Aqui van les fotos del lloc. En fi, es comença per:
És aquest mega complex. Jo sóc... a l'esquerra, rere l'arbrot, al quart pis, continuem per aquí.
Això és simplement el que es veu des del menjador/sala d'estar. Promet ser bonic quan surtin fulles i aquestes coses...
També des del balcó, mirant per darrere.
I això és el que tinc aquí des del meu balcó i...
I aquesta la meva habitació!!!!!!! Uala que petita i desordenada!!! Que fuert.
Apa, ara un parell de extres. Avui he anat a comprar trastos, paelles i aquestes coses. Quan he sortit, això és el que m'he trobat:
Mola, eh?
Vueno, en un tópic absolutament irrelacionat, anuncio que ja no treballo al deic. Explicació curta? És culpa de la Ripoll. La llarga me la pregunteu. Mentrestant, escolteu això que mola:
Quan tinc fantasies de tenir un grup de rock'n'metal, això és el que sona quan es presenten els membres de la banda.
No és que hagi fet res dolent (crec), sinó simplement necessito informació sobre DNIe que costa més de trobar del que m'esperava... Però vaja, coses de la feina.
D'el que si que vui parlar sériament avui és de casal rock.
Ahir vaig mirar el programa, 20 i pico ancians en una coral un tant peculiar, barallant-se amb el contratemps de "Smells like teen spirit" i coses similars.
Me'n penedeixo de no haver-ho vist abans.
No us equivoqueu amb aquest programa, és força més del que sembla. I que consti que sóc propens a patir de vergonya aliena i, estranyament, aquest no me n'ha produït. Ens el contrari, m'han donat ganes de anar i ajudar al bo del Marc Parrot, que fa una feina excel·lent amb aquesta gen. Espero que això continuï i no es quedi amb un petit experiment de TV3
I aquí us deixo un videoclip que vaig vere fa un temps a les tantes de la matinada per el 33 (no pregunteu) i que em va agradar força. Veure el Xaval de la peca me l'ha fet recordar i és realment un videoclip (i una música) bonic...
Una petita reunió, 3 alumnes i 3 professors (o alguna cosa així), inclòs el cap del DEIC (encara no sé què vol dir) que ens van explicar la meravella de feina que tenien per nosaltres. 2 hem acceptat, el 3r encara no ho sé...
De què va la feina? Ni pajotera idea. Coses de seguretat, vot electrònic (de fet, recollida de firmes), clau simètrica sense la merda de les PKIs i tal... investigació sobre com fer les coses, bàsicament.
I què més? Bé, em sembla haver comentat prèviament que sobrat de temps no vaig, i això de 20 hores a la setmana per treballar es preveu conflictiu. En altres paraules, primer em caldrà esperar a acabar el curs de Blender per a posar-m'hi seriosament, i un altre requisit imprescindible serà el de deixar la meva feina actual. No sé si em creureu, però em fa pena de veritat deixar els pobres nens sols i desemparats. Ara sense mi què faran?
En fi, la vida continua i no ens podem estar tot el dia lamentant per tonteries.
Ah, i com a post "normal" que és aquest em toca comentar les dues notícies importants que hem tingut:
La primera, que Heath Ledger ha guanyat l'Oscar al millor actor secundari, segon Oscar pòstum de la història. Tothom que l'hagi mirat (menys el Martí, òbviament, per una vegada que critica havent mirat la pel·lícula en qüestió va i la caga) sabrà que se'l mereixia. Jo diria que es mereixia el de millor actor principal, però no tot és possible!
L'altra mort de la temporada ha estat la de "Pepe" Rubianes, l'actor més entrevistat per Andreu Buenafuente, i més llargament entrevistat a la televisió (tota una nit). Icona i referent indiscutible a l'humor català. Estimat i odiat. En fi, un home que segur que no deixava indiferent a ningú.
Us deixo doncs amb un petit réquiem escrit per Elton John. No, jo no escolto aquest home, però és un cover que fa Dream Theater que m'encanta i he decidit posar-vos la original.
Amb tots vosaltres Funeral for a Friend / Love lies Bleeding
Entrades
