From Paris to...

Ja he fet el ritual de ressurrecció. En essència, dutxar-me de veritat, durant una bona estona.

5 dies a París. El que hauria d'haver estat una visita de cortesia (al bon amic Badia) ha acabat sent unes petites vacances a París.

Faig un petit resum del que ha estat parís, espero no deixar-me res, ja que tinc temps per pensar-me les coses i escriure més o menys estructuradament.

En fing.

Dia 1 (dijous):

La veritat és que no res de bo, simplement que vaig arribar a parís a l'hora de sopar i vaig fer un petit reconeixement del "college neerlandes" i dels seus habitants (encara que no de tots els "importants", diria que ni el Diego ni la Maria hi eren...)

Dia 2 (divendres):

Em desperta un colom. Hauria d'explicar més coses del dia anterior, però ho faig aquí perquè així lia més. Per començar, dormo a l'habitació del bon Oriol, ja que éll dorm a l'habitació de la bona Maria, el seu rollo que viu a Cuenca (literalment). Així que per això dormo sol. I al "college" els coloms tenen la mala costum d'entrar a les habitacions de bon matí, així que em desperten practicament cada dia (els coloms i els persons de manteniment).

Vaixo al hall de l'entrada per veure quan el Badia es digna a llevar-se, m'enduc el llibre (Eldest, la veritat és que està mal escrit, però la história és força interessant) i em poso a llegir, fins que una mossa em pregunta si sóc l'amic de l'Oriol. Aquesta mossa és la Maria, i em convenç d'acompanyar-la al Lidl (o cosa similar, no ho recordo amb certesa) a comprar espinacs per dinar. Xerrem una estona i tal, és una mossa simpática. Perquè no hi ha l'Oriol? No ho recordo amb certesa (la meva memòria té aquestes coses) però diria que és al llit perquè no es troba exactament bé.

A l'hora de dinar conec els personatges importants del sector. En essència, el Diego (l'amic Madrileny, ànima de la festa juntament amb l'oriol) i algunes veïnes.

Aqui se'm difuminen una mica les activitats, doncs confonc una mica divendres amb dissapte, i no sé què va amb què. Diria que fou divendres quan vam acompanyar la María a la feina (té cert sentit, doncs treballa de cangur i vam anar a buscar els nens al cole) per després deixar-nos caure a un Fnac per veure que no hi havia entrades per el concert de Manu Chao de diumenge.

Divendres, doncs, va acabar amb un mega-impresionant-sopar de la jostia santa. Vaja, que tota la pasta del "comité" de la residència volia ser gastada i van anar a un restaurant pijo a menjar bé per gastar-la. Jo només passava per allà. Us he de dir que, d'haver pagat els 55€ del sopar, m'hagués sentit altament estafat, doncs no ho valia ni de conya. Si, era una mica arreclat i si, ens donaven ví, però no valia 55€.

Dissapte (Dia 3, o era al revès?):

Aquest dia el tinc força borrat de la memòria, així que reconstruiré el que pugui.

De fet, m'he deixat quelcom important de divendres, i és que després del sopar vam anar a una mena de discoteca de la "cité université" (us mola el meu francés, eh!) on ens van fer fora ràpidament ja que els segurates volien anar a sobar. La festa va continuar a l'havitació d'un home, però l'Oriol es va agoviar i jo vaig marxar amb ell veient la poca gràcia que feia allò...

En fi, dissapte el petit bogabante (també conegut com a Badia, Oriol, Fanático...) es trobava malament així que vam fer bondat i ens vam quedar al college. Jo vaig sortir una estona al parque del costat a passejar. Tan guais aquestos parques parisencs...

Dia 4 (Diumenge):

El festival de solidays. Recordeu que no hi havia entrades? I que l'Oriol estava malaltó? Doncs jo em vaig "colar" al festival mentre el pobre nen guardava llit. Hi havia concerts cada hora, des de la 1 fins les 11 (i pico, que l'últim es va allargar), a 5 escenaris diferents (mai 2 seguits al mateix escenari, però sempre 2 o 3 simultanis) així que conteu que no vaig escoltar la meitat del que va sonar. També cal destacar que era el "festival de sensibilització del SIDA i altres malalties de transmissió sexual". Resumint, regalaven condons a les cantonades.

En quant al concert de Manu Chao en sí... no deixa de ser rumba, o sigui que tot el que passa dels 60' em sobra. Gràcies que toca les cançons una mica més "animadament" que als CDs... o sigui, que li fot canya (jejeje)

Dia 5 (Dilluns):

Ressurrecció al matí (cansamientu maximun). I excursió a la tarda.

Excursió sense més secret que agafar i després de dinar posar-se la gorra (regalada al concert) i sortir per anar a caminar una estona. Des del college (que és a l'extrem sud de París) tirant cap a "vaix" passant per el senat (quin pati més xulo té), després passant per la cantonada de les botigues friquis (perquè són totes a la mateixa cantonada?) i fins a Notre Dame, on donc unes voltes fins a trobar la llibreria Shakespeare on no hi ha el llibre que vui (Jurasic Parc) ni la segona opció (Dracula) així que em quedo amb Interview with the Vampire.

Després d'aixó tiro cap al Louvre. No hi entro (ni ganes) sinó que em quedo sobre, al costat de la piràmide de vidre sucant els peus a la font com la meitat de guiris del voltant. Després vaig tirant cap a l'Obelisc de Nod que hi ha a la llunyania, on em desvio cap a l'hotel dels inválids (a.k.a. el museu militar) on desvio cap a la torre Eifel. Allà finalment decideixo que estic massa cansat per tornar a pota i entro al metro.

El dia acavà amb un bon moment emotiu, on vam anar el Diego (El bon liante), l'Alejandro (el bona persona), el Julio (un bon personatge), el Badia i jo a despedir la Maria, que marxava a casa en tren... Vam portar un rollo de paper de cuina per quan el Badia plorés lo seu... jejejeje

Dia 6 (dimarts):

De l'últim dia hi ha poques coses a destacar, ja que bàsicament ens vam dedicar a buidar l'havitació de l'Oriol (doncs a ell se li acabava el contracte i es mudava a l'habitació d'alguna amiga del college a passar els últims dies) amb puntuals ajudes del Diego i l'Alejandro. Així que res, a la tarda vaig agafar els bartulos i vaig tornar a casona passant per ORLY, on em vaig trobar amb l'Alba Tarroc (que va venir a sopar dissapte, crec) que agafava l'avió següent al meu (i feia cua per facturar amb mi, cosa que indica lo sobrat de temps que anava i com s'hauria posat mo'n pare de saber-ho).

Al tornar vaig veure una de les coses més boniques que mai he vist (que romántic que sóc a vegades... jejeje): Barcelona auto-iluminada a la posta de sol des de sobre el mar... en fí.



Aquesta ésla cançó del "college". Que sapigueu que l'Alejandro estava traumatitzat amb la "puta cancioncita de los" i que el Bogabante no és altre que l'oriol...