l'anterior paràgraf literalment... o casi.

P.S.: Aquí teniu un document mooooooooooolt extens fet per el CCN sobre l'expoli... Ara que el TC està de moda, el 2001 va dir que Catalunya té competències sobre beques (es demanen per solucionar el fet de que CAT tingui el 17% dels estudiants i el 8% de les beques) i... no, encara no s'ha traspassat!

divendres, 16 de juliol de 2010

El recompte del Lynce

Lynce, la empresa que ha dit "només hi han anat 62.000 persones, a la mani de barcelona" ha publicat les fotos:

http://www.lynce.es/es/manifadetalle.php?cod=44

només comentar que les fotos son de les 8:30, encara que n'hi ha algunes de les 7:45, com a nota curiosa, les de les 8:30 són mig vuides i dónen unes 10.000 persones per "carrer" (i contant que hi ha unes 15 seccions de la diagonal a Tetuan, aixo son 150.000 persones a ull), mentre que les de les 7:45 estan a rebentar i donen 1.000 persones per la mateixa secció.

dimarts, 13 de juliol de 2010

Números

Vaig donar unes pistes l'altre dia, però avui hi reflexiono una mica més profundament.

Primer de tot, podeu consultar els nombres que utilitzo aquí i aquí.

Aquests nombres són:
  • Habitants de Catalunya: 7.504.881
  • Majors de 18 anys (el 2006): 5.212.444
  • Gent Consultada: 2.494.881 (Entren estrangers i majors de 16!)
  • Gent que ha respost: 511.693
  • Gent que ha respost que si: 476.674
En percentatges:

  • Habitants de Catalunya: 100
  • Majors de 18: 69
  • Consultats: 33
  • Respost: 7
  • Si: 6
 Ara, en percentatges trucats:
  • Majors de 18: 100
  • Consultats: 48
  • Respost: 10
  • Si: 9
I percentatges trucats II:

  • Consultats: 100
  • Respost: 20
  • Si: 19
Primer de tot, us explico quina trampa faig: "estenc" la consulta feta a un terç de la població a tota la població. En una enquesta oficial, això seria extremadament suficient (on consultant un 5% ja vas sobrat). Per què això és trampa? En primer lloc, falta Barcelona, on probablement tenim una bona proporció de "xarnegos". Per altra banda, poblacions del baix Llobregat i del maresme no s'han sortit gaire de la mitja.

Bé, a veure. Imaginem-nos que es fa una consulta seriosa. De veritat. També imaginem-nos que la raó primera de la baixa participació en la feta fins ara sigui, principalment, que és "totalment" inútil.

Imaginem-nos també, que la nova consulta tingui una participació espectacular, diguéssim, del 80%.

Quins números teníem? 100 persones, 19 ja han dit que si i una que no. De les 80 persones que participarien, unes 60 encara no s'han pronunciat. Per a que la consulta surti "si", un mínim de 21 (una de cada 3) han de dir que si.

Ara ens hem de preguntar, de les persones que es van abstenir, quantes ho van fer per vagància etc, i en una consulta seriosa anirien a votar i dirien que si? Si la resposta és "doncs un terç, com a mínim", aleshores surt el si.

P.S.: Amb una participació del 60%, només 11 de les 40 persones que no s'han pronunciat (una de cada 4) "s'han de convéncer".

dilluns, 12 de juliol de 2010

Democràcia Digital

Reflexionant avui sobre els successos dels darrers dies, he arribat a la no gaire difícil conclusió que la política fa una mica de fàstic.

Aviso, aquest post promet ser dens, desordenat, i amb idees que existeixen, però que poca publicitat se n'ha fet. Si llegiu el que ara escric, us demanaria humilment que publiqueu, d'alguna manera, la vostra opinió al respecte. Gràcies.

El detonant és, doncs, la massiva manifestació de dissabte. Un de cada set catalans va sortir al carrer a protestar per l'insult que les institucions espanyoles han proferit contra Catalunya (un de cada cinc, segons els organitzadors). I no em quedo aquí, dic, sense por a equivocar-me, que dels que es van quedar a casa pocs pensen en contra d'aquesta manifestació i, uns quants, hi haguessin anat d'haver pogut.

Voleu més xifres? Un de cada cinc catalans que ha estat preguntat, ha parlat a favor de la independència. Mireu les xifres [web]. Baixa participació? Entenguem-nos, és un referèndum que NO VAL PER A RES. L'únic resultat que es pot extreure és contar la gent que ha votat. No es pot ni dir que els que no han votat estan en contra de la independència, ni dir que hi estan a favor. El número que val és, un de cada cinc hi està a fabor, mentre que els altres quatre no han respost.

Fins aquí, la introducció, ara l'agravi.

Els partits polítics han relativitzat els efectes d'ambdós events. "Hi havia més persones que estelades", segons Montilla. Avui, TOTS els polítics catalans haurien de tenir el DEURE de tenir autèntica POR del que va passar dissabte. De fet, la tenen, per això intenten, amb més o menys gràcia, relativitzar els efectes del que va fer la gent.

El resultat final és que, entre una setena i una cinquena part de Catalunya ha parlat, i els polítics s'esforcen únicament a treure'n crèdit. I aquí arribem al moll de l'ós. La democràcia representativa se'ns està mostrant crua en tots els seus defectes.

No us equivoqueu, estic molt a favor de la democràcia representativa, però el que vull ressaltar avui són els problemes que provoca.

La teoria és que en el parlament i el govern, uns "representants" del poble prenen les decisions que nosaltres els hi hem cedit. Fins aquí molt bé, mentre els "polítics" s'esforcessin a intentar seguir la veu del poble. Però, malauradament, la direcció d'idees a la pràctica en una democràcia representativa com Espanya/Catalunya (no en conec prou profundament les altres i per tant no en parlo) va en el sentit contrari al que hauria. Les idees van dels polítics al poble, i no al revés (com hauria de ser), són els polítics els que intenten donar explicacions i "amansir" els resultats d'una manifestació on es va cridar "els polítics al darrere/el poble és la capçalera", després de que hi hagués una guerra extremadament estúpida per triar la capçalera des del govern, i no acceptar la que l'associació civil convocant havia anunciat.

I aquí el poble també ha dit "prou". Prou a intentar dir, des de la política, el que pensa el poble. Prou a intentar utilitzar la veu del poble per els propis fins. Prou de, sobretot, utilitzar el poble per arribar al poder, en comptes de utilitzar el poder per a ajudar al poble.

I és que aquest és un altre dels grans problemes. La idea del polític és arribar al govern, intentar forçar el seu programa electoral per entrar en una cadira i "fer així alguna cosa". No. El polític el que ha de fer és REPRESENTAR aquell que l'ha votat. El polític no hauria de convèncer a ningú per a que el votés, el polític hauria de ser un ens més aviat passiu, seguint la veu del seu elector. Però això és irrealitzable, el polític necessita de certa força per a poder prendre decisions, fer lleis, etc... i per això s'agrupen en partits polítics i intenten recaptar el suport del poble, entrar al poder, i fer el que ells creuen "correcte".

I ara bé la part somniatruites.

És possible girar la truita? Es possible tenir un polític que representi el poble, en comptes d'un poble que representi un partit polític? És molt difícil, però d'eines, n'hi ha.

L'altre dia llegia en un blog [web] com la tecnologia canvia la nostra concepció del món. La tesis és que "la tecnologia converteix una cosa dolenta en una de bona". El context, com no, la pirateria. En aquest exemple podem veure com la paràbola de "robatori" s'ha allunyat de la realitat. L'anomenada pirateria no és un robatori, ja que li manca un aspecte fonamental: la pèrdua de l'article robat per part de la víctima. Si, hi ha pèrdues "col·laterals" per omissió del cobrament que es fa per la distribució "legal" de l'obra. Però continua sense ser un robatori.

