dilluns, 12 de juliol de 2010

Democràcia Digital

Reflexionant avui sobre els successos dels darrers dies, he arribat a la no gaire difícil conclusió que la política fa una mica de fàstic.

Aviso, aquest post promet ser dens, desordenat, i amb idees que existeixen, però que poca publicitat se n'ha fet. Si llegiu el que ara escric, us demanaria humilment que publiqueu, d'alguna manera, la vostra opinió al respecte. Gràcies.

El detonant és, doncs, la massiva manifestació de dissabte. Un de cada set catalans va sortir al carrer a protestar per l'insult que les institucions espanyoles han proferit contra Catalunya (un de cada cinc, segons els organitzadors). I no em quedo aquí, dic, sense por a equivocar-me, que dels que es van quedar a casa pocs pensen en contra d'aquesta manifestació i, uns quants, hi haguessin anat d'haver pogut.

Voleu més xifres? Un de cada cinc catalans que ha estat preguntat, ha parlat a favor de la independència. Mireu les xifres [web]. Baixa participació? Entenguem-nos, és un referèndum que NO VAL PER A RES. L'únic resultat que es pot extreure és contar la gent que ha votat. No es pot ni dir que els que no han votat estan en contra de la independència, ni dir que hi estan a favor. El número que val és, un de cada cinc hi està a fabor, mentre que els altres quatre no han respost.

Fins aquí, la introducció, ara l'agravi.

Els partits polítics han relativitzat els efectes d'ambdós events. "Hi havia més persones que estelades", segons Montilla. Avui, TOTS els polítics catalans haurien de tenir el DEURE de tenir autèntica POR del que va passar dissabte. De fet, la tenen, per això intenten, amb més o menys gràcia, relativitzar els efectes del que va fer la gent.

El resultat final és que, entre una setena i una cinquena part de Catalunya ha parlat, i els polítics s'esforcen únicament a treure'n crèdit. I aquí arribem al moll de l'ós. La democràcia representativa se'ns està mostrant crua en tots els seus defectes.

No us equivoqueu, estic molt a favor de la democràcia representativa, però el que vull ressaltar avui són els problemes que provoca.

La teoria és que en el parlament i el govern, uns "representants" del poble prenen les decisions que nosaltres els hi hem cedit. Fins aquí molt bé, mentre els "polítics" s'esforcessin a intentar seguir la veu del poble. Però, malauradament, la direcció d'idees a la pràctica en una democràcia representativa com Espanya/Catalunya (no en conec prou profundament les altres i per tant no en parlo) va en el sentit contrari al que hauria. Les idees van dels polítics al poble, i no al revés (com hauria de ser), són els polítics els que intenten donar explicacions i "amansir" els resultats d'una manifestació on es va cridar "els polítics al darrere/el poble és la capçalera", després de que hi hagués una guerra extremadament estúpida per triar la capçalera des del govern, i no acceptar la que l'associació civil convocant havia anunciat.

I aquí el poble també ha dit "prou". Prou a intentar dir, des de la política, el que pensa el poble. Prou a intentar utilitzar la veu del poble per els propis fins. Prou de, sobretot, utilitzar el poble per arribar al poder, en comptes de utilitzar el poder per a ajudar al poble.

I és que aquest és un altre dels grans problemes. La idea del polític és arribar al govern, intentar forçar el seu programa electoral per entrar en una cadira i "fer així alguna cosa". No. El polític el que ha de fer és REPRESENTAR aquell que l'ha votat. El polític no hauria de convèncer a ningú per a que el votés, el polític hauria de ser un ens més aviat passiu, seguint la veu del seu elector. Però això és irrealitzable, el polític necessita de certa força per a poder prendre decisions, fer lleis, etc... i per això s'agrupen en partits polítics i intenten recaptar el suport del poble, entrar al poder, i fer el que ells creuen "correcte".

I ara bé la part somniatruites.

És possible girar la truita? Es possible tenir un polític que representi el poble, en comptes d'un poble que representi un partit polític? És molt difícil, però d'eines, n'hi ha.

L'altre dia llegia en un blog [web] com la tecnologia canvia la nostra concepció del món. La tesis és que "la tecnologia converteix una cosa dolenta en una de bona". El context, com no, la pirateria. En aquest exemple podem veure com la paràbola de "robatori" s'ha allunyat de la realitat. L'anomenada pirateria no és un robatori, ja que li manca un aspecte fonamental: la pèrdua de l'article robat per part de la víctima. Si, hi ha pèrdues "col·laterals" per omissió del cobrament que es fa per la distribució "legal" de l'obra. Però continua sense ser un robatori.

