divendres, 30 de juliol de 2010

Llenguatge

Estan passant moltes coses, no creieu?

La sentència de l'estatut és, no ho neguem, la més important. Avui diuen que el TC s'ha ventilat una altra llei catalana. I parlem dels toros: el 1991 un diputat del PP a Canàries va proposar que es prohibissin els toros en aquella comunitat - on feia ja 6 anys que no es feia cap corrida -, i així es va fer, però això no ha servit per a callar a la direcció del PP.

Què vol fer ara el PP? Demostrar "qui mana aquí". O sigui, sincerament, la millor idea que han tingut mai: declarar els toros patrimoni nacional i treure així les competències respecte aquesta matèria a les comunitats autònomes. En altres paraules, prohibir la prohibició.

I ara em pregunto, en quin món viuen aquesta gent? Tenen una mínima idea del ressentiment que ha creat la sentència del TC al treure-li l'última paraula a Catalunya sobre les seves pròpies lleis? S'han oblidat que la prohibició dels toros ha sortit d'una iniciativa popular? Si realment són una mica conscient del que està passant, i tot i així continuen endavant, només en trec una possible conclusió: volen trencar Espanya, i quedar-se amb les restes.

Aquí passo a la part 2. Els eixos polítics.

Tota la vida ens han vingut explicant que els partits polítics es troben distribuïts al llarg d'un eix: l'eix esquerra-dreta. El que vol dir aquest eix poca gent ho té clar, ja que aquí (i l'altre exemple bipartidista important que tenim, EEUU) hi ha 2 partits i un es proclama d'esquerres i l'altre de dretes, i aleshores agafem la definició d'esquerres i dretes a partir del que fan.

Però esquerres i dretes no vol dir només això.

Esquerres normalment vol dir 2 coses: econòmicament, una intervenció de l'estat relativament alta, donant prestacions als ciutadans a través del repartiment de la riquesa; i socialment una àmplia acceptació i normalització de les llibertats individuals (Aborts, Homosexualitat, etc...).

En la part de la dreta ens trobem amb la teoria de "deixar que l'economia voli al seu aire", ja que sense tanta pressió està demostrat que l'economia millora més de pressa -clar que, segons els detractor, jo inclòs, té el perillós efecte secundari de córrer massa i fotre's una castanya del 15 (ejem crisi actual ejem), a més tendeix a distanciar els rics dels pobres, i això, encara que la mitjana surti "millor" és com l'acudit de l'estadista que té una mà al forn i l'altre al congelador i diu que està "bé" - i així l'economia va millor en general. En l'àmbit "personal" aquests partits tendeixen a agafar-se a les tradicions i tal... no sé com explicar-ho d'una manera que sembli una opció decent.

Personalment crec que una cosa no hauria d'anar lligada a l'altre. Vull dir, i si jo "crec" en el liberalisme econòmic, però també en les llibertats individuals, què?

Però ara passem a la part peluda, i és que a Espanya hi ha un altre eix. L'eix "com collons ens organitzem en aquest estat". A Catalunya això es resumeix en Independència-Federació-Autonomisme-Província indistingible. A Espanya, això es resumeix en... negociar amb Catalunya i/o Euskadi el que demanin i donar-ne una mica només no fos cas que s'ho creguin (opció A), o no (opció B).

I aquí és on entra el títol del post. Ha estat una notícia de El País el que m'ha fet pensar-hi. És una qüestió de llenguatge, només llenguatge. Al principi no te n'adones, però quan ho fas, hi veus la importància.

Es parla de Catalunya.

I es parla d'Espanya.

En altres paraules, el TC va negar de jure les relacions bilaterals, però resulta que les tenim de facto, o sigui, que encara que en cap llei pugui dir que Catalunya i Espanya són ens diferents (de fet, un és inclòs a l'altre) la consciència col·lectiva ja les tracta per separat i és totalment normal fer-ho i l'estrany seria que algú no ho fes. Aquest fet és molt important, i per això li dedico el post.