Ara, potser, se'ns presenta l'oportunitat d'aplicar aquest canvi tecnològic en una cosa tant important com és a la política (que definiré com a "la activitat humana que tendeix a governar o dirigir l'acció de l'estat en benefici de la societat"). La idea m'ha vingut de la iniciativa que fa poc ha sortit de la UAB en un projecte per a fer consultes populars on-line [web]. La idea és dur-ho a l'extrem. Us imagineu una xarxa social seriosa?

Imagineu la següent plataforma: un portal web on el ciutadà s'hi pot registrar, amb una eina tant eficaç com el DNIe (que permet una autenticació de l'usuari fins hi tot a nivell legal), de tal manera que els participants d'allà no són, en cap moment, persones anònimes, sinó ciutadans de veritat. I quines eines hauria de poder donar aquest portal? Sens dubte, una plataforma per a promulgar iniciatives populars hi seria, de manera que el ciutadà s'hi pogués afegir amb no molta més dificultat que als grups del Facebook. També s'haurien de poder seguir aquelles iniciatives que haguessin entrat a tràmits parlamentaris, i de segur estaria molt bé que cada partit polític escrivís la seva postura respecte a cada un dels projectes del govern, explicant així al ciutadà interessat què fa realment cada un dels partits i per què.

No seria difícil d'imaginar una evolució d'això, on els ciutadans podrien recolzar o rebutjar, mitjançant enquestes, anònimes o no, cada una de les accions del parlament. Això podria servir com una gran guia per al legislador per a veure realment què vol el poble. I probablement això establiria una base molt més propera a la "democràcia directa".


Crear aquesta plataforma no és una tasca fàcil. Hi ha hagut intents, el més nou és la web del nou primer ministre anglès on fa enquestes del tipus "quina llei sobra al regne unit", i no podem oblidar la força d'Obama a la web... Però aquest tipus d'iniciatives estan condemnades ja que els hi manca un requeriment fonamental: no s'han fet des de "fora" del sistema.

Una plataforma així només seria efectiva si fos totalment transversal. Acceptada per igual per tots els partits, i sobretot, acceptada per igual per als ciutadans. I això últim és el més difícil. He mirat el projecte d'e-lip i la manca de confiança que tenen els ciutadans respecte a aquestes iniciatives es el principal problema que es troben. El ciutadà creu que "perdent" l'anonimat "cedeix" el seu poder. No vol utilitzar el DNIe per a firmar una cosa, ja que no entén les característiques d'aquesta firma, entre altres, que és impossible de "copiar-la" a un altre document. La gent té por que la firma utilitzada en una iniciativa contra el Canon Digital sigui manipulada i "reutilitzada" en alguna altra cosa. I això demostra que s'ha de, primer de tot, educar als usuaris. Ensenyar-lis que les firmes digitals tenen unes propietats que impedeixen aquests tripijocs. De fet, una firma digital, si el seu propietari manté el seu DNIe sota un control acceptable, és força més segura que la firma tradicional.

En fi, prou de somniar truites per avui. Algun comentari?

diumenge, 11 de juliol de 2010

Lamentable

Estava jo disfrutant una mica del mal futbol (ja sabeu, patades al pit amb mala baba, etc...) al bar de la uni al costat d'una quanta gent de l'altra banda de l'ebre que ho vivien molt (i un de per allà tarragona), rodejat de italianc, turcs i polacs (dels de la polònia de veritat) i disfrutant del futbol brut aquest que deia al principi.

Si, el paràgraf anterior és una merda i me'l suspendrien en qualsevol classe de llengua.

En tot cas, a l'enésima patada holandesa desconsiderada, aquesta una mica dintre de l'àrea (allò, que diguéssim, una mica penal, però potser no per que l'arbitre no ha vist res), tots els espanyols han saltat a recordar-se de la família desestructurada de l'arbitre. Fins aquí normal. El problema és que hi havia una marroquins escalfats darrere (ep! No vui caure en tòpics, així que dic: ho semblaven, no ho sé segur, a un alemany amb qui he parlat després també li ho han semblat, així que de moment, doneu-li un "es podien confondre per") que s'han picat i de poc no arriben a les mans amb els espanyols (un d'ells contestant-lis i tot...)

Però obviament la cosa no ha acabat així. La cosa ha acabat (i dic acabar de veritat) amb el gol de Sant Andrés de Fuentealvilla, "lo puto crac", quan l'eufòria s'ha desfermat i un dels espanyols ha tingut la mala idea de celebrar-ho mirant on no tocava (els gilipolles de darrere). Així que els gilipolles de darrere s'han sentit provocats i legitimats per anar a ósties pròpiament dites (obviament, ha rebut un dels que intentava separar el barullu, amb nyanyo inclós) i fins hi tot he vist una cadira intentant ser llençada de darrere a endavant.

Com és obvi, l'amo del local ha apagat la tele i ha fotut a tothom fora, així que no m'he quedat patint fins el final i encara sort, que així he pogut agafer l'últim bus (que no bus nit) cap a casa.

Lamentable.

Com a nota final i reconciliadora: felicitats, selecció, per donar mitja copa més al barça (jejejeje) i ànims, que la pròxima, amb una mica de sort, és per a la "quatribarrada".

I una última coseta.

P.S.: Ha costat de trobar

dissabte, 10 de juliol de 2010

1.100.000

Segons la guàrdia urbana, 1.100.000 persones s'han manifestat avui a Barcelona.

Escric això en directe, a les 8 de la tarda, des de Dortmund, escoltant RAC 1. Sento no poder-hi ser. Així que escric la meva idea, la meva visió, d'això.

Primer, us recordo una cita de "V for Vendetta":

El poble no hauria de témer al gobern, el gobern hauria de témer el poble.

El PSC tenia por. Unió tenia por. I s'ha demostrat.

Tenien por de sentir la veu del poble. Temíen saber quina era la opinió del poble. I ara la saben. La gent està FARTA. Els polítics estan per darrere del poble.

Un segon, que l'orfeò canta "els segadors"...

Doncs com anava dient, 1.100.000 persones (1.500.000 segons els organitzadors). Més d'una setena part de Catalunya. I, com diuen, la manifestació ja anava poc del Constitucional.

Gràcies, TC. Gràcies. Ens ha despertat.


P.S.:

"Estic fins els c**** que lletres que vaig escriure fa 30 anys encara tinguin vigència" - Lluís Llach

P.P.S.: 56.000 persones segons "lynce", dades que ElPaís i altres diaris no dubten a secuntar.

P.P.P.S.: "som molts més dels que ells volen i diuen" - Raimon

divendres, 9 de juliol de 2010

La sentència de l'estatut (2)

Qui em va manar fer una segona part?

M'he mirat la sentència. Són 880 pàgines.

No en farè un resum, ho sento.

Si voleu, la primera i la última pàgines són d'or:

Inici de la sentència:

"El pleno del TC formado por blablabla, ha pronunciado

EN NOMBRE DEL REY

la siguiente

S E N T E N C I A

en el recurso de inconstitucionalidad..."

Bé... si, el rei. En negreta i majúscula. Ben fort, perquè quedi clar que el TC és només una entitat que treballa en nom seu.

I en el totxo final, que diu que no és la generalitat, sinó el rei, qui va convocar el referèndum per aprovar el estatut (curiós que es digui això 4 anys després del referèndum, però vaja...).

Aqui teniu:

"la exigencia de que sea El Rey, en uso de una de sus atribuciones como cabeza visible del Estado y encarnación física de la Nación, el que convoque el referéndum en un caso previsto por la Constitución"

Aqui la negreta és collita pròpia. Els ha faltat allò de "l'estat sóc jo" que va dir Lluís XIV... bé, diguéssim que sí que vol dir el mateix, és lo que tè tenir un Borbó.