Anacronismes de lateralitat política.

Aqui apunto la resposta que vaig escriure a un amic meu respecte a la demanda de la meva afirmació de "Parlar d'esquerres i dretes avui dia és un anacronisme."


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------




"Dretes" i "Esquerres" són denominacions difuses que ja poca gent sap què vol dir. En un principi haurien de demarcar diferències econòmiques de l'estil "capitalisme radical" (dretes) o "pseudocomunisme" (esquerres). La veritat és que molta gent associa les dretes a gent franquista, nacionalistes espanyols, i altres conceptes que poc tenen a veure amb el "neoliberalisme", i que en tot cas avui dia són compartits per un partit teòricament d'esquerres com el PSOE.

El resultat és, parlar de dretes i esquerres és simplificar la política a un sol eix, quan la política és una discusió multi-dimensional, on pot existir un tio neo-liberal nacionalista català (CiU), que si tira més cap a independentista té problemes per trobar-se un partit ja que no n'hi ha cap que s'avingui a les seves opinions econòmiques (els partits "independentistes" prioritzen ser "d'esquerres").

L'altre tema, amb el fracàs del comunisme i altres alternatives al capitalisme brut, les esquerres s'han quedat sense discurs, i avui dia es resumeix en "el contrari del que digui la dreta". O bé es construeixen un discurs propi i coherent, o bé desapareixen per manca d'arguments.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

I fins aqui el tema principal. Una mica de publicitat.

Per mi, un dels grans encerts del partit pirata català (no, no l'anomenaré "pirates de catalunya" encara que s'hi digui, per que no em dona la gana) i del moviment pirata en general, és la aposta per una democràcia directa, on jo puc escollir un partit per un seguit d'ideals coincidents, però no lligar-me a aquest per la resta de lligams "en pack".

La meva idea idílica de la política (que pot encaixar dintre de pirata.cat, però encara no hi és) és la d'una democràcia representativa-participativa. No somio en que tothom participi activament de totes les decisions de govern/parlament, ja que ho trobo impossible, no per mitjans (crec que de poder-se fer, es pot fer) sinó per que molta gent no està implicada en política, no en vol estar, i obligar-los seria un error.

És per això que mantindria el sistema de representants amb un matís: Cada ciutadà individual podria, puntualment, substreure el seu vot del seu representant i votar diferent.

En aquest món idílic, el polític perdria el seu paper de "persona de poder" i guanyaria un paper on hauria de complir 2 feines: proposar idees i defensar-les.

Fi de totxopost.