Ara una miqueta allunyat del paràgraf anterior, però una cosa que fa dies que volia dir:

El PP se n'ha adonat que espanya és clarament d'esquerres, econòmicament parlant. I per això posa la lluita en una altra banda. Per què critica tant les decisions econòmiques del govern i no en proposa de seves? Per que saben que a Espanya no agraden (en general). Així que posa la guerra en els altres 2 eixos, els que sap que en pot treure alguna cosa: l'eix de "conservador" en el sentit de tradicions, etc... i sobretot l'eix "sobiranista" (i en aquest eix, és el PSOE el que no s'atreveix a lluitar-hi, ja que sap que en surt perdent... a Espanya, però el no posar-s'hi li sortirà car a Catalunya, molt car si tot continua com apunten les enquestes).

Lo que em cabreja ara mateix és que a Catalunya els partits d'esquerra segueixen la mateixa tàctica. ERC, i sobretot i molt especialment, ICV, donen molta importància a l'eix econòmic i social, fent cas omís que el punt comú ara mateix a Catalunya és l'altre eix. Sincerament, l'excusa de ICV de no apuntar-se a Solidaritat és com a mínim trista i molt decepcionant: "no ens aliarem mai amb la dreta". Per a ells és això: la dreta és l'enemic, i cal combatre'l a qualsevol cost. Per altra banda, ERC diu que no vol perdre "el seu projecte social" (més de lo mateix). Com a excusa a tot plegat, diu s'hi apunta si CIU s'hi apunta també, però la veritat és que saben que CIU no ho farà. I no em queixaré ara de CIU, crec que CIU té bones raons per no apuntar-s'hi, encara que jo pensi d'una altra manera.

Les raons són bàsicament les següents: Convergència duu massa temps amb Unió, i Unió es proclama obertament autonomista, decisió que ja no puc compartir, però com a demòcrata convençut, respecto. El que si que penso és que a Convergència li pesa una mica unió, però si amb una mica de sort en Mas compleix el que ha promès, estaré decentment no decepcionat amb ell.

I és que, demanar el concert econòmic ara mateix pot ser molt molt i molt divertit.

Vota Laporta.

Ja que potser no escriuré en un temps, ho foto tot junt.

Si en Laporta, en Carretero, i els de SI són una mica intel·ligents faran el que potser estan fent.

Reagrupament va començar fa un any, amb força. Ara critiquen als de Solidaritat Catalana dient que porten massa poc temps i no es podran presentar "en condicions". Ara jo us dic: ens al contrari. Quan temps feia que no sentíem res de Reagrupament? Força. Ara, SC ha entrat amb força, però d'aquí a un més ja ningú se n'enrecordarà. SI s'ha presentat i ha estat una mica fred tot plegat, però agrupa un bon nombre d'assossiacions. Si tots plegats són una mica intel·ligents, esperaran fins a mitjans de setembre per començar a fer soroll de veritat - unir-se els uns amb els altres, vaja - així que la consciència col·lectiva no els oblidi tan ràpidament i poder arribar a finals d'octubre (eleccions) essent el centre d'atenció.

I és que queda massa, a opinió meva, per les eleccions, que si haguessin estat fa una setmana, hagués estat trumfant, amb tothom cabrejat, etc... però ara sembla que els ànims es poden refredar i buf...

En fi, demanem-li al rajoy que, si pot, proposi aquesta prohibició de prohibició taurina el setembre o a l'octubre, ni que sigui per encendre els ànims una mica.

Salut, i força al canut! (que per cert, aquesta expressió he descobert que va de que antigament els catalans no tenien butxaques, ja que essencialment no s'havien inventat, així que duien un canut de pell a la faixa amb tota la pasta. Així que la pròxima vegada que feu servir l'expressió, ja sabeu que desitgeu salut econòmica, també...)

Long post is loooooooooooooooooooooooooooooooooong

1 comentari: