dijous, 29 de març del 2012

Raons per Esquirolejar

Bones. Avui 29 de març del 2012, vaga general, he treballat.

I per què, oh esquirol nostre? Doncs ara us ho explico.

Primer de tot, ens hem de posar en precedents, pq pogueu compsar la meva (manca) d'objectivitat en aquests temes.
Com algú sabrà, vaig estudiar a la UAB. Informàtica. Curiosament, la única carrera que seguia el pla Bolonya abans de que aquest s'adoptés per totes les carreres Espanyoles. I a què ve això? Un segon, ara us ho dic.
Com potser haureu sentit a parlar, el pla Bolonya va encendre diverses protestes estudiantils i, curiosament, aquestes protestes van ser poc seguides per les carreres "técniques" i concretament molt poc per la nostra. Jo no vaig anar a cap protesta, ni vaig seguir cap vaga d'estudiants (a mi, el pla Bolonya em sembla una bona idea que, oh sorpresa, no s'ha posat en pràctica correctament, però això és una altre história). Allà ja vaig rebre els (tímits) intents de boicotejar-nos les classes per part de piquets informatius, però afortunadament a la ETSE aquests no rascaven gaire (la majoria de gent preferia estudiar/fer classe que no pas seguir teories conspiranoiques sobre la Caixa intentant prendre el control de la ment dels estudiants).
Què vui dir amb tot això? Que ja vinc cremat de sindicats i co. Us ho dic pq entengueu que intento donar arguments, però que tinc fors prejudicis instal·lats en mi.

En fi, al tema.

No segueixo aquesta vaga, per que és una vaga que pretén ser d'una "lluita de classes" que ja no existeix (i aquí segurament haureu de fer un salt de fé: no crec en la lluita de classes "proletariat vs empresaris" la trobo completament passada) i en realitat és per defensar els "drets" en una altra lluita dels que estan per sobre i jo, estic per sota. Parlo de la lluita dels insiders i els outsiders.

Si no teniu ni idea de què és això, us recomano un bloc, el politikon, força d'esquerres i molt ben documentat (cosa que agraeixo enormement) on en algun lloc (o forces) s'explica molt bé.

Fent-ne un petit resum, es tracta de que en espanya hi ha 2 tipus de treballadors: els insiders (els que són dintre el sistema i gaudeixen de tota la seva protecció i beneficis) i la dels outsiders (gent que té feina precària i no està ben protegida). Són, respectivament alts funcionaris (i alguns mitjans/baixos) i treballadors amb contracte indefinit que porten uns 10 anys o més treballant contra la resta.

Per què entenguem millor de què va, us explico un petit apunt matemàtic. Si nosaltres tenim una població de 100 persones i hi ha 80 llocs de treball, aleshores hi ha 80 persones treballant i 20 a l'atur. Fàcil. Si suposem que mai es "creen" ni "destrueixen" ni persones ni llocs de treball (una simplificació que no em b de gust explicar per què la podem considerar correcta, ho deixo com a exercici al lector) aleshores la pregunta és: quan de temps, de mitjana està una persona a l'atur? La resposta és fàcil: el temps mitjà que una persona està a l'atur és directament proporcional al temps mitjà que una persona està treballant. Això vol dir (seguint l'exemple anterior), que si lo normal és estar 800 dies treballant, vol dir que lo normal és que cada 10 dies algú "perdi" la seva feina, i que en canvi algú altre en trobi. Això vol dir que cada 10 dies algú troba feina, si fem una "cua" ens dóna que des de que la perdem fins que la tornem a trobar, passen 200 dies. Ara bé, si la durada mitjana del treball és de 8.000 dies, la durada mitjana de l'atur és de 2.000!

A quina conclusió arribem? Doncs de que que hi hagi gent que perdi la feina no és del tot dolent, ja que en permet a altra trobar-ne. Un cert "reciclatge" és bo. En aquest sistema, hi ha 2 extrems, i un punt d'equilibri. Els extrems són: massa reciclatge (ningú treballa prou temps com per acumular experiència, i sempre que treballa ho fa en condicions precàries) i massa poc reciclatge (quan es perd la feina, és refotut, ja que costa molt de trobar-ne una altra). Sabeu en quina situació està Espanya, actualment? Als 2 extrems.

Tenim un sistema laboral que crea insiders (gent que està molt de temps en un lloc de treball i no hi ha qui els hi tregui, i impedeixen que altres puguin accedir a llocs similars) i outsiders (gent que està constantment trobant/perdent feina i no aconsegueix entrar a la roda "bona").

I per què no he volgut fer vaga? (ah, el tema principal) Molt senzill. Per què és una vaga per defensar els drets dels insiders. Que si, que la reforma laboral és una merda, hi estic molt d'acord. Que no, que ni tan sols s'acosta una mica a solucionar el problema de la dualitat. Però amb un 20% d'atur, qualsevol canvi és millor que la inacció, i la proposta que han fet els sindicats (me l'he mirada) és suïcida en el sentit de que només fa que defensar els privilegis dels insiders.

I un altre apunt anti-sindicats, i per què em costarà molt fer res que es pugui confondre com a suport en vers a ells:
Amb el tema de les retallades, s'han posat molt i molt durs i molt i molt guerreros i al final sempre han cedit (en una negociació és una obligació cedir, no em queixo de que cedeixin, em queixo de què cedeixen) en els mateixos temes: fotre fora temporals, adjunts, etc... En altres paraules, fotre als outsiders a canvi de mantenir els drets dels insiders. I no ens enganyem, només insiders es poden interessar a afiliar-se a un sindicat, així que és totalment normal  que els sindicats protegeixin els seus afiliats, però que després no vagin de defensor del treballador per que això és mentida. Són defensors de cert tipus de treballador.

I a mi no em representen.

I a mi no m'ajuden.

I per això no penso recolzar-los.

P.S.: Estaré a favor d'una reforma laboral que inclogui el següent: http://uncontratoparaemplearlosatodos.es/
Per posar-ho en paraules ràpides, un sol tipus de contracte, indefinit, amb una clàusula de recisió de derivada "decreixent" però "positiva". Cada dia que passa creix el "finiquito", però creix menys que l'anterior. La idea és que fins als 7 anys la indemnització sigui superior al sistema actual, però que a partir d'aquí amb prou feines pugi, eliminant el concepte d'insiders sobreprotegits i donant a aquells que fan feines curtes una bona indemnització (que són els realment putejats).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada