diumenge, 11 de gener de 2009

Gènesi - Capítol I: Pilot de llegenda

Jane sobrevolava pacíficament els boscos orientals de Mergan, tot remuntant el Duir. El radar continuava sense rebre senyals: encara no els havien detectat, perfecte. Va mirar a la seva esquerra i es va saludar amb Quim, el cap del seu esquadró. Li va somriure, alhora que rebia un missatge de part seva a tot l'esquadró, era el moment.

Sobtadament quaranta ballestes van sortir d'entre els arbres per unir-se a la batalla. Un petit contingent d'Alabardes juntament amb nombroses Sagetes estaven assetjant la mina mergana, però el seu propòsit, almenys de moment, era distreure l'atenció dels canons i els morters. Les ballestes liderades per Quim es dirigiren fugaçment al centre de la batalla: el sistema de mesures electròniques. L'SME impedia que les Alabardes i les Sagetes aconseguissin acostar-se suficientment a la mina per poder-la atacar. Les Ballestes, en canvi, anaven equipades amb un SCME, que les feia invulnerables al seu efecte.

Així que s'acostaren suficientment al SME començaren a disparar amb tot el que tenien: làsers i protons volaven únicament en direcció al dispositiu, mentre que de cop tots els morters començaren a emetre les temudes càrregues d'antimatèria que tan perillosos els feien. Fou una dura batalla, hi ha vegades que un SME simplement resisteix i cal anar a per la mina directament, sense pretendre destruir-lo, però allò no passaria aquell dia. No mentre Quim estigués allà.

Jane es col·locà a la cua del seu mestre. Anaven a realitzar una tàctica que havien assajat durant gnòmons. Era una maniobra perillosa, temerària, a Jane li encantava. Engegà la radio i començà a sobrecarregar els làsers. Quan Quim li feu el senyal, disparà directament al motor de la ballesta del seu cap. En una maniobra virtuosa, esquivà el tret, els làsers s'uniren amb el projectil de protons, més lent, que acabava de llençar, fent una barreja mortal. L'SME no va resistir.

La resta fou bufar i fer ampolles. De seguida les Alabardes pogueren reduir l'escut, mentre Ballestes i Sagetes s'encarregaven d'inutilitzar les defenses. Moltes es podrien reparar, però el que ara interessava era que no poguessin malmetre les galeres que a la senyal de Quim vindrien a endur-se tot el mercuri que poguessin endur-se. Eren quasi vint mil gurs, que de seguida bescanviarien per curi al simagur proper. Un bon atac.



Jane aterrà en una mina al sud de Seleni, prop de la frontera amb Hidrogen. Baixà de la nau contenta per la bona feina feta, i va saludar als pilots que marxaven per fer la segona onada. Ells ja els havien fet la feina dura, ara tocava descansar.

Quim la vingué a buscar, i la invità a un passeig per el Zoogàlax d'Hidrogen, on acabaven de portar una nova criatura de les coves de Radó. Ella, contenta per l'oportunitat, s'hi apuntà de seguida. Així que anaren en el trident que Alk, el propietari de la mina on treballaven, li havia regalat a Quim el Gnòmon anterior. Un cop al Zoogàlax passà el que sempre passava amb Quim, una multitud s'acumulà al seu voltant per demanar-li consell, ajuda, o un simple autògraf. Era normal, en el poc temps que duia al sector, Quim s'havia forjat un bon nom. Era, de llarg, el pilot més famós d'aquell temps, i les seves proeses es començaven a conèixer per tot Cúrium.

Jane sabia quan afortunada era. Ella també havia començat a treballar per Alk recentment, però al contrari que ell, en les proves amb prou feines li donaren el treball de pilot de galera. Ell en canvi destacà des de tan bon punt arribà: es feu pilot de Ballesta de seguida, quan un pilot normal tarda gnòmons en arribar-hi, Jane havia sentit històries dels halnicians i les seves habilitats com a pilots, però dubtava que cap poguès mai comparar-se amb Quim.

Per alguna estranya raó s'havien caigut bé de seguida. En poc temps Quim començà a ensenyar a Jane petits trucs, petites maniobres, i en poc temps ella entrà al principal esquadró de Ballestes, mentre a ell el feien líder. Però sabia quin era el preu que havia de pagar per allò, així que de seguida deixà Quim amb els seus admiradors i marxà a donar una volta per el Zoogàlax. Mentre mirava una serp del frondós planeta Nagasawok un estrany se li acostà. Li demanà caritat, i ella li donà unes monedes. El mirà mentre marxava, fins que va desaparèixer. Semblava preguntar-se perquè encara hi havia persones com aquella.

1 comentari:

  1. Re-introdueixo el fanfic al lector ocasional, ja avisaré quan els capítols siguin nous :D

    ResponElimina