dimecres, 29 de juliol de 2009

Sonisphere II



Què fantasma és quan s'ho proposa jejejeje.


Al què anava. Avui finalment he descobert d'on era el riff amb que Metallica va acabar Seek And Destroy



Bé, aquí se sent sencer [6:15]:




Al principi pensava que era Ain't my Bitch:



que jovenet se'l veu, no? jejjejeje. En fi, no acabava d'encaixar, i sabia que jo coneixia la cançó, així que vaig continuar buscant, fins que he trobat...

[Amagat per si ho voleu intentar endevinar vosaltres mismus]

Canviant de tema.


Sóc força conscient que sóc de les poques persones del planeta que m'agrada St. Anger, el [ara per ara] penúltim disc de Metallica. Perquè magrada? La meva raó és relativament simple. A part d'haver vist com es veu gràcies al documental "Some Kind of Monster" i saber que aquest disc és "teràpia de grup", trobo que és un dels discos amb més "sentiment" que he sentit mai.

Observeu:



Per si no us ho havia dit, el Some kind of monster és un reportatge que cal mirar...



Oh robert!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada