Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Vot electrònic (I)

IMPORTANT: L'algoritme aquí explicat crec que no va bé. De fet, crec que el vot no és secret, o com a mínim no ho és si el que emet la papereta i el que la reb són el mateix. Com que en el cas d'un gobern, crec que seríen el mateix o tindríen incentius per "conxorxar-se", no me'n fiaría massa. Si es vol fer vot electrònic, es pot fer pseudo-presencial: vas a l'ajuntament/ambaixada/consolat més proper i allà tenen una pila de sobres tancats amb contrasenyes "úniques", tu agafes un sobre a canvi del DNI que te'l registren a la base de dades per no "repetir-te" i fas servir aquesta contrasenya per votar per internet. Fàcil, senzill, tothom ho pot entendre, i es pot implementar sense masses dificultats.

EDIT II: Crec que he trobat una manera de fer que això funcioni, però la revisaré una mica abans de publicar-la.

Fa molt de temps que no publico res, i sento haver de fer una entrada técnica i poc "agraïda", però em vui apuntar el següent algorisme.

Primer les referències:


@article{DBLP:journals/cacm/Chaum85,
  author    = {David Chaum},
  title     = {Security Without Identification: Transaction Systems to
               Make Big Brother Obsolete},
  journal   = {Commun. ACM},
  volume    = {28},
  number    = {10},
  year      = {1985},
  pages     = {1030-1044},
  ee        = {http://doi.acm.org/10.1145/4372.4373},
  bibsource = {DBLP, http://dblp.uni-trier.de}
}


BibTex == lol

I també els apunts del DEIC que baixen i pugen i mai se sap si es mantindràn per gaire temps:
http://www.deic.uab.es/material/20375-9-protocols.pdf

De què es tracta? De votar per internet.
Queda pendent fer una implementació de la democràcia líquida. Es pot fer. I el vot és secret. Bàsicament és ampliant la mateixa idea.

La inspiració bé d'un dia de classe, a Seguretat Computacional, on ens van explicar un algoritme per fer transaccions (de $) sense que el banc sapigués qui les feia. Com és que no he sentit a parlar d'això? Doncs per que funcionava tant bé que blanquejar diners seria perillosament fàcil, així que no s'usa. Aquí crec que no tenim el mateix problema.

Què necessitem? Un algoritme que compleixi nosequina propietat (distributiva, diria). El cas és que RSA la compleix, així que no ens hi ficarem gaire més, ja que podem fer servir el DNIe.

-1. La propietat distributiva és que Ei(x)*Ei(y) == Ei(x * y) && Di(x) * Di(y) == Di(x * y), on Ei(x) és xifrar "x" amb la clau pública de "I" i Di(x) amb la clau privada (signar).
0. Tenim al ciutadà (A) i el parlament (B)
1. El ciutadà tria un nombre aleatòri de 128 bits, que anomenarem "m".
2. El ciutadà tria un segon nombre aleatòri, el "factor de ceguesa" "k".
3. El ciutadà calcula mEb(k). Eb(k) == "k" xifrat amb la clau pública del parlament. mEb(k) == m * Eb(k).
4. El ciutadà s'identifica amb el DNIe al parlament i li envia mEb(k).
5. El parlament signa mEb(k), obtenint Db(mEb(k)). Fem una mica de matex amb la propietat distributiva: Db(m * Eb(k)) == Db(m) * Db(Eb(k)) == Db(m) * k == kDb(m)
6. El parlament li retorna al ciutadà kDb(m). S'anota que ja li ha enviat la "butlleta" a aquest ciutadà per no enviar-li una altra.
7. El ciutadà obtè Db(m) gràcies a Db(m) == kDb(m) / k
8. En un moment diferent, el ciutadà envia al parlament el seu vot juntament amb Db(m) i "m". El parlament comprova que la firma és correcte i accepta el vot si "m" no ha estat utilitzat prèviament.

Amb això tenim que el parlament entre els passos 4 i 6 el parlament no pot obtenir "m" i, per tant, no sap què firma i, si el pas 8 es fa amb prou diferència de temps, no es pot lligar el ciutadà amb el seu vot.
Per a la gent que no sàpiguen criptografía, però si que tinguin una idea de mates, crec que amb els següents apunts breus ho podràn copsar tot (en cas contrari, comentaris i responc):

Les funcions criptogràfiques són 2: Eb(x) i Db(x); la gràcia està en que TOTHOM pot realitzar Eb(x) però només "B" pot fer Db(x). També tenen la particularitat de que Eb(Db(x)) == Db(Eb(x)) == x.
En RSA (algorisme més utilitzat) explicat de forma ràpida: tens 3 números: "d", "e" i "N". "e" i "N" es fan públics, aleshores:
Eb(x) = x ^ e (mod N)
Db(x) = x ^ d (mod N)
Per a que funcioni, d = e (mod phi(N)), diria; però és igual...

P.S.: No me'n recordava. El nombre "m" és de 128 bits per "evitar" que es repeteixi. He fet càlculs ràpids seguint la paradoxa de l'aniversari i m'ha donat que les probabilitats a España (47M de persones, menys de 2^26) 2 persones triin el mateix nombre és de 2^(-120), que seria de 1 entre un nombre de 37 xifres. Difícil.

P.P.S.: Ja li he trobat un error a l'algoritme. Aquesta tarda reviso els apunts, que he de tornar al curro.

P.P.P.S.: No, l'algoritme és correcte. Em pensava que l'administració podría trobar la "transacció" amb la cual va crear una butlleta un cop veia la butlleta fent un seguit d'operacions matemàtiques i comprovacions, segons els meus càlculs aquestes comprovacions resultaven certes en la "transacció" que va crear la butlleta. Ara bé, resulta que també són certes en totes les transaccions, així que m'he estat rallant 2 dies amb el tema per al final descobrir que tot era correcte. Próximament, democràcia líquida.

dijous, 29 de març del 2012

Raons per Esquirolejar

Bones. Avui 29 de març del 2012, vaga general, he treballat.

I per què, oh esquirol nostre? Doncs ara us ho explico.

Primer de tot, ens hem de posar en precedents, pq pogueu compsar la meva (manca) d'objectivitat en aquests temes.
Com algú sabrà, vaig estudiar a la UAB. Informàtica. Curiosament, la única carrera que seguia el pla Bolonya abans de que aquest s'adoptés per totes les carreres Espanyoles. I a què ve això? Un segon, ara us ho dic.
Com potser haureu sentit a parlar, el pla Bolonya va encendre diverses protestes estudiantils i, curiosament, aquestes protestes van ser poc seguides per les carreres "técniques" i concretament molt poc per la nostra. Jo no vaig anar a cap protesta, ni vaig seguir cap vaga d'estudiants (a mi, el pla Bolonya em sembla una bona idea que, oh sorpresa, no s'ha posat en pràctica correctament, però això és una altre história). Allà ja vaig rebre els (tímits) intents de boicotejar-nos les classes per part de piquets informatius, però afortunadament a la ETSE aquests no rascaven gaire (la majoria de gent preferia estudiar/fer classe que no pas seguir teories conspiranoiques sobre la Caixa intentant prendre el control de la ment dels estudiants).
Què vui dir amb tot això? Que ja vinc cremat de sindicats i co. Us ho dic pq entengueu que intento donar arguments, però que tinc fors prejudicis instal·lats en mi.

En fi, al tema.

No segueixo aquesta vaga, per que és una vaga que pretén ser d'una "lluita de classes" que ja no existeix (i aquí segurament haureu de fer un salt de fé: no crec en la lluita de classes "proletariat vs empresaris" la trobo completament passada) i en realitat és per defensar els "drets" en una altra lluita dels que estan per sobre i jo, estic per sota. Parlo de la lluita dels insiders i els outsiders.

Si no teniu ni idea de què és això, us recomano un bloc, el politikon, força d'esquerres i molt ben documentat (cosa que agraeixo enormement) on en algun lloc (o forces) s'explica molt bé.

Fent-ne un petit resum, es tracta de que en espanya hi ha 2 tipus de treballadors: els insiders (els que són dintre el sistema i gaudeixen de tota la seva protecció i beneficis) i la dels outsiders (gent que té feina precària i no està ben protegida). Són, respectivament alts funcionaris (i alguns mitjans/baixos) i treballadors amb contracte indefinit que porten uns 10 anys o més treballant contra la resta.

Per què entenguem millor de què va, us explico un petit apunt matemàtic. Si nosaltres tenim una població de 100 persones i hi ha 80 llocs de treball, aleshores hi ha 80 persones treballant i 20 a l'atur. Fàcil. Si suposem que mai es "creen" ni "destrueixen" ni persones ni llocs de treball (una simplificació que no em b de gust explicar per què la podem considerar correcta, ho deixo com a exercici al lector) aleshores la pregunta és: quan de temps, de mitjana està una persona a l'atur? La resposta és fàcil: el temps mitjà que una persona està a l'atur és directament proporcional al temps mitjà que una persona està treballant. Això vol dir (seguint l'exemple anterior), que si lo normal és estar 800 dies treballant, vol dir que lo normal és que cada 10 dies algú "perdi" la seva feina, i que en canvi algú altre en trobi. Això vol dir que cada 10 dies algú troba feina, si fem una "cua" ens dóna que des de que la perdem fins que la tornem a trobar, passen 200 dies. Ara bé, si la durada mitjana del treball és de 8.000 dies, la durada mitjana de l'atur és de 2.000!

A quina conclusió arribem? Doncs de que que hi hagi gent que perdi la feina no és del tot dolent, ja que en permet a altra trobar-ne. Un cert "reciclatge" és bo. En aquest sistema, hi ha 2 extrems, i un punt d'equilibri. Els extrems són: massa reciclatge (ningú treballa prou temps com per acumular experiència, i sempre que treballa ho fa en condicions precàries) i massa poc reciclatge (quan es perd la feina, és refotut, ja que costa molt de trobar-ne una altra). Sabeu en quina situació està Espanya, actualment? Als 2 extrems.

Tenim un sistema laboral que crea insiders (gent que està molt de temps en un lloc de treball i no hi ha qui els hi tregui, i impedeixen que altres puguin accedir a llocs similars) i outsiders (gent que està constantment trobant/perdent feina i no aconsegueix entrar a la roda "bona").

I per què no he volgut fer vaga? (ah, el tema principal) Molt senzill. Per què és una vaga per defensar els drets dels insiders. Que si, que la reforma laboral és una merda, hi estic molt d'acord. Que no, que ni tan sols s'acosta una mica a solucionar el problema de la dualitat. Però amb un 20% d'atur, qualsevol canvi és millor que la inacció, i la proposta que han fet els sindicats (me l'he mirada) és suïcida en el sentit de que només fa que defensar els privilegis dels insiders.

I un altre apunt anti-sindicats, i per què em costarà molt fer res que es pugui confondre com a suport en vers a ells:
Amb el tema de les retallades, s'han posat molt i molt durs i molt i molt guerreros i al final sempre han cedit (en una negociació és una obligació cedir, no em queixo de que cedeixin, em queixo de què cedeixen) en els mateixos temes: fotre fora temporals, adjunts, etc... En altres paraules, fotre als outsiders a canvi de mantenir els drets dels insiders. I no ens enganyem, només insiders es poden interessar a afiliar-se a un sindicat, així que és totalment normal  que els sindicats protegeixin els seus afiliats, però que després no vagin de defensor del treballador per que això és mentida. Són defensors de cert tipus de treballador.

I a mi no em representen.

I a mi no m'ajuden.

I per això no penso recolzar-los.

P.S.: Estaré a favor d'una reforma laboral que inclogui el següent: http://uncontratoparaemplearlosatodos.es/
Per posar-ho en paraules ràpides, un sol tipus de contracte, indefinit, amb una clàusula de recisió de derivada "decreixent" però "positiva". Cada dia que passa creix el "finiquito", però creix menys que l'anterior. La idea és que fins als 7 anys la indemnització sigui superior al sistema actual, però que a partir d'aquí amb prou feines pugi, eliminant el concepte d'insiders sobreprotegits i donant a aquells que fan feines curtes una bona indemnització (que són els realment putejats).

dimecres, 8 de febrer del 2012

Anacronismes de lateralitat política.

