diumenge, 11 de juliol de 2010

Lamentable

Estava jo disfrutant una mica del mal futbol (ja sabeu, patades al pit amb mala baba, etc...) al bar de la uni al costat d'una quanta gent de l'altra banda de l'ebre que ho vivien molt (i un de per allà tarragona), rodejat de italianc, turcs i polacs (dels de la polònia de veritat) i disfrutant del futbol brut aquest que deia al principi.

Si, el paràgraf anterior és una merda i me'l suspendrien en qualsevol classe de llengua.

En tot cas, a l'enésima patada holandesa desconsiderada, aquesta una mica dintre de l'àrea (allò, que diguéssim, una mica penal, però potser no per que l'arbitre no ha vist res), tots els espanyols han saltat a recordar-se de la família desestructurada de l'arbitre. Fins aquí normal. El problema és que hi havia una marroquins escalfats darrere (ep! No vui caure en tòpics, així que dic: ho semblaven, no ho sé segur, a un alemany amb qui he parlat després també li ho han semblat, així que de moment, doneu-li un "es podien confondre per") que s'han picat i de poc no arriben a les mans amb els espanyols (un d'ells contestant-lis i tot...)

Però obviament la cosa no ha acabat així. La cosa ha acabat (i dic acabar de veritat) amb el gol de Sant Andrés de Fuentealvilla, "lo puto crac", quan l'eufòria s'ha desfermat i un dels espanyols ha tingut la mala idea de celebrar-ho mirant on no tocava (els gilipolles de darrere). Així que els gilipolles de darrere s'han sentit provocats i legitimats per anar a ósties pròpiament dites (obviament, ha rebut un dels que intentava separar el barullu, amb nyanyo inclós) i fins hi tot he vist una cadira intentant ser llençada de darrere a endavant.

Com és obvi, l'amo del local ha apagat la tele i ha fotut a tothom fora, així que no m'he quedat patint fins el final i encara sort, que així he pogut agafer l'últim bus (que no bus nit) cap a casa.

Lamentable.

Com a nota final i reconciliadora: felicitats, selecció, per donar mitja copa més al barça (jejejeje) i ànims, que la pròxima, amb una mica de sort, és per a la "quatribarrada".

I una última coseta.

P.S.: Ha costat de trobar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada