Sonisphere

Setmana i mitja més tard, escric el post que volia escriure al sortir del festival.


Perquè no abans? La raó evident és la mandra, clar, però no pas la única. En primera instància volia tenir a mà el TrakList de Metallica, i va tardar força a sortir. A partir d'aquell punt, era qüestió de trobar el moment adequat...

En fi, voleu saber com va començar?



Doncs estem el meu germà i jo esperant a que obrin i surten aquesta colla de friquis a animar el personal. Ho van fer tant bé que els paletes de l'obra del davant van parar de treballar per mirar-se'ls. Bé, no és que tingui molt de mèrit fer que uns paletes españñññols parin de treballar, però és un detall digne de ser mencionat.

En fi, que vam entrar i ens vam posicionar a escoltar els primers grups. Res espectacular, crits i brams a dojo i poca música al seu voltant [Recordem especialment a Gojira en aquest sentit...]. Així que van acabar els de l'escenari de sota vam anar a buscar jalar mentre Soziedad Alkoholika feia la seva ració de brams (en sèrio, no entenc com a algú li pot agradar aquesta gen... al menys, en directe, que ja és la 2a vegada que els sento i continuu incapaç de distingir entre 2 cançons). Així que varem estar aprovisionats per dinar/sopar vam continuar sentint gen com Lamb Of God, Mastodon i altres grups ja una mica més interessants... Per cert, Ja no estàvem sols, el meu germà i jo, sinó que se'ns havia unit Don Jordana i els Fiberos, juntament amb Badia l'afrancesat. També vàrem tenir una breu visita de la Judith i el Mel, CRUABeros reconeguts (van marxar a sentir Gojira de prop, nosaltres en teníem prou des de les grades per comprovar que feien brams).

En fi, fent unes voltes, el meu germà i jo vàrem passar més o menys per tots els concerts. Ens vàrem retrobar breument a Down amb el Jordana i el Badia, que s'ho prenien més amb calma, però mentre ells s'ho miraven a la gespa, nosaltres vàrem preferir anar al meollo.


I així va ser com, a poc a poc, es va anar acostant el moment decisiu. Poc abans de que el concert de Down s'acabés (que es feia, "com el seu nom indica", a l'escenari de sota) vam anar a buscar lloc a l'escenari 1, preparats per els concerts decisius. En un primer moment estàvem relativament lluny de l'escenari. Va començar Machine Head. Per fi una mica de Heavy seriós (wenu, Down també estava força bé). Moguda màxima. De tant en tant s'obrien clarianes entre la gen. Altrament dit, melees on la penya "ballava" fotent-se jósties els uns amb els altres. Divertit i útil, en vàrem tenir un parell a prop que ens va permetre avançar uns quants metres, travessant-les per el mig.

I així, arribem a Slipknot. Un grup estrany, nou persones, cada una fent una cosa més rara. Però, a partir del shock inicial de veure 8 tios amb màscares rares sobre l'escenari (un dels membres havia tornat a Amèrica ja que un parent proper s'acabava de morir) va estar força bé tot plegat. La música no era ni de bon tros tant "fosca" com m'esperava, i s'ha d'acceptar que tenen un show força impactant i ben pensat (hi ha vàries plataformes que s'eleven a l'escenari, i la posada en escena amb les màscares i tot això contribueix i no és pas una tonteria a l'atzar). Tornaren les melees i la "violència" gratuïta (he de remarcar que, al contrari del que la gen pensa en un primer moment, la comunitat Heavy és extremadament pacífica. Vull dir, si algú cau o es fa mal per qualsevol cosa, la gent del seu voltant corre a ajudar-lo. La gen bé a passar-s'ho bé, sí, i de maneres força animals, descarregant adrenalina. Però amb seny.)

Acabat Slipknot, ens van tenir prop de una hora esperant. I, finalment, va començar.




Metallica porta des de sempre, pràcticament, obrint els concerts amb aquest clip [els primers 1'50''], tret de "El bo, el dolent i el lleig", pel·licula que hauria de veure algun dia.

I després, la tralla.

FIGHT FIRE WITH FIRE [Això és una manera esplèndida de començar: velocitat]
Creeping Death (segona cançó del Ride the Lightning tocada al concert, per no abaixar el ritme)
No Remorse (Petita perla del Kill'em All, més velocitat!!!)

Així que van començar amb 3 cançons ràpides dels primers CDs, els més ràpids. Ah, i em tempo augmentat respecte les gravacions d'estudi.

Així que després va dedicar una cançó a la nostre (públic) part més ferotge.

Of Wolf And Man
Fade To Black

Remarco que l'home es va emocionar al acavar Fade To Black. El públic va taral·larejant-ne els solos finals, i Hetfield va deixar anar un "I love when you sing that guitar part. You should do that every time."

Així que aleshores ens dona el conyás. Explica que fa 24 hores estava en cadira de rodes, fins que un metge voodoo li va arreglar, així que ara dedicava la següent cançó als lluitadors, aquells que no es desfan davant de les derrotes WHAT DON'T KILL YA' MAKES YOU MORE STRONG!

Broken, Beat & Scarred

"La següent cançó la trieu vosaltres. Voleu una lenta o una ràpida." Òbviament, si fas una pregunta així, acabes tocant la cançó més ràpida del repertori.

My Apocalypse

Ens fa taral·larejar la tornada de...

Sad But True (m'encanta cantar aquesta cançó, és... energètica)

Espectacle piromusical per la no-sorprenent

One

I després, una de les meves preferides del Death Magnetic:

All Nightmare Long (Segona cançó, juntament amb Fight Fire With Fire, de tenir un inici de cassette, no hi ha raó oficial, però suposo que aquestos tiquismiquis saben que guitarres diferents sonen diferents, així que la intro d'algunes cançons són tocades "suaus", amb guitarres menys heavys i amb menys distorsió. I per no haver de canviar de guitarra en una fracció de segon, cassette. O els hi fa mandra, que també és possible)

I sense pauses ni presentacions, la cançó estrella de Metallica

MI-RE-DO#-DO

MASTER OF PUPPETS [Per cert, en Hetfield es va equivocar en una nota. Mon germà ho recordarà per sempre]

I després un altre inici de cassette, que em va agafar totalment desprevingut

Blackened [Una cançó del ...And Justice For All que no és One? Impossible!]

I per anar acabant, 2 cançons de la llista de fixes que encara no havien tocat:

Enter Sandman
Nothing Else Matters

I a fer-se pregar. Al cap d'una estona de candits i vaaaaa torneu gamarussos, que sabem que heu de tocar visos encara!! Tornen. "Now it's the time to play a song that has inpired Metallica to play. Tonight's choice, Queen."




Stone Cold Crazy [D'acord, no va ser exactament com el vídeo, però més o menys, jejeje...]

You want some old stuff?

Phantom Lord [En serio. No la vaig reconèixer! Una greu, greu taca al meu honor!]

I clar, calia acaba amb...

Seek And Destroy [Diuen molts que és una llàstima sentir-la, ja que sempre acaben amb aquesta. Després de 2 hores de concert esgotador, sense contar els anteriors, duent més de 12 hores de metal, no hi acabo d'estar del tot d'acord. I a més m'encanta.]



I tornant al principi, qui no hagi reconegut la cançó que toquen els Blaaz of Glory, aquí teniu la "original":





I aquí una altra perla dels holandesos sonats aquestos:




P.S.: Metallica [En Lars, si no recordo malament] va prometre que no tardaria tant a tornar a Barcelona com aquesta vegada. 6 anys no seran difícils de superar, crec jo...

Existeix vida fora de la UAB?

Molt bon dia, primer de tot m'agradaria aclarar una (o 2) cosa del Death Magnetic:

• És el ...And Justice for All accelerat (han retrocedit uns 20 anys)
  
• Està molt guai
• Té una qualitat de só péssima, per el nivell que se suposa que ha de tenir, i els que l'han masteritzat són uns nabos
  

Aquest video es veu la diferència de "qualitat" quan es compara la versió en CD amb la que els hi van donar als del Guitar Hero (amb un so molt més definit), hi ha monzón d'articles sobre el tema (link 1, link 2)


Ja estàs del mail divulgatiu?

No, encara no, ara em toca analitzar...


SPORE!

D'acord, primer de tot: Senyora no accepti imitacions! Vol dir que l'espore té un dels mecanismes anticopia més putes de la história: 3 instalacions màxim, a partir d'aqui, a pregar-li a EA perquè te'l deixi tornar a instalar (o baixar-te un crack i no poder accedir al contingut on-line).

Controvèrsies a part, us trovareu amb 2 tipus d'anàlisi del joc:

1. La fase de celula està bé, però és molt curta, la de criatura és molt dolenta perquè no aprofundeix, idem tribu, idem civilització, idem espai. Per tant, el joc és dolent
2. Aquest joc és una passada, pots fer tot el que vulguis, et sents déu amb ell, etc, etc...

Fanatismes, vaja...

Jo crec que tots tenen raó

Si no has de dir res interessant, no ho diguis.

És que m'aburreixo

Ho entenc. Per on anava? Ah si, que ni una ni l'altra (obviament) o part de les 2. Si, hi ha jocs RTS millors que la fase de Tribu, sens dubte, però aquí vé la gràcia de que el joc sigui per a CASUAL GAMERS o sigui, jugadors casuals, que juguen MOLT DE TANT EN TANT. Aquest joc és molt més semblant als sims del que es vol reconéixer (i moltes crítiques que li he sentit hi són aplicables també), i davant d'això, us deixo amb una frase del Will Wright (el creador): "Prefereixo tenir les "males" critiques [8] i les ventes dels Sims, que no les bones crítiques [9.5] i les ventes del Half-Life 2". Enveja majoritàriament.

Has dit alguna cosa interessant?

I tu? ¬¬

Dir no, però fer si, t'he distret! :D

Eso, que és un joc que si hi jugueu molt us l'aburrireu, però no s'ha d'agafar i/o analitzar com un joc corrent, no és un joc corrent. És una juguina. Vol dir, et deixa molta llivertat, i per a fer això, fa sacrificis, no et posa els "reptes" que el jugador "hardcore" espera. En fi, que per gustos, els colors...


Canviem de tema?


Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaale... A vere, jo havia posat un títol per alguna raó...

ZASCA!


Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeh!

És que el Berto diu que... (link 2) **

D'acord, d'acord...

Volies parlar de la uni.

Merci.

Pos si, la uni, aquesta cosa tan bonica que per un pobre mortal com jo va començar dilluns passat, només per ser interrompuda dimecres... Es veu que aquest any no sortiré d'aqui ni per dormir: entro a les 9 cada dia (menys l'important: divendres) i surto... quan s'ha post el sol, això de treballar al migdia mata... Com a mínim faig assignatures guais:

• Teoria de la Codificació: codificar coses perquè no es perdin en una comunicació, utilitzem atenció, polinomis dintre de Z modul m, coses com veieu xules xules (Matemàtica discreta)
• Seguretat Computacional: Ehmmmmmmmmmm encriptacions (més matemàtica discreta)
• IA!!!!!!!!! (els profes no els hi surt de la "gallina nueva, medianamente crecida" començar encara, així que no se de que va exactament)
• Les obligatories tocaperes de tota la vida (SS i Arquitectura de computadors o "Arquis")
• I Grafics!!!! Jujuuuuuuuu, a fer res del que em diuen per fer coses més guais :D

Amb tot, i com us imaginareu ZASCA! tenint totes les hores del migdia desplaçades, i buscant-me espais al matí per VTESejar com un mamó (m'he fet 2 punts i he perdut per què encara no sé jugar del tot b!) acavo a les tantes i em passaré la vida fent pràctiques a males hores...

I tot això sense parlar de la carpeta del estudiante aquesta tocapilotes de SS (hem d'anar entregant dossiers demostrant que hem après el que ens ensenyen... ejem...)

I per fer més el friki, agafes un llibre de la biblio

GPU Gems, en guiri utèntic, i un troll a la portada... MOLA :G


Fale, pos que fem per als que llegeixin el post senser? Un pin, o un sugus?

No sé, no crec que es dongui la ocasió xDDDDD

Éj que ets má pesau quan vols...

** Ho sento, no aconsegueixo penjar els videos de la 6a aqui, però algún dia...

Les manifestacions amoroses no es permeten dins de l'escola

I avui hem tingut la tornada al cole, o sigui, la tornada a la feina, amb grans novetats per aquesta temporada:

• L'únic monitor de secundària que hi ha ara mateix al pati de l'any passat sóc jo! Però no us amoineu: l'Arnau s'està escaquejant uns dies, però tornarà (o això promet) i el Jofre hi és, però hi és com a entitat abstracta, ja que el coordinador és a tot arreu, excepte quan el busques.
• SOM 5! Aquest punt cal remarcar-lo, ja que encara no me'l crec massa... ah i 2 (+ la substituta de l'arnau) són noies! (No és tant important, evidentment com el fet de ser 5 però jo ho dic perquè... ja, ja, el que tu diguis... si, si, el que jo dic.)
• Faig d'Arnau! I doble! Oficialment passarelu, jo. Però ara que no hi és l'Arnau... em toca menjador :-(
• Hi ha profe nova! Vinguda directament de Barcelona Central!!!! De llengua catalana, m'han dit, però no se perquè em sonava llengua castellana, ja ho preguntaré por ahi, ja que el Joff no l'ha tingut i no he parlat amb la Mariona (per cert, és una de les noves incorporacions, juntament amb en Quim i la Míriam [aquesta si que és nova, nova de veritat, tot i que em sona una mica...])
  

Bé, crec que això és tot d'aquest tema, o sigui que passem al següent...

DEATH MAGNETIC!

I no ho escric prou bé, prou gros, i amb prou protagonisme.

Avui me l'he anat a comprar, si, com a bon friqui, a la votiga, no a l'emule. Així que ja l'he escoltat i... el meu veredicte és...


Que encara l'he descoltar més!

Cyanide mola mazo, Unforgiven III és el que tots esperem d'ell i The day that never comes és... Fade to Black 5, o One 3, o Hero of the day 2, o Welcome Home (Sanitarium) 4... o sigui, prou bé. El disc en general... sona a ...And Justice for All. Sona MOLT al Justice, o sigui, no us ho imagineu prou, malgrat això, encara té elements del Black, així que jo el deixaria com al disc que "naturalment" es trova entre els 2.


Així doncs jo me'n vaig a dormir, no sense abans deixar-vos un petit record:




P.S.: Avui he vist el retorn del Buenafuente i Pitch Black, la segona, una conta pendent, la primera, un deute com a ciutadà.

P.P.S.: Si algú creu que el look del bloc és il·legible, que m'ho notifiqui, si us plau.