Aqui apunto la resposta que vaig escriure a un amic meu respecte a la demanda de la meva afirmació de "Parlar d'esquerres i dretes avui dia és un anacronisme."


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------




"Dretes" i "Esquerres" són denominacions difuses que ja poca gent sap què vol dir. En un principi haurien de demarcar diferències econòmiques de l'estil "capitalisme radical" (dretes) o "pseudocomunisme" (esquerres). La veritat és que molta gent associa les dretes a gent franquista, nacionalistes espanyols, i altres conceptes que poc tenen a veure amb el "neoliberalisme", i que en tot cas avui dia són compartits per un partit teòricament d'esquerres com el PSOE.

El resultat és, parlar de dretes i esquerres és simplificar la política a un sol eix, quan la política és una discusió multi-dimensional, on pot existir un tio neo-liberal nacionalista català (CiU), que si tira més cap a independentista té problemes per trobar-se un partit ja que no n'hi ha cap que s'avingui a les seves opinions econòmiques (els partits "independentistes" prioritzen ser "d'esquerres").

L'altre tema, amb el fracàs del comunisme i altres alternatives al capitalisme brut, les esquerres s'han quedat sense discurs, i avui dia es resumeix en "el contrari del que digui la dreta". O bé es construeixen un discurs propi i coherent, o bé desapareixen per manca d'arguments.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
I fins aqui el tema principal. Una mica de publicitat.

Per mi, un dels grans encerts del partit pirata català (no, no l'anomenaré "pirates de catalunya" encara que s'hi digui, per que no em dona la gana) i del moviment pirata en general, és la aposta per una democràcia directa, on jo puc escollir un partit per un seguit d'ideals coincidents, però no lligar-me a aquest per la resta de lligams "en pack".

La meva idea idílica de la política (que pot encaixar dintre de pirata.cat, però encara no hi és) és la d'una democràcia representativa-participativa. No somio en que tothom participi activament de totes les decisions de govern/parlament, ja que ho trobo impossible, no per mitjans (crec que de poder-se fer, es pot fer) sinó per que molta gent no està implicada en política, no en vol estar, i obligar-los seria un error.

És per això que mantindria el sistema de representants amb un matís: Cada ciutadà individual podria, puntualment, substreure el seu vot del seu representant i votar diferent.

En aquest món idílic, el polític perdria el seu paper de "persona de poder" i guanyaria un paper on hauria de complir 2 feines: proposar idees i defensar-les.

Fi de totxopost.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Despropósit democràtic

Avui, mirant l'APM, he recordat en quin país visc.

Primer de tot he d'aclarir que estic força orgullós de l'Estat Espanyol en general, especialment com a bon lloc on viure, després d'haver rondat per quasi tota Europa.

Ara bé, aquí, en aquest Estat, hi ha una profunda confusió en els termes de què és la democrácia.

Aquest no és un post de democràcia si, democràcia no. Ni un post amb grans afirmacions politico-socials. Aquest és simplement un post per assanyalar un fet:

Mitja espanya creu que preguntar la opinió als ciutadans és antidemocràtic.

És així, simple pla i clar. I tothom n'hauria de fer una lectura correcta d'aquest fet, i senyalo sobretot i especialment al PSC. He d'admetre que tenia certa esperança sobre el PSC, ja que últimament s'està comportant d'una manera que em sorprén positivament, malgrat això continua tenint certs deures que, encara que puguin ser-lis incómodes, els hi pesen.

I em refereixo a l'esforç que fan uns i altres al dir que és una consulta inútil i sense conseqüències. Bé, aixó el temps ho dirà. Seguiran altres municipis el referent d'Arenys? Hi haurá algun dia en el qual celebrem que el 13/9/9 es va obrir una petita esquerda que va arribar a cert lloc?

Sé que encara és d'hora, però que sigui només per fastidiar: Que aquells que temin veure España trencada, els hi entri el "cangueli" cada vegada més profund i, sobretot, amb més raó.