Ara, potser, se'ns presenta l'oportunitat d'aplicar aquest canvi tecnològic en una cosa tant important com és a la política (que definiré com a "la activitat humana que tendeix a governar o dirigir l'acció de l'estat en benefici de la societat"). La idea m'ha vingut de la iniciativa que fa poc ha sortit de la UAB en un projecte per a fer consultes populars on-line [web]. La idea és dur-ho a l'extrem. Us imagineu una xarxa social seriosa?

Imagineu la següent plataforma: un portal web on el ciutadà s'hi pot registrar, amb una eina tant eficaç com el DNIe (que permet una autenticació de l'usuari fins hi tot a nivell legal), de tal manera que els participants d'allà no són, en cap moment, persones anònimes, sinó ciutadans de veritat. I quines eines hauria de poder donar aquest portal? Sens dubte, una plataforma per a promulgar iniciatives populars hi seria, de manera que el ciutadà s'hi pogués afegir amb no molta més dificultat que als grups del Facebook. També s'haurien de poder seguir aquelles iniciatives que haguessin entrat a tràmits parlamentaris, i de segur estaria molt bé que cada partit polític escrivís la seva postura respecte a cada un dels projectes del govern, explicant així al ciutadà interessat què fa realment cada un dels partits i per què.

No seria difícil d'imaginar una evolució d'això, on els ciutadans podrien recolzar o rebutjar, mitjançant enquestes, anònimes o no, cada una de les accions del parlament. Això podria servir com una gran guia per al legislador per a veure realment què vol el poble. I probablement això establiria una base molt més propera a la "democràcia directa".


Crear aquesta plataforma no és una tasca fàcil. Hi ha hagut intents, el més nou és la web del nou primer ministre anglès on fa enquestes del tipus "quina llei sobra al regne unit", i no podem oblidar la força d'Obama a la web... Però aquest tipus d'iniciatives estan condemnades ja que els hi manca un requeriment fonamental: no s'han fet des de "fora" del sistema.

Una plataforma així només seria efectiva si fos totalment transversal. Acceptada per igual per tots els partits, i sobretot, acceptada per igual per als ciutadans. I això últim és el més difícil. He mirat el projecte d'e-lip i la manca de confiança que tenen els ciutadans respecte a aquestes iniciatives es el principal problema que es troben. El ciutadà creu que "perdent" l'anonimat "cedeix" el seu poder. No vol utilitzar el DNIe per a firmar una cosa, ja que no entén les característiques d'aquesta firma, entre altres, que és impossible de "copiar-la" a un altre document. La gent té por que la firma utilitzada en una iniciativa contra el Canon Digital sigui manipulada i "reutilitzada" en alguna altra cosa. I això demostra que s'ha de, primer de tot, educar als usuaris. Ensenyar-lis que les firmes digitals tenen unes propietats que impedeixen aquests tripijocs. De fet, una firma digital, si el seu propietari manté el seu DNIe sota un control acceptable, és força més segura que la firma tradicional.

En fi, prou de somniar truites per avui. Algun comentari?

3 comentaris:

  1. A veure...
    Tenim algunes coses:

    1- Ciutadans desconfiats

    2- Ciutadans des-informatitzats.

    3- Ciutadans sense DNI electrònic.


    Si tothom tinguès el DNI electrònic, seria més possible.
    Els ciutadans des-informatitzats són més dels que creiem. La meva mare, sense anar més lluny, m'ha tancat avui 5 pestanyes del mozilla per intentar-hi accedir.

    Crec que la idea és molt bona, però que si volem implementar-la, s'ha de forçar la població a canviar-se els DNI's i a posar-se tots un ordinador a casa.
    alternatives: Que els colegis electorals els proporcionin quan sigui necessari.

    En quan als ciutadans desconfiats:
    s'hauria de fer una campanya MASSIVA, sobre què són les signatures digitals. No nomès via web, sinò també des de les institucions interessades en fer-ho servir.

    Proporcionar el codi font d'una aplicació que faci aquest tipus de coses i tenir la oportunitat de compilar-la a casa seria molt positiu pq s'acabessin de convéncer.

    Però això serà qüestió de temps, tal i com
    Explicar a l' any 1000 que la terra és rodona...

    Els desconfiats són els que més costaràn, per tant, començaria per promocionar un portal web per confiar-los més.

    Ah... i amb demostracions incloses.

    -el meu lema és que tot el que signo ho he de llegir, i quan signo, amb un mitjà, he de saber on va la meva firma, i per on passa.

    Per tant les aplicacions que es facin servir per fer votacions han de ser de codi obert i executables en la màquina local.

    ResponElimina
  2. ah, m'ho deixava... la firma tradicional no és GENS SEGURA
    és FÀCIL de falsificar i es pot aprendre a fer la signatura de qui tu vulguis sense que es noti.

    A mès.... NINGÚ les comprova perquè no s'entenen.

    ResponElimina
  3. A llarg termini és força interessant. De moment és el que comenta el company Miranda, és poc viable. Però em sembla una bona idea.

    ResponElimina