Per què s'usa tant?
Quines són els seus avantatges i els seus inconvenients?
Bé, aquests són alguns dels interrogants, no els únics, que espero contestar avui en aquest post.
Primer de tot, i per explicar què és la programació orientada a objectes, cal explicar els 3 principis fonamentals sobre el quals està construït.
I si expliques abans què punyetes és un objecte i què és una classe, com la gen normal?
Bé, jo volia...
Tu volies, tu volies, comencem per el començament:
Un objecte és una entitat construïda per un estat intern (atributs) i unes accions que pot fer (mètodes) per a canviar-los.
Bé, jo no ho hagués definit millor.
Gràcies :-D
Ehmmmmmmm doncs... per on anava?
Els 3 super-principis de la OOP.
Gràcies, és que perdo el fil.
En fi, aquí teniu els principis fonamentals de la OOP:
- Encapsulament.
- Herència.
- Polimorfisme.
No massa. Puc continuar?
Va, continua...
Doncs bé, la clau per a programar bé OOP és entendre aquests conceptes. Aneu amb compte, són gradualment més complexes, i cal que entengueu cada un bé abans de continuar.
Encapsulament [Abstracció]
A opinió meva, el atribut que menys importància se li dóna i, en canvi, el més important. Al ser el més senzill, hom acostuma a menysprear-lo lleugerament, també força moltes vegades que el programa sigui menys eficient, més lent, o que ocupi més. Si això és un problema, probablement hauries de pensar-te a moure't a un altre llenguatge, no a saltar-te el pilar principal del OOP. En tot cas aquí tenim:
L'abstracció es tracta simplement d'això: abstraure la implementació d'un objecte de la seva interfície.
Què vol dir això? Que no ha de fer falta MAI, PER A RES, saber com un objecte funciona internament per a poder-lo fer funcionar.
Saber com funciona un objecte ens dona, evidentment, avantatges: podem fer-lo servir millor, etc... però no ens hem de deixar temptar, abstraure correctament els objectes ens dóna moltes avantatges també, la primera de totes que deixem de dependre de com estigui fet.
I aquest és el salt que fa que la OOP funcioni tan bé. No us enganyeu, no és cap de les coses "guais" que fa (polimorfisme, sobrecarrega [que no mencionaré per què encara que pot facilitar la vida, el seu sobre ús la complica més que no ajuda, a més, no és una característica original i comuna del OOP], herència), sinó la capacitat de poder fer "d'acord, això funciona, continuem", i no estar-se sempre amb detalls.
Per a què ens entenem, a algú li fa falta saber com, exactament, funciona internament una radio per fer-la anar? El que el 99% (i pico) de la gen sap és, simplement, que quan l'engeguen i posen la freqüència que desitges sona la música que volen. I si necessitéssim saber fer anàlisi de Fourier i transformacions de Laplace per fer-les servir haurien tingut cap èxit les ràdios? Jo crec que no.
Resumint, un programador de OOP necessita, per fer servir un objecte, a quina classe pertany i què fa aquesta classe (no com ho fa).
Herència.
Una altra de les famoses característiques. Què és l'herència? Doncs el que el seu nom indica, que els fills hereten coses dels pares!
Què vol dir això?
Cada objecte pertany a una classe. Això és senzill d'entendre. Per tal de simplificar les coses, un pot definir una classe "Radio de Cotxe" i "Radio portàtil". Està clar que tant "Radio de Cotxe" com "Radio portàtil" tenen moltes coses comuns, entre elles, que són "Ràdios". Així, un hauria de repetir moltes coses de "Radio de Cotxe" a "Radio portàtil", per tal de simplificar això el que es fa és definir una classe "Radio" que és pare tant de "Radio de Cotxe" com de "Radio portàtil". Aquestes dues es comporten doncs, com "Radio" amb els seus matisos.
Això simplifica moltes vegades el codi, sobretot si se segueix la màxima de no repetir mai codi innecessàriament i tenir les coses sempre agrupades lògicament.
Polimorfisme.
El polimorfisme no és més que una petita volta al concepte d'herència.
Continuant amb l'exemple anterior, tant "Radio de Cotxe" com "Radio portàtil" són, a la vegada, "Radio"s. El polimorfisme s'aprofita d'aquest concepte i et permet usar un objecte de la classe "Radio de Cotxe" com si fos de la classe "Radio", i és que, en el fons, també ho és!
Com funciona això? Imaginem-nos que tens un programa que treballa tant amb "Radio de Cotxe" com amb "Radio portàtil". En un moment donat, necessites engegar un seguit d'aquestes ràdios. Pots crear un procediment que engegui primer totes les "Radio de Cotxe" i després les "Radio portàtil", o un que simplement agafi un seguit de "Radio" i les engegui totes, sense preguntar-se de quina mena de ràdio és exactament.
Potser les "Radio de Cotxe" són molt antigues, analògiques, mentre que les "Radio portàtil" són modernes i digitals i ambdues funcionen de formes força diferents. Malgrat tot, "engegar" és una cosa que poden fer totes les ràdios, i en totes es fa igual: prement el botó amb un triangle.
Bones pràctiques.
Hem vist, de forma genèrica, com funciona la OOP. Pròximament mirarem un cas concret, Java, però abans he de fer unes petites advertències.
Polimorfisme i herència donen eines molt potents i capaces de fer coses molt complicades. No caiguem en la temptació, cal sempre mantenir les coses el més simples possible per tal de seguir l'esperit de OOP: fer les coses senzilles. Un pot veure's temptat, per exemple, que quan un prem el botó d'engegar d'una ràdio faci una cosa diferent, que potser sembla adequada en una situació però (com el meu exemple vol demostrar) pot portar problemes de confusió, per molt bé que ho documentis.
I aquest és el problema que moltes vegades vé amb la sobrecàrrega de mètodes i operacions. Per tu pot semblar clar que quan multipliques 2 vectors et dóna la multiplicació element a element. Però algú pot interpretar que és la multiplicació vectorial, cosa que no és exactament el mateix, tot i donar un resultat similar (un altre vector).
Així que recordeu: amb un gran poder, bé una gran responsabilitat!
Entrades
